El portaveu adjunt del grup del PSC-Units per Avançar al Parlament, Raül Moreno, ha plantejat cinc preguntes per escrit al Govern de la Generalitat per demanar explicacions dels motius dels viatges a Moscou de Josep Lluís Alay, cap de l’Oficina de l’ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont i de com i qui n’ha pagat les despeses. Moreno va entrar les preguntes al Parlament el passat 14 de març i espera rebre la resposta en els propers dies. Alay ha reconegut que es va desplaçar en tres ocasions a Moscou però ha donat diverses versions sobre el perquè d’aquests viatges. Primer va dir que va anar a la capital russa a fer conferències i per interessos personals, després va reconèixer que s’havia reunit amb dirigents polítics i empresarials russos i finalment s’ha justificat dient que tots els països havien mantingut relacions amb Rússia abans que Vladimir Putin ordenés la invasió i bombardeig d’Ucraïna.
El diputat socialista introdueix les seves preguntes recordant que “segons informacions periodístiques publicades recentment, Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, va realitzar 3 viatges a Rússia entre el març del 2019 i el febrer del 2020. A més, el 17 d’octubre de l’any 2019, es va reunir a Barcelona amb persones properes al règim de Putin” i demana: “qui va assumir les despeses dels viatges referenciats?”, “qui va assumir les despeses derivades de les diferents estades a Rússia?”, “existeixen registres de pagaments vinculats a un compte corrent, en relació amb les despeses derivades dels viatges i les reunions referenciades?”, “amb quina finalitat es van produir els viatges i les reunions referenciades?” i “segons declaracions de Josep Lluís Alay, les trobades amb gent propera al règim de Putin tenien per finalitat «contribuir a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya»; en quines mesures o accions concretes per part de Rússia es pretenia que concloguessin aquestes reunions?”.
El Parlament europeu va aprovar el passat 9 de març una resolució per la qual demana que s’investiguin els “contactes estrets i regulars entre funcionaris russos i representants de grups secessionistes catalans”. A més d’Alay qui també va viatjar a Rússia per establir contactes amb interlocutors ben relacionats amb la classe política d’aquest país és Víctor Terradellas, que va ser responsable de relacions internacionals de CDC. Terradellas va arribar a dir en una conversa telefònica interceptada en la investigació judicial, que Rússia estava disposada a enviar 10.000 soldats per ajudar la causa independentista. Ambdós estan investigats en el cas Volhov, que tracta d’aclarir si aquest partit es va finançar de forma irregular i si també es van desviar diners de procedència il·legal per fer front a les despeses de Carles Puigdemont i els altres dirigents independentistes a l’estranger, després de fugir-hi arran de la proclamació de la independència de Catalunya.
Alay ha negat en diverses entrevistes que ha concedit als mitjans que en aquests viatges intentés aconseguir diners per la causa independentista. En una que va publicar eldiario.es el 16 de març se li recorda que l’empresari rus Alexander Dmitrenko que el va acompanyar en alguns d’aquests viatges ha declarat que es pretenia explorar la creació d’un entramat societari internacional per subministrar fons pel procés. “No és cert. En cap moment hi va haver la intenció de crear un entramat internacional per finançar el procés”, va contestar Alay.
Les respostes del govern no poden trigar gaire.
