Tenen raó moltes de les veus que s’han sentit aquests dies, arran de la criminal agressió de Rússia contra Ucraïna: al món hi ha moltíssima gent -no només els ucraïnesos- que pateix crueltats extremes i que també és víctima d’atacs militars.
El Iemen, per exemple, que, des de fa mesos, és sistemàticament bombardejat per la poderosa aviació de l’Aràbia Saudita i viu una situació humanitàriament catastròfica. O el poble palestí, que arrossega, des de fa 75 anys (!), una humiliant ocupació del seu territori ancestral per part d’Israel. O els cops d’Estat protagonitzats per militars que s’han produït, últimament, a Mali i Burkina Faso.
Al món hi ha països sumits en el caos permanent, com Líbia, Sudan, Somàlia… I d’altres que estan sotmesos a duríssims i tirànics règims personalistes, com Eritrea, Corea del Nord, Ruanda, Burundi, Veneçuela, Tadjikistan, Guinea Equatorial, Síria… Països sense llibertats democràtiques, on la població viu ofegada, com són els casos de Birmània, Bielorússia, Cambodja, Kazakhstan, Tailàndia… On el partit únic imposa la seva llei i castiga la dissidència, com la Xina, Cuba o el Vietnam. On la religió és l’excusa per esclafar el pluralisme polític, com l’Aràbia Saudita, els pròspers emirats del golf, l’Afganistan…
Però el fet que Ucraïna sigui un país europeu i que la brutalitat i persistència de la intervenció militar russa tinguin una gran cobertura mediàtica -gràcies, també, al fenomen multiplicador de les xarxes socials- provoquen que aquesta guerra ens toqui a tots molt de prop. I val a dir que la reacció que té la comunitat humana davant aquest exacerbat i immoral exercici de violència que desplega Vladímir Putin és commovedor i, a la vegada, esperançador.
Passi el que passi, el Kremlin ha perdut aquesta guerra absurda. Ucraïna és un país independent, més gran que Espanya i amb una població de més de 40 milions d’habitants. La seva ocupació per part de les tropes russes no només és una violació del dret internacional, és una operació militar inviable, en la mesura que la seva presència en les ciutats ucraïneses serà una trampa mortal.
La instal·lació d’un “govern titella” de Moscou a Kíev, que sembla ser l’objectiu final de Vladímir Putin, no té cap possibilitat de reeixir. Són tan profundes i tan doloroses les ferides que l’exèrcit rus ha infligit i infligeix a la població que l’hostilitat contra l’invasor perdurarà per sempre més en la memòria de la immensa majoria del poble ucraïnès, que mai no acceptarà un govern satèl·lit de Moscou.
La guerra acabarà, però la identitat i la sobirania d’Ucraïna en sortiran reforçades. En aquestes condicions, el “somni” de Vladímir Putin és irrealitzable i, més d’hora que tard, el seu exèrcit haurà de fer marxa enrere i tornar als seus quarters.
Provocar una divisió territorial del país, de manera que les regions orientals i del sud passin a estar sota el control directe de Rússia, desembocarà en una inevitable i esfereïdora neteja ètnica que condemnarà el Kremlin a l’infern de la història. Pensar que l’economia russa bascularà cap a la Xina per cobrir el buit que deixa la fugida massiva d’empreses occidentals i el boicot a les seves exportacions i entitats bancàries és una quimera que provocarà molt de patiment a la població.
L’aclaparadora condemna expressada per l’Assemblea General de les Nacions Unides contra l’atac a Ucraïna; la resposta contundent i unitària dels països europeus, amb la imposició de sancions a Rússia, l’enviament d’armament als resistents i l’acollida de refugiats; les manifestacions de repulsa en ciutats d’arreu del món i els innombrables actes de solidaritat efectiva que sorgeixen de la societat civil… constitueixen un clam eixordador a favor de la convivència fraternal i de la pau.
“Gràcies” a Vladímir Putin, la humanitat ha fet un ‘clic’ que ens ha despertat de la inèrcia i del fatalisme al qual semblàvem condemnats. El patiment d’Ucraïna ens ha fet descobrir que tots tenim un cor on hi brollen els més nobles ideals i sentiments.
La revolució mundial de la bona gent està en marxa i la pròxima parada serà, precisament, Rússia. La repressió desmesurada i asfixiant que ha imposat Vladímir Putin per intentar acallar les crítiques internes i silenciar el clam en favor de la pau és una “bomba de rellotgeria” que li acabarà esclatant entre les mans.
Els russos, en especial les generacions més joves, han tastat la mel de la llibertat i mai més no hi renunciaran. Aquesta és una societat a la qual ni la manipulació, ni la censura aconseguiran enganyar ni callar. Som al segle XXI, l’era de la llum.
