La premsa laportista no deixa de sorprendre, no pel seu fanatisme i obediència cega a la causa, sinó pel grau extrem d’aquesta fidelitat sense límits. Ara ja ho podrà entendre i calibrar Ferran Reverter, al qual se li han girat en contra, si les representava i aplicava, totes aquestes presumptes facultats i la seva pròpia capacitat per a exercir amb professionalitat i responsabilitat com a CEO del FC Barcelona.
Els editorials mediàtics després de l’anunci de la seva dimissió emfasitzen que ara Laporta ja és lliure per a eludir qualsevol rigor en la gestió econòmica, que Reverter ja no el farà renunciar a Messi ni a Griezman, que ja podrà sepultar el club en deutes, excedir-se amb el marge salarial i tancar els acords comercials i traspassos sense una veu de la consciència que li recordi que són lletges aquestes comissions externes, els amiguismes, el nepotisme i la temptació d’aprofitar-se del club per als seus negocis.
És a dir, que per fi Laporta, ara que es deslliura del jou i el ferri marcatge de Ferran Reverter, podrà fer un altre Viladecans, fitxar més Keirrison i Henrique -en el Barça B ja no hi caben- i un altre Ibrahimovic, consumar un altre Can Rigalt i un altre Mediapro que s’aprofiti dels beneficis de l’explotació dels drets de TV del Barça.
Aquesta és la missió absolutament infantil i absurda de la premsa del règim, desprestigiar la gestió de Ferran Reverter, criminalitzar-la i condemnar-la, perquè ara no només està en l’altre bàndol, fugit en plena batalla per la samarreta i l’Espai Barça. També passa a formar part de l’“enemic”.
Si Ferran Reverter, de veritat, tingués algun sentit de la dignitat, el decòrum i respecte per aquests socis del FC Barcelona, als qui ell volia convertir en neo-abonats que paguessin el triple que ara, denunciaria a Joan Laporta pels seus tripijocs i malifetes, aquestes de les quals vol evitar ser còmplice. El problema, d’aquí la seva sortida del club convenientment edulcorada, és que en l’exercici del seu deure durant deu mesos ja ha passat a formar part d’aquest obscurantisme i trama negra que domina el dia a dia del president. Només que ara ja ha arribat al límit.
Per això, ara és el “dolent” de la pel·lícula, el taumaturg que tramava convertir el Barça en SA, l’home que volia trair el model, el Gargamel del barcelonisme que amenaçava amb marginar els socis i dilapidar les essències del barcelonisme més que centenari.
Encara que Ferran Reverter era tot això, el pla era conjunt, acordat amb Laporta i la seva banda i a més continua endavant, amb la diferència que si alguna vegada aquest full de ruta va poder estar orientat a dotar al futur Barça d’una estructura seriosa, sòlida i avançada, ara serà, en mans de Joan Laporta, el nyap del segle.
No fa falta anar molt lluny. A la vista està que quan s’ha negociat la publicitat de la samarreta i altres actius, la visió comercial del professional ha xocat frontalment amb el comportament fariseu i mesquí de qui, aprofitant el soroll, ha fomentat ofertes fantasmes com les de Vegan Nation o Tencent a través d’aquest periodisme que es creu tot el que li expliquen i que està disposat i disponible a col·laborar amb les farses i muntatges que facin falta.
Ambdues empreses eren esquers, falsedats per a afavorir associar la marca del Barça a altres mitjançant filtracions interessades en una operació publicitària manipulada, mentre de veritat es negociava amb Spotify, primer sota el criteri professional de Ferran Reverter i ara a la manera de Laporta, la qual cosa posa de debò en risc a la fiabilitat i productivitat de l’acord per al Barça. No per a Laporta.
