El no d’ERC a la reforma laboral

Fa vergonya dir-ho, però sectors no marginals de l’esquerra espanyola no volen entendre-ho: si el nom referís realment la cosa, ERC no es podria dir així: ni és una formació d’esquerres (fa dècades que governa amb les dretes corruptes a .Cat) ni és una organització pròpiament republicana (estar per una República identitària i excloent no té res a veure amb la tradició republicà-democràtica).

Qui vulgui no encegar-se per sigles i suposades tradicions històriques, ho ha pogut comprovar amb el seu NO (que penjava del seu SI conjecturat) a la reforma laboral del govern de coalició. Igual que van fer PP, UPN, PNB, Junts i VOX, i agafats de la mà de Bildu, BNG i CUP.

Per descomptat que es pot pensar críticament que pilars bàsics de les reformes antiobreres de Zapatero i Rajoy segueixen drets: acomiadament barat; absència de pagament dels salaris de tramitació en casos d’acomiadament improcedent; flexibilització de les condicions de treball i mobilitat del treballador en mans de l’empresari; treballadors/ores vinculats a un conveni que dependrà del seu contracte (les kellys cobraran segons el conveni de neteja, no segons el conveni d’hostaleria); la negociació ha estat controlada i limitada per la UE, etc. etc.

Però cap d’aquestes consideracions no té a veure amb la posició de fons d’ERC. Cap. És fins i tot molt probable que els aspectes de la reforma contraris a la precarietat no siguin rebuts amb bons ulls per col·lectius de la petita burgesia industrial i agrària .Cat fidels votants de l’organització nacionalista. Dóna més drets i encareix la força de treball que contracten i exploten sense gaires miraments.

Poden intervenir també altres càlculs: donar un bon toc al govern de coalició, combatre el protagonisme de Yolanda Díaz que (conjecturen) els pot robar vots en eleccions, etc. Però el més essencial és això: què hi ha de lo mío, què més puc obtenir per als meus quiosquets i per a col·lectius propers molt folgats econòmicament de .Cat. La seva línia d’actuació permanent, a l’estil del PNB. Buidar l’Estat a Catalunya, d’això es tracta.

El que no es pot fer en cap cas és llegir el NO d’ERC com un vot des de l’esquerra. La situació dels treballadors espanyols no és a l’eix d’atenció d’una organització (disculpes per la insistència) bàsicament i centralment nacionalista, malgrat les enormes simpaties que Pablo Iglesias mostra amb la formació, nit rere nit, en les seves intervencions a AGORA (dilluns 22 hores, cadena SER).

No és que ERC, com ja s’ha dit, hagi actuat irresponsablement. En absolut. Aquesta és la seva manera d’entendre la “responsabilitat política”. Per la seva praxi i accions els coneixem, no pel seu fals i estudiat dir.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.