La directiva de Joan Laporta necessita creure’s que la seva gestió frega l’excel·lència per a no entrar en una espiral de depressió i de frustració, com li passa a un sector de l’afició i a part de l’entorn que també tracta de donar-se ànims. Per aquest motiu, després de la derrota a la Supercopa un whatsapp intern va córrer entre els membres de la junta i el nucli dur del president en el qual es destacaven les grans i més importants actuacions de la junta.
Per exemple, es destaca que es paguen les nòmines. Va haver-hi un moment, al final de la temporada 2009-10, l’última del primer mandat de Laporta, en el qual, en efecte, no es van pagar perquè Laporta i Joan Oliver, el seu director general, van marxar sense fer front a les seves obligacions. Va caldre vendre a Chygrynsky, pel qual havia arribat una oferta de 15 milions, perquè els jugadors cobressin.
Aquesta vegada el problema era d’una altra naturalesa doncs sí que hi havia una causa objectiva que havia afectat molt directament als ingressos, perquè entre la temporada 2019-20 i 2020-21 l’estadi, les botigues i els negocis associats van romandre tancats amb una caiguda dels ingressos estimada en 400 milions.
L’arribada de la nova junta, malgrat les moltes promeses, no va aportar un sol euro de nous ingressos i sí un estalvi de més de 150 milions en massa salarial, la qual cosa no impedirà que en l’actual (2021-22) continuï havent-hi pèrdues. Les nòmines s’han pagat gràcies a un préstec de Goldman Sachs de 590 milions d’euros per a fer front a les exigències de tresoreria més urgents.
També es posen la medalla de tornar a estar actius quant a fitxatges, sense especificar el drama que ha suposat inscriure als nous, així com pel fet d’iniciar l’obra patrimonial més important de la història del club encara que també la més cara (1.500 milions) després d’augmentar a gairebé el doble el pressupost anterior amb pocs arguments. Haver obtingut permís de l’assemblea per a endeutar-se a uns límits sense precedents no vol dir, no obstant això, que s’hagi tancat l’acord amb Goldman Sachs per a finançar aquest Espai Barca que, es miri com es miri, torna a estar encallat en tots els sentits.
Avança aquest autocomplaent whatsapp que “s’estan ultimant importants acords en l’àmbit d’ingressos i patrocinis”, que haurien d’haver-se tancat com a molt tard a l’octubre per a poder cobrar el màxim pel frontal de la samarreta. De fet, els patrocinis s’han reduït a la meitat en un any quant a nombre i ingressos.
I celebra aquest resum executiu haver recuperat la democràcia, no obstant que s’ha produït el pitjor registre en les assemblees celebrades per la nova junta des de la seva arribada i haver anul·lat una votació clau com la de l’Espai Barça a la vista de les objeccions dels compromissaris i per por a perdre la votació.
A més, s’atreveixen a fer seu el ‘boom’ del Femení pel fet d’haver proposat jugar al Camp Nou un partit de Champions.
Sobre el primer equip, ni una paraula, només una petició de paciència en general a l’espera que les coses millorin; tampoc cap referència a l’erràtica política esportiva amb els entrenadors ni al fet, irrefutable, que l’equip ha caigut ja en quatre competicions: Champions, Lliga, Supercopa i Copa des de l’arribada de Xavi.
Dels objectius prioritaris i assegurats en el discurs de Laporta després de la presa de possessió, el principal i més fàcil era renovar a Messi i retornar immediatament a l’equip a la primera línia del futbol mundial. L’hemeroteca i els fets continuen desmentint aquesta eufòria i aquest entusiasme que la mateixa junta continua volent explicar com el reeixit relat del seu govern al capdavant del Barça.
