Els ‘Umtiti’ de Laporta gaudeixen d’absoluta immunitat mediàtica

Ferran Torres, Agüero, Pedri i Ansu Fati han fitxat o signat renovacions estant lesionats, però la premsa només té 'malsons' amb el defensa francès i Bartomeu

Com l’operació sortida es posarà candent en les pròximes hores, aquest és un bon moment per a situar en el seu veritable context el cas de Samuel Umtiti, un futbolista francès sobre qui s’ha construït un d’aquests muntatges mediàtics monstruosament mentiders amb l’únic propòsit d’utilitzar-lo en contra de Josep Maria Bartomeu i de convertir-lo en paradigma d’aquesta gestió a la qual s’atribueixen, presumptament, irregularitats, comissions sense fi, descontrol de fitxes i fins i tot practiques il·lícites.

El que recurrentment diu la premsa, encara que sigui fals, i no s’ha demostrat i encara així es repeteix per a perjudicar la imatge pública de l’anterior junta i sobretot de l’expresident, és que Bartomeu li va signar un supercontracte fins i tot sabent que estava lesionat d’importància. La premsa s’adorna adduint que el Dr. Ricard Pruna, en aquells dies responsable del primer equip, va deixar dit i advertit en un informe que, certament, mai ha aparegut ni va arribar, si hagués existit, al despatx del president.

En qualsevol cas, qui hauria de donar explicacions seria el responsable dels serveis mèdics del club en aquell moment, el Dr. Ramon Canal, qui tampoc mai ha entrat en aquest affaire que, mentre no es demostri el contrari, continua sent fictici.

Els fets reals es van produir d’acord amb la següent seqüència: Umtiti va signar la renovació el 3 de juny de 2018 a menys de dues setmanes del començament del Mundial de Rússia. Ningú va discutir, al contrari, l’ampliació i millora del contracte d’un futbolista amb contracte fins al 2021, llavors amb el salari més baix de la plantilla i una clàusula de 60 milions d’euros, molt a l’abast dels clubs de la Premier que el pretenien.

La premsa no vol recuperar ara el sorprenent i formidable esclat d’un defensa que va arribar sense ser internacional amb França, es va afermar al costat de Piqué i li va arrabassar la titularitat a Lenglet convertint-se en un futbolista ràpidament atractiu per als grans equips. ‘Big’ Sam, el van començar a nomenar.

A Rússia, Umtiti va jugar sis partits complets dels set que va disputar la seva selecció, va marcar un gol decisiu contra Bèlgica i es va coronar campió. Ningú va escriure, al contrari, una sola línia que no fos a favor de la consolidació d’un futbolista molt ben fitxat en un moment donat, per preu, talent i adaptació.

Al seu retorn del Mundial és quan Umtiti, no se sap si a causa d’haver sofert una lesió i haver-se forçat per a continuar jugant, presenta un problema en el genoll que, igualment, tenia solució. Va jugar en perfectes condicions amb França després de la renovació, però després de ser detectada aquesta lesió el francès va preferir un tractament menys agressiu que la cirurgia i va optar per teràpies alternatives, en contra del criteri dels metges del Barça, més partidaris de passar pel quiròfan.

Aquí va començar un calvari mèdic no exempt de polèmica que, lògicament, el va allunyar de la titularitat, arribant fins i tot a entrenar-se fora del club, amb els seus propis fisioterapeutes. Un cas, sens dubte, de veritable mala sort, sense cap actuació negligent demostrada per part del club, si bé no van faltar socis que advocaven a favor que la directiva hagués obligat a Umtiti a operar-se.

Aquesta mai ha estat la política del Barça, sinó la contrària, és a dir la de donar plena llibertat als futbolistes per a triar un tractament terapèutic quan un esportista ha preferit una segona opinió. Per aquest motiu, tots els procediments seguits, així com les assistències de ‘fisios’ i recuperadors requerits en les diferents temptatives amb diferents mètodes, van ser íntegrament finançats pel futbolista francès.

La resta ja és sabuda. Umiti no ha arribat a recuperar aquesta forma i tampoc Koeman comptava amb ell l’estiu passat. Havia estat declarat transferible fins que, per la intervenció personal davant el president de Gerard Piqué, qui en la pràctica és el seu agent, el mateix Joan Laporta va decidir donar-li una oportunitat.

La veritat despullada de tota manipulació no interessa, no obstant això, a una premsa que ha convertit el succeït en un dels més amplificats i repetits escàndols de l’era Bartomeu, amb una versió enverinada segons la qual va ser renovat amb el genoll lesionat. Si així hagués estat, difícilment hauria estat titular amb França durant el Mundial i, en tot cas, cap directiva pot subscriure un contracte si l’informe mèdic no considera al jugador apte.

Com sempre, la premsa d’aquest cercle viciat del laportisme acaba caient en el seu propi parany i semblant ridícula. D’una altra manera, com s’explica el seu interès a recuperar el que consideren un opac i inexplicat cas de presumpta lesió encoberta i fer els ulls grossos quan Laporta fitxa o renova a futbolistes veritablement lesionats? Quina és la diferència?

A saber, Joan Laporta ha ampliat aquest curs els contractes de dos futbolistes joves i prometedors com són Ansu Fati i Pedri, en tots dos casos estant lesionats, el primer amb l’agreujant d’haver patit complicacions tan greus en la seva recuperació que avui segueix sense poder entrar regularment en l’equip. El canari també va signar amb una prolongada baixa mèdica que li ha impedit jugar pràcticament en tota la temporada. I, així i tot, tots dos van signar els seus corresponents contractes amb tota la parafernàlia i oripells davant la premsa en l’Auditori 1899.

Això demostra que una lesió superable i controlada no té per què ser un fre a la signatura d’un contracte. No ho ha estat mai. Només si es tracta d’Umtiti, que si bé es va lesionar amb la seva selecció després de signar la seva renovació en resposta als seus mèrits indiscutibles en la defensa del Barça, la premsa va decidir obrir un expedient X en el qual es pretén implicar l’expresident Bartomeu com el cervell pervers d’una operació que, si s’analitza, tampoc se sap bé amb quins fins malèvols va ser orquestrada.

Un altre cas recent, indiscutible, és el de Ferran Torres, fitxat per 55 milions del Manchester City (+ 10 en variables) mentre es recupera d’una lesió relativament forta amb la selecció des del mes d’octubre passat. Com que era un fitxatge estel·lar de Laporta, en resposta a una petició urgent de Xavi Hernández, ningú d’aquesta mateixa premsa turmentada pels malsons amb Umtiti s’ha parat a pensar si fitxar un futbolista lesionat com Torres no suposa una gestió negligent i arriscada.

La qüestió torna a ser la mateixa, perquè ha de donar-se per fet que hi haurà un informe mèdic autoritzant l’operació després d’haver estat fetes les anàlisis i comprovacions clíniques.

També se suposa, pel bé de tots els implicats, que en algun lloc del club existeix un informe favorable sobre el cas més delicat i sensible d’Ansu Fati, perquè no fa falta incidir en com s’ha tapat el fracàs estrepitós del Dr. Ramon Cugat a tots els nivells, medic i mediàtics, pel fatal resultat de les seves cirurgies i tractaments amb el jove talent de la casa. Una manera de donar carpetada a l’assumpte també era amb una renovació en gran i una clàusula de 1.000 milions com s’ha fet, a més de donar-li el ’10’ de Messi en un gest totalment precipitat i innecessari també.

Ara com ara, Ansu va de lesió en lesió mentre el president sembla embogit buscant davanters amb gol (Torres, Morata i Haaland) com si l’hispà-guineà hagués deixat de ser ja la gran aposta.

Per no parlar d’un altre cas peculiar com ha estat el del Kun Agüero, el primer esportista de la història del FC Barcelona al qual els serveis mèdics del club no li van detectar un important problema cardiològic a conseqüència del qual va sofrir una miocarditis sobre el terreny de joc i ha hagut de retirar-se definitivament.

La premsa, que tant rebusca en el passat sobre una renovació sense trampa ni cartó com va ser la d’Umtiti, s’està perdent aquest festival de futbolistes que renoven o amplien contracte estant lesionats, fet que, només si ho promou Laporta, ni aixeca sospites ni convé ser investigat. La immunitat li ve per ser el “president emèrit” del Barça.

(Visited 277 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari