Aquest dijous els estudiants d’universitats i d’instituts fan vaga per protestar contra la coneguda com a llei Castells, la normativa del sistema universitari que prepara el Ministeri d’Universitats, encapçalat per Manuel Castells, la qual pretén regular millor els centres universitaris d’arreu d’Espanya. La vaga l’ha convocada el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), i va començar aquest dimecres a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Tot i que segons la llei, els estudiants tindran més presència en els òrgans de presa de decisions, el SEPC assegura que la nova normativa “amenaça de convertir la universitat en una institució opaca i antidemocràtica, retallant encara més el poder decisori de les estudiants”. El sindicat considera que la llei “omet qüestions tan importants com la llengua, les pràctiques remunerades o l’accés a la universitat”, i que “subordinarà les universitats a les exigències del mercat”.
Per tot això, el SEPC ha convocat manifestacions a les 12 del migdia a les principals ciutats catalanes, així com a les Illes Balears i a la Comunitat Valenciana, tot i que les protestes s’han iniciat a primera hora del matí amb els piquets estudiantils. A la UAB, desenes de joves han barrat els accessos al Campus de la universitat amb barricades per tal d’impedir que hi entressin els estudiants, uns fets que s’han repetit en altres facultats de la Universitat de Barcelona (UB), com les que es troben al Raval, al Campus Mundet i al Campus de la Ciutadella.
A les 10 del matí, diversos grups d’estudiants han tallat la Diagonal de Barcelona, així com l’AP-7, i han avançat per la ciutat fins a arribar a la plaça de la Universitat, on a les 12 ha començat la protesta que ha aplegat uns 2.000 estudiants i diversos sindicats i organitzacions. Els manifestants s’han desplaçat per diversos carrers de la capital, fins a arribar a la delegació del Govern central, on s’hi han aturat, la qual està blindada amb diverses furgonetes dels Mossos d’Esquadra.
La LOSU o llei Castells encarà està pendent de ser aprovada al Congrés i introdueix canvis importants, sobretot, en l’àmbit laboral: redueix els contractes temporals de docents del 40% al 20%, i augmenta el percentatge de professors funcionari del 51% al 55%, per tal de reduir la precarietat d’aquests professionals. Uns canvis que no només desagraden als estudiants, sinó també als rectors universitaris, que consideren que “suposa una regularització excessiva“.
