Sagnia d’associats a Òmnium Cultural i a l’Asemblea Nacional Catalana

De l’associació que presideix Jordi Cuixart en marxen els que la consideren poc abrandada i de la que dirigeix Elisenda Paluzié els que la veuen adormida

Logos de les entitats Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana

Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) estan perdent socis els darrers mesos. Ho constaten els responsables de les dues entitats, que estan redoblant els esforços per retenir-los i llançant campanyes d’afiliació per compensar les pèrdues d’associats. Òmnium Cultural regala el darrer llibre de seu president, Jordi Cuixart, a les persones que es donin d’alta com a sòcies. No es tracta tant de trencar carnets com de deixar de pagar les quotes periòdiques que es van comprometre a abonar en el seu moment o desentendre’s de les activitats de les dues entitats. Sense esmentar-les explícitament, Agustí Colomines, historiador i activista independentista molt proper a Carles Puigdemont, escrivia a El Nacional, aquest 18 de novembre, que “a diferència d’altres entitats cíviques, que han perdut força socis darrerament perquè tothom n’ha vist les debilitats i les dependències polítiques, el Consell per la República ha anat consolidant-se com un espai alternatiu”.

L’argument de Colomines queda coix perquè ser membre del Consell per la República Catalana no és incompatible amb ser-ho d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana. A més, el Consell per la República té més socis apuntats que els realment actius. Al seu portal hi consta que compta amb prop de 102.000 membres però en l’elecció de la seva Assemblea de Representants només n’hi van participar 22.584, segons el propi Consell; és a dir, una cinquena part. Òmnium Cultural fa dies que té el seu comptador de socis al web aturat als 190.000 mentre que l’ANC ha mantingut sempre en secret el nombre dels seus afiliats que, en qualsevol cas, sempre han sigut menys de 40.000.

Les raons per les quals s’està produint aquesta sagnia d’associats a les dues entitats promotores de la independència són diferents. Els que se’n van d’Òmnium Cultural ho fan perquè consideren que l’entitat està massa arrenglerada amb els interessos d’Esquerra Republicana. Les declaracions de Jordi Cuixart contràries a la via unilateral i proposant la celebració d’un nou referèndum desagraden els socis que consideren que amb el referèndum de l’1 d’octubre ja va quedar clara la voluntat independentista de la majoria dels catalans. D’altra banda, Òmnium també ha anat perdent els darrers anys tots els associats que no combreguen amb la seva croada independentista.

Pel que fa a l’Assemblea Nacional Catalana els socis que se’n desentenen són els que la veuen poc dinàmica. Tenen la sensació que l’organització s’ha contagiat del cansament de la seva presidenta, Elisenda Paluzié, que el setembre ja va anunciar que tenia “unes ganes boges” de deixar el càrrec. Set secretaris nacionals de l’ANC ja van marxar de l’entitat el novembre de 2020 i van crear la plataforma ‘Donec perficiam’, que s’ha acabat apropant al Consell per la República Catalana de Puigdemont. Els socis que sintonitzen amb ells també han anat abandonant-la o deixant de participar en les seves activitats.

Òmnium Cultural és, cada cop més, l’entitat preferida pels simpatitzants d’ERC, i l’ANC, la que prefereixen els de JxCat. Aquests darrers, però, tenen ja la joguina del Consell per la República. La societat civil independentista passa per uns moments difícils. Colomines va titular el seu article esmentat “El punt mort de l’independentisme”.

(Visited 891 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari