Era claríssim que el fitxatge pel Barça de Ferran López, segon del cos de Mossos d’Esquadra, l’estiu passat, responia exclusivament a una qüestió política. Ferran López havia estat l’alt càrrec que va tenir la gosadia i el valor propis d’un legionari per a sortir al carrer i arrestar sense orde judicial a Josep Maria Bartomeu, Óscar Grau i Román Gómez Ponti, les tres cares mediàtiques i més populars del Barçagate.
No en va tenir prou amb ordenar entrades i registres de diferents escenaris, oficines i domicilis particulars. També va aconseguir que Josep Maria Bartomeu, l’expresident del FC Barcelona, dormís una nit al calabós abans de ser posat a disposició de la jutgessa del cas.
Per resumir-ho, el que va fer Ferran López va ser duplicar pel seu compte la instrucció realitzada per la magistrada del Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, que a més havia decretat molts mesos abans el secret de les actuacions i del sumari. Quan la jutgessa es va trobar de sobte amb Bartomeu, emmanillat, a la seva sala, el primer que va fer va ser esbroncar als Mossos per portar-lo subjecte a unes esposes, un fet a més d’inusual impropi i desproporcionat, i convidar-lo a tornar a casa seva, com qui diu demanant-li perdó per les molèsties.
La jutgessa, expressament, havia decidit no reprendre les actuacions fins passades les eleccions a la presidència del FC Barcelona, previstes per al dia 7 de març. La detenció i empresonament via Mossos es va produir el dia 1 de març, a l’inici de l’última setmana de la campanya electoral, com a estratègia i manifestació inequívoca que el poder polític, mitjançant el “braç armat” de Mossos, estava al costat de Joan Laporta per al que fes falta.
La pretensió era recordar als socis que Bartomeu tenia comptes pendents amb la justícia i que era el principal sospitós d’una presumpta trama el principal delicte de la qual era enviar tuits.
Ferran López va fer la seva feina, va tornar a posar a l’expresident en el focus d’un escenari que requeria estimular el vot anti Bartomeu perquè caigués del costat oposat, és a dir a favor de Laporta.
La recompensa va consistir a rebre del nou Barça de Laporta una oferta com a cap de seguretat que per descomptat millorava les seves condicions econòmiques en el cos autonòmic. Avui, transcorreguts uns pocs mesos del seu fitxatge, Ferran López ha demostrat àmpliament la seva incapacitat per a dirigir aquesta àrea tan sensible. Bàsicament, se l’acusa de falta de coneixements, experiència i professionalitat, motius pels quals ha estat rellevat del seu càrrec per un altre ex Mosso, Lluís Miquel Venteo.
La raó per la qual només ha estat apartat i no acomiadat és pels mèrits de la seva infal·lible actuació com a alt comandament de Mossos per afavorir la candidatura de Joan Laporta. Ara ja pot viure del conte i del Barça.
