No deixa de ser un contrasentit que en ple context de la Cimera sobre Canvi Climàtic de Glasgow (COP 26) i coincidint amb la publicació del nou decret d’energies renovables, la Generalitat fes un anunci institucional a través de TV3 i d’altres mitjans sobre la sostenibilitat energètica i els Objectius 2030, on s’omet completament l’energia eòlica!
Com ha pogut observar qui segueixi mínimament TV3 es tracta d’un anunci multicolor on es van succeint imatges de camps, paisatges, plaques solars, horts, abelles, etc., i on se’ns convida a l’estalvi energètic, l’eficiència energètica, l’autoconsum energètic, la sostenibilitat, etc.
En principi, molt bé. Però el fet que no aparegui cap aerogenerador/molí de vent, ni cap parc eòlic, és sorprenent. Com si l’energia eòlica no fos renovable, com si fos bruta (subtilment s’abona el xup-xup que és més neta la nuclear…), com si fos vergonyós tenir o veure molins de vent, quan a altres països europeus estan ben orgullosos del seu nivell de desplegament de les energies renovables.
Certament, hi ha comarques del sud de Catalunya que estan sobrecarregades de petroquímiques i nuclears, i de molins també, de la mateixa manera que a l’Empordà cal seguir recordant que no hi ha res de tot això. És més, no hi ha ni un sol molí, quan, a més, aquí tenim la tramuntana, i és evident, amb un mapa eòlic català a la mà, que ha d’estar més ben distribuït el desplegament de l’eòlica.
Però que el mateix Govern de la Generalitat s’avergonyeixi o amagui l’energia eòlica, com una de les fonts d’energia renovable més importants, juntament amb la solar (de fet, amb més capacitat de producció d’electricitat que la solar), és un greu símptoma i un senyal que el nou decret d’energies renovables neix molt tocat, per les pressions i contradiccions dins el mateix executiu, per tal de tenir contenta a la seva pròpia oposició (la política –la CUP– i la social –els conservacionistes, que no ecologistes–) i satisfer l’onada creixent de NIMBYs (“no al costat de casa meva”) fomentada pel populisme conservacionista local.
És important destacar que en el recent decret d’energies renovables queda eliminat el màxim organisme interdepartamental de la Generalitat que tenia la facultat per decidir sobre l’autorització o no d’un projecte solar o eòlic. Eliminat aquest organisme interdepartamental i traspassant la Generalitat, ara, la responsabilitat de l’autorització dels projectes solars i eòlics als ajuntaments i a particulars locals, s’obre la caixa de Pandora, del “no al costat de casa meva”.
Però encara és pitjor la nul·la participació ciutadana envers l’emergència climàtica declarada pel Govern espanyol i la Generalitat fa dos anys! Com a mínim a nivell d’Estat, fruit d’aquesta declaració es va crear l’Asamblea Ciudadana por el Clima. Per què no se n’ha fet a Catalunya una de pròpia? Caldria crear una assemblea ciutadana pel clima, a l’àmbit català, que, recollint les propostes d’assemblees territorials, o si es vol, mitjançant els consells comarcals, fes partícip el teixit associatiu local de les problemàtiques sobre el clima.
És evident que es prefereix canalitzar això a través dels partits polítics, no fos que la ciutadania vagi més enllà dels partits. Però sent realistes i deixant la crítica, com a mínim es podia haver començat farà uns sis mesos, preveient Glasgow, una campanya de dinamització ciutadana amb consultes i trobades dels consells municipals de medi ambient i sostenibilitat que hi ha creats a molts ajuntaments de Catalunya.
Que ni els partits polítics, ni, pitjor encara, la multitud d’associacions i entitats ambientalistes i ecologistes, col·lectius, plataformes, ONG, sindicats, consumidors, etc., hagin pressionat per poder participar i ser convocats en un procés de participació ciutadana previ a la cimera de Glasgow, és molt mal símptoma del nivell de compromís ambiental i climàtic en el nostre entorn.
Més sorprenent és quan tant criden els conservacionistes i les plataformes antieòliques locals que es tingui present el “territori” en el desplegament de les renovables, i que, en canvi, per l’emergència climàtica no hagin dit res de res. Potser ja se senten representats a Glasgow pel blindat Tomás Molina o pel nou fitxatge a blindar de Cori Calero, tots dos de la factoria astroturfing de TV3? Factoria creada per influir sobre el relat de la crisi climàtica a Catalunya.
