Piqué ja és un professional de l’entorn

Utilitza els seus canals mediàtics per a afermar la seva aposta per Laporta i se suma a la campanya pre-assemblea contra Bartomeu

El jugador del Barça Gerard Piqué

Foto: @3gerardpique

La relació tan estreta, oportuna i desenvolupada en els últims mesos entre Joan Laporta i Gerard Piqué ni és casual ni és espontània. El president, que sabia com anava a acabar de malament amb Messi, va veure que el central estava disposat a jugar determinades cartes en un context tan delicat del club, del seu estatus com a futbolista, clarament en la recta final de la seva carrera, i d’un futur com a empresari que també vol orientar en la direcció del món del futbol i de l’esport.

Laporta necessita a Piqué i Piqué, per dir-ho així, necessita a un president en el qual ha detectat i confirmat aquesta mateixa convicció, compartida per tots dos, que el Barça s’ha de governar completament d’esquena al soci i a favor dels interessos dels qui, com ell mateix en el vestuari, s’autoimputen el dret a decidir pels altres. És com si estar en el focus públic i suportar aquesta pressió, a la llotja o al camp, justifiqués aprofitar-se d’una posició de privilegi per a beneficiar-se’n personalment.

Gerard Piqué, que mai ha estat triat capità fins que per edat li ha correspost -Mascherano va passar per davant seu els anys que va estar en el club- se sent ara protegit i emparat per un poder extra-club que Laporta li ha ensenyat i insinuat en les seves trobades de ‘treball’. Ha estat en la intimitat d’aquest espai on van forjar i van preparar l’adéu de Messi, per exemple, i la precipitada -es veurà si és del tot certa- rebaixa de sou que els capitans no veien clara i que ara, sota pressió, no han tingut més remei que acceptar, si més no en aparença. També li ha ensenyat Laporta com és d’important aquesta llicència de l’entorn polític que també utilitza com a escut i eina en els seus interessos propis.

Per això avui, Gerard Piqué s’ha convertit en un abanderat del laportisme, fruit d’una connexió que ningú mai hagués predit, entre altres coses perquè va ser amb l’arribada de Laporta l’any 2003 quan el juvenil Piqué va ser expulsat com qui diu del Barça, motiu pel qual va acabar al Manchester United, o més aviat cedit al Saragossa un any per a jugar com a suplent un altre en el primer equip. Quan el Barça va necessitar un central en 2008, Piqué era una autèntica ganga en el mercat que Tito Vilanova, molt encertadament, va voler aprofitar. El ManU a penes va oposar resistència econòmica a la seva sortida.

A Pep Guardiola li va costar alinear-lo com a titular, però no per la seva qualitat sinó pel seu caràcter i personalitat, perquè li replicava qüestions futbolístiques, per la seva rebel·lia i perquè freqüentava els casinos i no es tallava a l’hora de sortir amb els seus amics. Va ser amb el consentiment de Laporta, que va posar a la seva disposició els detectius Método 3, que Piqué va ser objecte de nombrosos espionatges a la seva vida privada, companyies i negocis. Si hagués pogut, ho va intentar diverses vegades, de fet, Guardiola l’hauria traspassat.

Avui, en canvi, aquest passat ja no compta. Piqué pensa sobretot en com acabar d’obtenir del Barça aquest altre plus i impuls per a les seves innegables ambicions de control del club, del seu entorn i del negoci del futbol, tenint com a inversor al propietari de Rakuten i una empresa com Kosmos, amb la qual juga a ser un empresari de pes.

De les seves relacions amb l’expresident Josep Maria Bartomeu se sap que no són bones des que, com ha transcendit, Kosmos va intentar fer-se amb el Barça Corporate i Bartomeu li va tancar el pas en aplicació del codi ètic del club, que impedeix els empleats tenir una relació comercial o empresarial amb el Barça. Piqué va buscar una entrada posterior, però també li va ser tancat el pas.

Bartomeu va ser inflexible, de la mateixa manera que, al contrari, amb Laporta té les portes obertes per a créixer tot el que vulgui. Bartomeu li va tallar les ales després que Piqué hagués mediat estranyament en l’organització d’un partit del Barça a Sud-àfrica, amb enormes beneficis per al vestuari i gairebé res per al Barça, i com a enllaç i negociador de les condicions de participació dels jugadors en el documental Match Day, niu de productores, entre elles Barça Studios, la seva amb Rakuten i la de Jordi Évole.

Piqué es veu saltant d’aquí cap allà en aquests embulls, ara amb el plàcet de Laporta i amb Ibai Llanos com a soci mediàtic per al mercat espanyol, un aspecte que Piqué cuida molt més del que sembla.

En les seves declaracions, a més, denota el rumb que ha donat a la seva vida blaugrana, ja com a professional de l’entorn. Sobre Bartomeu, en sintonia i reforç del discurs de Laporta, es va atrevir a insinuar que ha estat un dels pitjors presidents. O gairebé. “Si ha estat el pitjor no estic capacitat per a dir-ho, del que jo he viscut, ha de ser per aquí”. Clar, la seva memòria arriba a recordar a Núñez, però sobretot a Gaspart. De tots dos, el seu avi Amador Bernabéu, figura il·lustre i indiscutible del barcelonisme social, va ser lleial i eficient directiu, raó per la qual no pot, en públic, enlletgir aquest passat. Per a arreglar-ho a mitges, va afegir: “Tots tenim culpa de la situació actual, però és evident que el club no ha anat en els últims anys cap a on volíem tots els culers”. Se suposa que es refereix només al primer equip, ja que és clar que tant les seccions professionals com el futbol base han tingut un balanç excel·lent.

Havent estat testimoni, còmplice i protagonista de la tirania i l’abús de poder d’aquest vestuari, que ha estat capritxós, manaire i venjatiu amb la junta anterior, hauria de mesurar aquestes paraules. Sobretot quan ell, com a jugador, ha sortit a la foto de tots els gols que han crucificat al Barça a la Champions sent amb Messi i la resta un dels ‘veterans’ que no han volgut admetre aquesta decadència inevitable. Piqué va ser el que va dir que “Neymar es queda” i el que li va posar una càmera a Griezmann perquè digués “no” al Barça. Possiblement és el menys indicat, i ho sap, per a jutjar a ningú i menys a una junta que, segurament era inevitable, ha hagut de pagar els plats trencats d’un final de cicle tan amarg.

També Piqué ha convençut a Laporta, no a Koeman, que es quedi Umtiti, jugador al qual representa la seva empresa, Kosmos. És clar que si es queda Umtiti ell mateix té menys competència per a jugar. Sense l’alta mèdica, Piqué ha actuat aquests dies com si no fos jugador del Barça; en primer lloc, perquè quan un futbolista està de baixa no apareix en els mitjans (segurament sortir amb Ibai Llanos en el seu canal són negocis) i, en segon lloc, perquè no és compatible amb la recuperació practicar altres esports. Piqué i la seva família van ‘ser caçats’ fent surf a Oyambre (Cantàbria) el cap de setmana passat. No passa res, tampoc.

Això sí, té clar que “veig cinc anys molt bons del Barça per davant”. Casualitat que siguin els cinc que li queden de mandat a Laporta al Barça? Piqué sap a què juga ara mateix, a preparar el clima bèl·lic i irrespirable contra Bartomeu en aquest període pre-assemblea (mitjans d’octubre) que tant li interessa a Joan Laporta.

Hi ha qui ja fa broma a les xarxes amb aquesta afirmació, suggerint que perquè es doni aquest supòsit potser Piqué ha d’avalar a Laporta a partir de novembre. Broma?

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides