Com “un home alt, de trets afilats i sentit de l’humor corrosiu”. A més, diu que “era un tipus tan desimbolt i cosmopolita que encaixava amb dificultat amb l’aspecte conservador i circumspecte de la resta de la família. Es proclamava defensor fervent de la ciutat de Madrid, en la qual havia fixat la seva residència i, per les poques coses que ens va dir, semblava que els seus negocis abastaven tota l’extensió del planeta”.
Javier Melero es refereix així al tercer fill del matrimoni entre Jordi Pujol i Marta Ferrusola en l’apartat del seu llibre Cambalache que dedica a la preparació, juntament amb una altra advocada, de la defensa de la família Pujol per algunes de les querelles que l’afectaven. En aquest procés, Melero es va traslladar diverses vegades al domicili dels Pujol-Ferrusola per reunir-se amb tots els seus membres: els pares i els set fills.
Del germà gran, Jordi Pujol Ferrusola, en diu que “es tractava d’un home d’estatura mitjana i bona complexió, més o menys de la meva edat, amb el cabell ondulat de color plom i els trets durs i decidits d’un tipus preparat per la baralla. Com una advertència del jugador de rugbi que va ser un dia. Parlava amb un enuig que semblava dirigit també a nosaltres, no només a la policia, a la UDEF, als fiscals, als periodistes o a qualsevol que gosés tacar la reputació del seu pare i, de passada, de la resta de la família”.
I de l’ex-president de la Generalitat escriu que “semblava estranyament fora de lloc a la seva pròpia casa, com si ell mateix fos una visita, un parent remot que apareix amb un tortell a la mà quan no se l’espera”.
