El d’un trencament. La negativa a acordar una coalició de govern amb Esquerra Republicana podria portar a una divisió entre els que provenen de l’antiga Convergència i la nova fornada de dirigents a l’ombra de Carles Puigdemont.
Els hereus de la CDC de Jordi Pujol no estan disposats a perdre les quotes de poder que han gaudit des de sempre. Estan convençuts que la política es fa des de les institucions i per això temen perdre aquest poder si, finalment, s’imposen les tesis del grup que està posant bastons a les rodes de les negociacions amb ERC.
Fins i tot, grups instats des de les xarxes propers a JxCat s’han manifestat davant la seu d’ERC per exigir que capituli i s’avingui a les condicions imposades pels juntistes.
Els principals problemes són el manteniment del control als mitjans de comunicació públics i la discrepància sobre el fet que la Presidència de la Generalitat es posi al servei de les decisions que Puigdemont prengui des del Consell per la República de Waterloo. ERC no accepta cap d’aquestes condicions.
Fins ara, Puigdemont s’ha mantingut en un segon pla, però diversos dirigents comencen a creure que el polític gironí estaria més d’acord amb Laura Borràs, Joan Canadell, Josep Costa i Francesc de Dalmases, els quals volen unes noves eleccions, que no pas amb Meritxell Budó o Damià Calvet, així com amb Josep Rull o Quim Forn, que apostarien per un acord de govern amb ERC. Sobta el silenci dels exconsellers empresonats durant tota la negociació, quan sempre estan disposats a ser entrevistats a TV3 i Catalunya Ràdio.
Qui quedaria molt afeblit seria Jordi Sànchez, el secretari general de Junts, que ha portat la negociació amb ERC de forma molt personalista i, fins i tot, s’ha fet visitar a Lledoners pel president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, menystenint així la posició del seu interlocutor, quan gaudeix de permisos penitenciaris per fer la trobada fora de les parets de la presó.
A més, des del sector puigdemontista es confia que la Moncloa acabi forçant el PSC a una abstenció, la qual cosa serviria als interessos partidistes de Puigdemont i la seva gent. Malgrat tot, des dels socialistes es manté la negativa a facilitar un govern de Pere Aragonès, per més que es formi amb els comuns i amb la CUP.
Sembla que les enquestes somriurien als socialistes, si és que al final només queda l’opció d’unes eleccions, que podrien perjudicar, alhora, Junts, si l’electorat el culpa del fracàs de la negociació.
