Les escoltes i els seguiments retraten les maniobres de David Madí

Pretenia crear una unitat clandestina de contraespionatge dins dels Mossos d’Esquadra

David Madí

David Madí ha intentat diversificar els seus negocis des de la talaia que li proporciona la seva situació empresarial, segons el sumari que instrueix el jutjat n. 1 de Barcelona. El seu posicionament polític, a més, li donava un ascendent i feia que les seves iniciatives aconseguissin gran importància dins de l’independentisme. “David Madí és considerat un dels ideòlegs de la Crida Nacional per la República”, incideix l’acte de detenció del magistrat Joaquín Aguirre del mes d’octubre passat.

Aquest mateix acte ressalta la importància d’una conversa telefònica de Madí amb Víctor Terradellas, mantinguda el 18 de maig del 2018, en la qual es ressalten diversos punts. Els dos interlocutors van parlar sobre el control dels Mossos d’Esquadra, “considerats peça clau, disposant d’un equip clandestí que s’estaria formant com a unitat especialitzada en contraespionatge”. De fet, al marge dels informes policials, el magistrat Joaquín Aguirre narra en un acte que Madí “seria un dels responsables de crear una unitat clandestina als Mossos d’Esquadra especialitzada en contraespionatge i en el desenvolupament de la plataforma de criptomonedes, que, una vegada acceptada per la Generalitat, permetria eludir el control de l’Estat en els moviments de capital, per a la qual cosa estarien buscant el suport de Rússia”.


Factures falses

A aquesta circumstància que en principi van abordar els dos dirigents de Convergència, cal afegir-hi el fet que Carles Puigdemont “selecciona els investigats David Madí, Xavier Vendrell, Xavier Vinyals i Jaume Cabaní per al seu cercle de confiança”. Tots ells, menys l’últim (que resideix a Bèlgica) van ser detinguts l’octubre passat.

En els documents judicials s’afegeix que “l’objectiu últim al qual es feia referència en els àudios del 2018 gravats per Terradellas segueix estant vigent, i no és cap altre que aconseguir la independència de Catalunya fins i tot fora de les vies constitucionals, motiu pel qual David Madí considera imprescindible controlar les esferes del poder polític i econòmic, i per a això ha pressionat perquè els líders de JxCat siguin Carles Puigdemont i Jordi Sánchez”.

En la conversa al·ludida surten molts altres aspectes, com el fet que Madí estava sent investigat per l’Agència Tributària, “entre altres coses, per l’emissió de factures falses”, per la qual cosa havia estat citat a declarar davant el jutjat penal número 23 de Barcelona. Aquesta investigació es deriva d’un expedient a la productora Triacom, propietat d’Oriol Carbó, exgerent de TV3, amb la qual treballava Sandra Buenvarón, esposa de Madí.

També es va detectar que havia sol·licitat un préstec a l’ICO per fer front a la crisi de la covid per una suma de 400.000 euros. El raonament de l’antic home fort de CDC no té pèrdua: “La intenció de David Madí passaria per obtenir un préstec ICO de 400.000 euros que gestionaria a través d’un tal Luis Carlos, amb l’objectiu que els aprovin 200.000 euros, dels quals semblen estar segurs que només hauran d’avalar 60.000 euros, tot això perquè, segons diu David Madí, l’Estat no dóna l’abast per analitzar totes les sol·licituds i, al final, el Govern haurà de fer una quitança perquè hi haurà molts impagaments i hi haurà negociacions. Per totes aquestes raons, té el convenciment que serà un bon negoci”, diu un ofici de la Guàrdia Civil del maig del 2020.


El negoci de l’aigua

Madí es va convertir, d’aquesta manera, en un dels principals objectius de la investigació. El 15 d’octubre passat, els agents de la Guàrdia Civil el van seguir i van localitzar una reunió amb Xavier Vendrell, Xavier Vinyals i Joan Puigcercós, expresident d’ERC, al passatge Marimon de Barcelona. Queda constància d’aquesta reunió en unes fotografies incorporades a un informe que porta la data del 22 d’octubre.

Les intervencions telefòniques van permetre saber que Madí “ha participat activament en l’intent de reactivar les llicències VTC a Barcelona, al costat de Moove Cars, negoci que finalment no ha prosperat”. L’empresari va arribar a concertar una reunió al màxim nivell entre l’empresa de transport i el departament de Territori amb la pretensió “d’eludir l’obligació legal de precontractació amb 15 minuts d’antelació, en la qual David Madí pretenia convèncer els càrrecs polítics de la Generalitat perquè legislessin a favor seu”. En aquest negoci, Madí acceptava introduir-hi la companyia Socialcar, propietat de María del Mar Alarcón, persona afí a ERC. “La Guàrdia Civil aporta elements i indicis suficients per concloure que David Madí ha activat en moltes ocasions les seves influències a l’Administració catalana en benefici propi”, relata un dels actes del magistrat Joaquín Aguirre.

Com a president d’Aigües de Catalunya, filial de Global Òmnium, Madí va planejar la compra de la multinacional Agbar, i per a això va arribar a activar els seus contactes polítics. “Per a la bona fi d’aquesta operació, David Madí disposa d’una gran capacitat d’influència i accedeix a una informació privilegiada a l’abast de molt pocs. Part d’aquesta informació l’hi proporciona Carles Colomer Casellas, que al seu torn té contacte directe amb Isidre Fainé. Tant és així que David Madí qualifica la informació que li proporciona de molt valuosa, ja que Carles Colomer el va informar, entre altres coses que és Àngel Simón, president d’Agbar, qui capitaneja la venda de la companyia. Al seu torn, aquesta informació Madí la comparteix amb Eugenio Calabuig [president d’Aigües de València i de Global Òmnium], ja que l’interès en l’adquisició és més important després de la decisió del Tribunal Suprem de revocar la sentència del TSJC donant per bona la concessió d’Agbar per gestionar l’aigua de Barcelona fins a l’any 2047”.

Madí va arribar a parlar amb Joan Maria Nin, de Société Générale, i després d’això li va assegurar a Eugenio Calabuig que jugarien “amb les cartes marcades, és a dir, que tindrien accés a informació privilegiada per postular-se en la compra de la companyia”. Per treballar en el ram de l’aigua, Madí va incorporar Joan Puigcercós com a president del consell assessor d’Aigües de Catalunya. A més, també va fitxar per aquest organisme Oriol Amat, Joaquim Coello, Ernest Pérez i Cinta Pascual, presidenta de la patronal de residències de gent gran, és a dir, una barreja de prohoms d’ERC i de JxCat. “Tranquils, a Catalunya el mercat municipal és la meitat Junts i l’altra meitat Esquerra”, va dir per tranquil·litzar els seus caps de València i justificar els fitxatges polítics.

Amb la presència de Puigcercós i les persones afins a Esquerra, esperava que se li obrissin les portes dels ajuntaments governats per ERC per aconseguir les concessions públiques d’aigües Així, va fer que fos Puigcercós qui truqués a Miquel Pueyo, alcalde de Lleida, amb la intenció d’aconseguir l’adjudicació de les proves de detecció del coronavirus a l’aigua.

“Espanya necessita canya”

Que Madí dedicava també una part del seu temps a la política queda acreditat pels seguiments que se li van fer. A més de ser un dels ideòlegs de la Crida Nacional, un dels “invents” creats per Carles Puigdemont, es va reunir, segons els informes policials, amb l’empresari Carles Vilarrubí (persona molt pròxima a Jordi Pujol), Andreu Viloca (extresorer de CDC, detingut i imputat pel 3%) i, per acabar, amb el conseller d’Interior, Miquel Buch, amb el seu segon, Brauli Duart, i amb el seu amic Xavier Vendrell.

“No s’ha d’oblidar que s’estaven vivint moments d’alta tensió als carrers de Catalunya, amb greus aldarulls en protesta per la sentència del Tribunal Suprem, per la qual cosa va resultar d’allò més significatiu que fossin dues persones en principi alienes a la vida política, però directament vinculades a l’antiga CDC (Madí) i a ERC (Vendrell) les que estiguessin mantenint una reunió reservada amb el conseller i el secretari general d’Interior, de manera que no es pot descartar, per tant, que estiguessin planificant o assessorant sobre l’estratègia a seguir en la gestió de la conflictivitat que s’estava produint, en un moment en què era molt discutida la tasca de la policia autonòmica des d’àmbits molt diversos”, diu la Guàrdia Civil referint-se a aquesta última reunió.

Els investigadors volen veure en aquestes maniobres la confirmació que Madí no era del tot aliè als aldarulls als carrers, ja que havien caçat una conversa el 9 d’octubre del 2019 en la qual el prohom de CDC assegurava que “la setmana que ve posarem el país enlaire”. I cinc dies més tard van començar els violents disturbis. A més, en una altra conversa amb l’esposa de Joaquim Forn, Laura Masvidal, li va assegurar: “Feu el que us diuen, les instruccions són molt precises. S’ha dit d’atacar l’aeroport i estan atacant l’aeroport… és el que han dit, l’aeroport i ajuntament”. En aquesta conversa va assegurar que “Espanya necessita canya”, i que el que feia falta era “reunir 10.000 tios a la Jonquera i resistir”. Això és, precisament, el que van fer els independentistes, organitzats a través de la plataforma Tsunami Democràtic.

El 17 d’octubre d’aquell any, enmig dels greus disturbis, comentava al seu soci Rafael García Tàpia que “el cap de setmana estarà calentet. Hi ha molta pressió a Catalunya i és el mínim que podia passar. Qualsevol cosa que no sigui l’absolució és una injustícia. I demà i el cap de setmana serà dur. Tornarem a veure coses com la de l’aeroport”.

El seu activisme polític es va posar també de manifest en acreditar-se que estava perfectament al corrent dels contactes que mantenien Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i n’informava Joaquim Forn, exconseller d’Interior, gran amic seu, empresonat i condemnat per l’1-O. Quan el conseller Miquel Buch va ser destituït, el setembre passat, per Quim Torra, Madí va telefonar al nou conseller, Miquel Sàmper, “a qui, després de felicitar-lo, li va comentar que estava molt preocupat amb els canvis que s’anaven a fer, especialment a Interior, que ja li explicarà coses i que estava molt content. Que tot l’equip que hi ha allà és seu”.

Aquesta trucada permet que la Guàrdia Civil afirmi que David Madí “disposa de molts contactes al departament d’Interior”. I no és gens estrany: poc després parlava amb Brauli Duart i tots dos despotricaven contra Quim Torra. “Aquest senyor té sis mesos al davant, té el Carles en contra, l’Artur, el Jordi, a mi i a la seva puta mare, i el dia que això s’acabi, hi ha una avioneta, directa a Guantánamo”, exclama Madí visiblement molest amb l’aleshores president de la Generalitat. És en aquesta conversa que Madí li demana que li transmeti a Miquel Sàmper “que no prengui cap decisió fins que no parlem a fons”, i proposa un sopar a casa seva.

El mateix dia que parlava amb Miquel Sàmper, també va mantenir una altra conversa amb Pau Relat, president de Fira de Barcelona, en la qual tots dos critiquen amb duresa Quim Torra, afirmen que “està boig” i que els cessaments en el Govern de Miquel Buch i de la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, van ser per una venjança personal del president. “No està preparat i el càrrec li va gran. No entén que és un home accidental que no té cap legitimitat”, arriba a dir Madí, a la qual cosa Pau Relat respon que “suposadament havia de ser un tonto útil i s’ha cregut el càrrec, i això és perillosíssim. És com donar-li una metralleta a un mico. És dramàtic per al país”.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides