José Elías, president d’Audax Renovables, s’ha convertit en el popular i més recurrent personatge de l’actual entorn del FC Barcelona per la senzilla raó que sense els seus diners Joan Laporta no hauria pogut avalar i prendre possessió del càrrec.
Costa d’entendre, no obstant això, el mateix plantejament i les explicacions dels uns i els altres quan, sovint, es tracta de dissociar l’aval prestat a un membre de la junta de la influència, notorietat i pes d’Audax en el club blaugrana i en la seva presa de decisions. “És un aval -explica aquesta setmana José Elias en diversos mitjans – que presto jo a títol personal juntament amb Eduard Romeu, que és el vicepresident, que som els qui en tot cas ens juguem alguns diners personals. Vull matisar això: Audax ha posat zero euros i no té cap contrapartida, més enllà de la repercussió en els mitjans i la campanya de màrqueting que ens ha sortit realment barata i ha estat molt bé perquè, d’altra banda, ens ha posat en el mapa”.
És a dir que d’una banda pretén deixar Audax al marge de l’operació Barça i al mateix temps, la considera del tot beneficiosa per a la seva empresa i, de fet, el principal objectiu d’aquesta aliança. “Poden estar molt tranquils els nostres accionistes -diu- perquè Audax no ha avalat Joan Laporta ni al Futbol Club Barcelona. Audax, en tot cas, s’ha beneficiat de l’impacte mediàtic d’una campanya de màrqueting molt bona, que ens ha posat en el mapa i ens ha posat en boca de molta gent, però òbviament Audax ha avalat zero a la campanya de Joan Laporta i al Futbol Club Barcelona”.
Sense el menor rubor ni vergonya al·ludeix indistintament al poder mediàtic del club blaugrana i del futbol per a justificar el que sens dubte ha estat la seva millor inversió en publicitat. “El Futbol Club Barcelona, el Real Madrid o alguns equips són capaços de fer màgia a escala mediàtica i el fet d’estar en boca de la gent”, afirma, convençut que si ell i el seu soci Eduard Romeu, vicepresident econòmic del Barça i vigilant dels interessos d’Audax en el club, són capaços d’explicar encertadament la seva maniobra serà una cosa “positiva per a la companyia i per als negocis que hagi de fer, sobretot a l’exterior. Aquests dies, que han estat bastant moguts per a mi i per a Eduard Romeu, he arribat a rebre missatges de Panamà i d’altres països com Colòmbia i d’altres països on no ens coneixien i ens diuen “esteu a la candidatura del FC Barcelona” i això ens ha posat al mapa, la qual cosa ens pot facilitar molt quan anem a negociar amb empreses del món per a possibles projectes de renovables o de plataformes de comercialització”.
A les entrevistes, quan no es tracta de parlar per a mitjans esportius especialitzats, José Elías aclareix que “Audax no es juga res i que, en tot cas, Audax el que va és a recollir rèdits comercials i de màrqueting. Sens dubte l’associació amb la marca i amb els valors del Barça i del futbol creiem que ens poden beneficiar”.
No deixa dubtes respecte de la seva escassa, per no dir cap, implicació amb l’FC Barcelona, entitat de la qual no seria, de fet, encara soci mancant aclarir aquesta cantarella que només fa uns mesos que es va donar d’alta. Si no posseeix un vincle consanguini amb algú que li hagi permès ser soci de ple dret, José Elias només podria haver-se inscrit com a soci de compromís, una figura que no li permet tenir veu ni vot en el club fins que al tercer any de pas per aquest estat se li reconeixeria la condició de soci. Per a ser directiu hauria d’acreditar, a més, posteriorment, cinc anys d’antiguitat.
Tal és el seu desconeixement del FC Barcelona i del que significa que quan la directiva va anar a prendre possessió del càrrec el passat dia 17 de març, en arribar a l’Auditori 1899 va estar buscant el seu nom entre les cadires reservades per als càrrecs i autoritats. Primer va creure que la seva absència es devia a un error imperdonable d’algun empleat fins que membres de la mateixa Comissió Gestora li van explicar que, en realitat, ell no pintava res allí, a penes era un convidat del tot excepcional, atípic i fora de lloc completament, el nou-ric que només té molts diners per a intentar comprar una plaça a la llotja.
