La nova presidenta del Parlament, Laura Borràs, va arribar al càrrec cobrint-se de glòria. Les negociacions entre ERC i JxCat van començar partint d’un suposat acord que establia que calia fer foc nou i, sobretot, amb gent que deixés de banda la picabaralla constant entre els dos partits i que no tingués com a principal objectiu polític retreure a l’altra formació independentista res del que fa o no fa.
I enmig de totes les converses amb aquestes bases, ERC accepta col·locar Borràs a la presidència del Parlament. I què fa ella? En el seu primer discurs, la presidenta de la cambra decideix explicar que vol “recuperar la dignitat del Parlament”, donant per fet que s’ha perdut; reprendre la feina feta per Carme Forcadell “en el punt que ella la va deixar”; es declara hereva de l’expresidenta i obvia qualsevol referència al seu antecessor, Roger Torrent, d’ERC.
Si JxCat pretenia rebentar les negociacions, enrarir el clima i dificultar l’acord per al Govern, segur que va complir amb el seu objectiu. Si pensava que Laura Borràs era una de les persones amb perfil pacificador que podia potenciar, no va començar gaire bé si volia demostrar-ho.
