El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha presentat un informe sobre la cobertura de la campanya de les eleccions al Parlament del passat 14 de febrer que incompleix la seva obligació de vetllar per la neutralitat i el pluralisme dels mitjans de comunicació públics. Tot i que l’acord que va adoptar el ple del CAC el passat 10 de març es titula “Informe específic de pluralisme a la televisió i a la ràdio durant la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya 2021 (del 29 de gener al 12 de febrer)”, la realitat és que en les 241 planes no hi ha cap anàlisi d’aquest pluralisme en les informacions emeses pels mitjans de comunicació. El CAC entén pluralisme com a càlcul del temps dedicat a cada formació política sense entrar en com s’informa i, sobretot, què succeeix a TV3 i Catalunya Ràdio fora de les franges dels Telenotícies i les entrevistes a què obliga el repartiment marcat per la Junta Electoral.
L’informe del CAC sembla més aviat un excel de la Universitat Politècnica de Catalunya analitzant les variacions de l’impacte de la covid-19 per comarques que una anàlisi seriosa i detallada de la neutralitat i l’objectivitat de les informacions difoses durant la campanya electoral. Entre els seus principis d’actuació, recollits al web del CAC, hi ha “la defensa de la llibertat d’expressió i d’informació, del pluralisme, de la neutralitat i l’honestedat informatives”. La conclusió principal de l’informe presentat per l’organisme presidit per Roger Loppacher és que “TV3 va igualar el temps dedicat als set partits amb representació parlamentària dins una forquilla de només 1,4 punts percentuals”, presentant com a mèrit el que va ser un tracte de favor a JxCat, ja que hauria d’haver tingut el mateix tractament que Vox en ser dos partits que no comptaven amb els drets electorals necessaris. Els drets que TV3 i Catalunya Ràdio van concedir a JxCat corresponien al PDECat, que va haver de demanar la Junta Electoral que compensés el comportament irregular dels mitjans públics de la Generalitat. La Junta va donar la raó a la candidatura presidida per Àngels Chacón i TV3 i Catalunya Ràdio van haver d’augmentar la presència del PDECat en les seves informacions. El CAC no en va dir res ni en aquell moment ni en l’informe que acaba de presentar.
L’informe del CAC dedica 40 pàgines a oferir dades sobre el seguiment electoral de les candidatures a TV3 i Catalunya i 110 pàgines a les d’altres vuit mitjans. Aquest fet és un dels que argumenta el conseller Daniel Sirera per justificar el seu vot en contra de l’acord. Sirera no entén que el CAC dediqui els esforços dels seus treballadors a estudiar el temps dedicat a cada partit en les informacions de televisions d’àmbit estatal com La Sexta, Telecinco o Antena 3 TV. Cuatro va quedar exclosa de l’estudi del CAC per raons que no s’han explicat. Aquest conseller també ha criticat que no s’incloguessin en aquest informe les tertúlies que hi va haver durant la campanya electoral als diferents programes de TV3 i Catalunya Ràdio.
La consellera Carme Figueras va fer un vot concurrent a l’acord en el qual lamentava que “ no s’analitza el compliment del principi de neutralitat informativa” ni els principis de “pluralisme, igualtat i proporcionalitat” que reclama la Llei Orgànica del Règim Electoral. Per ella, els programes Està passant i la secció La Tribuna de Pilar Rahola al Tot es mou no s’haurien d’haver emès durant la campanya electoral. Va lamentar que Rahola fes “les seves dissertacions partidistes sense cap contrarèplica ni contrapès” en aquesta secció tres cops durant el període analitzat en l’informe. El CAC tampoc no va analitzar la programació de la jornada de reflexió, en la qual es va emetre un programa FAQS clarament esbiaixat a favor dels interessos dels partits independentistes i amb una nova participació de Pilar Rahola. El programa Més 324 va seleccionar majoritàriament tertulians independentistes aquells dies. El CAC tampoc no se’n va assabentar.
