Nevenka

El 26 de març de 2001, aviat farà vint anys, plegava la regidora d’Hisenda de l’Ajuntament de Ponferrada (Lleó), Nevenka Fernández, després de confessar l’infern d’assetjament a què l’havia sotmès l’alcalde, Ismael Álvarez. Ahir, en vigílies del 8-M, es va estrenar a Netflix el documental Nevenka, on s’explica el primer Me too d’Espanya. Esgarrifa l’abandó a què és sotmesa la víctima després de la confessió. Crida l’atenció l’’anècdota’ de quan el llavors rei Joan Carles va visitar Ponferrada i la va saludar: “Ets molt guapa”, li va dir, i ella li va respondre: “I també intel·ligent”.

Abans de Nevenka, hi van haver moltes altres Nevenka, i després, i ara. Algunes, cada cop més, com Nevenka s’atreveixen a denunciar-ho, moltes no. El famós Me too, de quan van denunciar-se els continus assetjaments i agressions sexuals del productor estatunidenc Harvey Winstein.

Vint anys després, vull creure que hem prosperat, però encara em resulta del tot insuficient. Em resulta repugnant que persisteixi l’actitud del verduc i comprensible el silenci de tantes víctimes. Això no obstant, l’única manera d’acabar amb la xacra és fent-la pública, denunciant-la. Fent un pas endavant com el que va fer, en temps i circumstàncies complicades, la Nevenka. S’ha demostrat que només se’ls pot combatre assenyalant-los amb el dit en plaça pública.

Vint anys després, un grup d’alumnes i exalumnes de l’Institut del Teatre van denunciar fa escassos dies al diari Ara haver patit assetjament sexual i maltractament psicològic per part d’alguns professors. La informació atribueix aquestes conductes, entre altres, al reconegut director teatral Joan Ollé, que l’endemà va ser apartat del seu lloc com a docent. Després d’ell, va caure la junta directiva. S’espera ara que la Diputació de Barcelona sàpiga reconduir la situació, i s’assenyalin els culpables, i en paguin el càstig corresponent.

Com en tants altres casos, el maltractament psicològic i l’assetjament sexual de l’Institut del Teatre ve de lluny, però fins ara ningú s’havia atrevit a denunciar-ho. Una vegada feta la primera denuncia, molts altres exalumnes han dit “me too”. Un exercici que caldrà fer en tantes altres esferes de la societat.

Tot i entendre la necessitat de les restriccions per frenar la pandèmia, no entenc que a Madrid o a qualsevol altre lloc el moviment feminista no es pugui manifestar aquest dilluns. Les eleccions catalanes van ser importants, d’acord, però tant o més ho és no aturar la lluita feminista. Així, el que cal és extremar la seguretat, evidentment, però permetent la protesta. I més quan estem cansats de veure manifestacions de tota mena aquests dies. Com s’escullen les manifestacions contaminants de les no contaminants?

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides