El 26 de març de 2001, aviat farà vint anys, plegava la regidora d’Hisenda de l’Ajuntament de Ponferrada (Lleó), Nevenka Fernández, després de confessar l’infern d’assetjament a què l’havia sotmès l’alcalde, Ismael Álvarez. Ahir, en vigílies del 8-M, es va estrenar a Netflix el documental Nevenka, on s’explica el primer Me too d’Espanya. Esgarrifa l’abandó a què és sotmesa la víctima després de la confessió. Crida l’atenció l’’anècdota’ de quan el llavors rei Joan Carles va visitar Ponferrada i la va saludar: “Ets molt guapa”, li va dir, i ella li va respondre: “I també intel·ligent”.
Abans de Nevenka, hi van haver moltes altres Nevenka, i després, i ara. Algunes, cada cop més, com Nevenka s’atreveixen a denunciar-ho, moltes no. El famós Me too, de quan van denunciar-se els continus assetjaments i agressions sexuals del productor estatunidenc Harvey Winstein.
Vint anys després, vull creure que hem prosperat, però encara em resulta del tot insuficient. Em resulta repugnant que persisteixi l’actitud del verduc i comprensible el silenci de tantes víctimes. Això no obstant, l’única manera d’acabar amb la xacra és fent-la pública, denunciant-la. Fent un pas endavant com el que va fer, en temps i circumstàncies complicades, la Nevenka. S’ha demostrat que només se’ls pot combatre assenyalant-los amb el dit en plaça pública.
Vint anys després, un grup d’alumnes i exalumnes de l’Institut del Teatre van denunciar fa escassos dies al diari Ara haver patit assetjament sexual i maltractament psicològic per part d’alguns professors. La informació atribueix aquestes conductes, entre altres, al reconegut director teatral Joan Ollé, que l’endemà va ser apartat del seu lloc com a docent. Després d’ell, va caure la junta directiva. S’espera ara que la Diputació de Barcelona sàpiga reconduir la situació, i s’assenyalin els culpables, i en paguin el càstig corresponent.
Com en tants altres casos, el maltractament psicològic i l’assetjament sexual de l’Institut del Teatre ve de lluny, però fins ara ningú s’havia atrevit a denunciar-ho. Una vegada feta la primera denuncia, molts altres exalumnes han dit “me too”. Un exercici que caldrà fer en tantes altres esferes de la societat.
Tot i entendre la necessitat de les restriccions per frenar la pandèmia, no entenc que a Madrid o a qualsevol altre lloc el moviment feminista no es pugui manifestar aquest dilluns. Les eleccions catalanes van ser importants, d’acord, però tant o més ho és no aturar la lluita feminista. Així, el que cal és extremar la seguretat, evidentment, però permetent la protesta. I més quan estem cansats de veure manifestacions de tota mena aquests dies. Com s’escullen les manifestacions contaminants de les no contaminants?
