Regularitzar els deutes tributaris garanteix la impunitat?
En primer lloc, ja va perdre la inviolabilitat. Així resulta amb nitidesa de l’art. 55 bis de la LOPJ. Precepte que autoritza ‘accions penals’ contra el rei abdicat. Per tant, està subjecte a l’acompliment de totes i cadascuna de les normes tributàries exigibles a tots i cada un dels ciutadans sense excepció. No ho dubtem, també al C.Penal, que, de cap manera, pot eludir aprofitant-se de la seva anterior funció pública. Com sembla que està passant. Davant les reiterades notícies que apareixen en diversos mitjans sobre els il·lícits beneficis econòmics que està obtenint el rei abdicat, quines decisions i actuacions estan adoptant l’Administració Tributària i la Fiscalia General de l’Estat? Són les mateixes que davant qualsevol ciutadà? Per ara, no voldríem parlar de tolerància, més impunitat, dels poderosos.
Doncs, segons dades que ja són públiques, l’abdicat ja sembla que ha regularitzat, o estar a punt de fer-ho, aproximadament 4.000.000 euros, més la regularització anterior. L’aparent passivitat d’aquestes institucions és molt greu. Sobretot, quan l’abdicat obté abundants beneficis procedents d’entitats, l’última coneguda, la Fundació Zagatka, offshore, amb seu en un paradís fiscal, Liechtenstein, que administren familiars de confiança del presumpte defraudador.
L’actuació del rei abdicat és, a més, sorprenent, quan regeixen normes a la Comunitat internacional que obliguen a actuar amb especial diligència davant activitats econòmiques de persones com ell que formen part de ‘persones de l’àmbit polític’ o per altres conceptes. Només cal recordar a les institucions públiques responsables, la Recomanació 12 del GAFI o la Directiva 2005/60/CE de la UE. Recomanacions que, per descomptat, des del 2014 no s’estan complint. Imposant-se una tolerància inadmissible als Estats democràtics perquè, paral·lelament a l’enriquiment desmesurat de Joan Carles I, la societat neoliberal en què vivim, agreujada per la pandèmia, afavoreix l’expansió de la desigualtat, l’absència d’oportunitats d’ocupació, la discriminació i l’extrema pobresa . Les actuacions d’aquesta persona constitueixen un insult a la societat espanyola i a tots/es els qui la integren.
Però, a més és intolerable que davant de presumptes fraus fiscals d’aquesta entitat, que haurien de ser advertits de forma més o menys immediata per les autoritats tributàries, es toleri el transcurs del temps necessari per no actuar, almenys administrativament, contra el defraudador, per tal, objectivament, d’afavorir-lo i atorgar-li la possibilitat de ‘regularitzar’ i abonar el deute pendent, per així lliurar-se de la responsabilitat penal. Perquè, que ningú s’enganyi, l’anomenada ‘regularització’ tributària de l’art. 305.4 del C. Penal sempre ha estat una forma d’evitar la repressió penal a les grans fortunes. Per això, des de 2014, es transfereixen importants sumes des de la Fundació Zagatka a Credit Suisse i Lombard Odier, a Suïssa, destinades a la companyia aèria britànica Air Partner, que en els últims anys era la utilitzada pel rei abdicat per als seus vols privats per tot el món.
Davant de tota aquesta realitat, l’agreujant del delicte de frau fiscal de fer-ho a través de ‘paradisos fiscals’ o per ‘ocultar’ o ‘dificultar’ la identificació del defraudador- art. 305 bis 1-, quin valor té? Doncs cap, quan els defraudadors són els poderosos políticament o econòmicament.
Per tot això, un cop més, l’abdicat, previsiblement, es lliurarà d’estar subjecte a la responsabilitat penal.
