Les coses inversemblants que alguns candidats poden arribar a oferir a canvi d’una signatura per validar la seva candidatura són certament curioses com ja ho ha fet Jordi Farré, capaç d’avançar que agrairà cada firma amb un tatuatge i una pizza, això sí en determinats moments i hores que, se suposa, caldrà endevinar i encertar.
Aquesta és una situació prohibida i recurrent en cada període electoral que, segurament, haurà de ser regulada per la junta electoral a partir de la seva presa de possessió. Encara que sent una pràctica il·lícita, cosa que no representa cap obstacle per a Farré, serà difícil evitar que faci arribar els seus regals als socis del Barça que li donin el seu aval si és que a la fi apareixen els regals.
Si és el cas, però, resulta estranya l’ansietat per aconseguir signatures venint d’un recent vot de censura liderat per ell i havent acreditat 19.380 signatures de socis. Si, com es comenta, Farré va ser capaç d’aportar més de 6.000 signatures no sembla tan necessari haver de convèncer els socis que ja li van donar la seva confiança no fa ni dos mesos. Per a què convidar tattoos i pizzes?
D’alguna manera, Jordi Farré està admetent que no hi va haver de recórrer a aquests premis per fer fora Bartomeu. La pregunta ara és si condirà l’exemple a la resta de candidatures de recompensar les firmes ja que, per estatuts, cada soci només pot donar la seva a un sol precandidat per evitar la duplicitat i l’anul·lació corresponent.
RESULTATS QUE DIVIDEIXEN
La por o la valentia dels precandidats es va reflectir en les seves reaccions a la derrota el Barça a la Champions, davant la Juventus, que ha deixat a l’equip classificat per a la següent fase en segona posició. No eliminat com sembla
Que se sàpiga, Víctor Font, ja va dir que Ronald Koeman era un pedaç quan va ser nomenat nou entrenador mentre que, al costat oposat, el precandidat Toni Freixa ha estat l’únic a eliminar de l’equació electoral aquesta qüestió afirmant fa setmanes que Koeman complirà seu contracte de dos anys en qualsevol cas si ell surt elegit.
La fràgil personalitat de la resta provoca que els altres no tinguin una posició clara i definida. Titubegen, uns no s’atreveixen a dir res i la majoria comença a esmolar els ganivets perquè prefereixen la sang fàcil i l’oportunisme de la derrota per seguir cremant al Barça. El vot de censura mig guanyat entre alguns aspirants i el Govern de la Generalitat ha fet, veritablement, molt de mal.
