En el projecte independentista hi ha un objectiu llargament acaronat: tenir un sindicat nacional potent, com pot ser ELA al País Basc. La Intersindical-CSC és l’aposta del sobiranisme en el món laboral, tot i que ERC va fer, fa anys, una opció estratègica per introduir-se a la UGT.
Amb el processisme, el “sometent” mediàtic addicte a la causa independentista ha inflat la Intersindical-CSC, intentant per tots els mitjans que guanyés terreny davant els sindicats considerats “espanyolistes” o “colonials”, com Comissions Obreres (CC.OO.) o la mateixa UGT. Però aquesta “estructura d’Estat” sindical, tot i el gran suport mediàtic i polític que ha rebut, no acaba de rutllar.
Aquest passat any 2019 es van fer eleccions sindicals a la gran majoria de centres de treball de Catalunya i els resultats obtinguts per la Intersindical-CSC són més aviat discrets. Dels més de 50.000 delegats sindicals que s’han elegit, el sindicat independentista n’ha tret 803 (l’equivalent a l’1,5%). En el sector que és més fort, el de l’administració pública i de l’ensenyament, el percentatge de representativitat assolit és d’un 10%.
En el còmput global de delegats sindicals, CC.OO. és la força més representativa a Catalunya (41% dels delegats), seguida molt de prop per la UGT (37,9%). Per davant de la Intersindical-CSC hi ha també l’USOC i la CGT. El sindicat anarquista dobla la representació de l’independentista.
La cúpula de la Intersindical-CSC està dirigida per Carles Sastre, l’exmilitant de Terra Lliure condemnat per l’assassinat de l’empresari Josep Maria Bultó. Com a portaveu i vicesecretari general hi ha Sergi Perelló.
