Boicot al cava europeu…

Luxemburg ha destapat la capsa de Pandora. La història d’aquest mític recipient explica que Zeus, desitjós de venjar-se de Prometeu per haver robat el foc i donar-lo als humans, presenta al germà d'aquest, Epimeteu, una dona anomenada Pandora, amb qui es casa. Com a regal de noces, Pandora rep un misteriós enginy amb instruccions de no obrir-lo sota cap circumstància. Pandora no se’n sap estar i l’obre deixant escapar així tots els mals de la humanitat. Per això, “destapar la capsa de Pandora” significa una acció en aparença petita i/o inofensiva, però que pot implicar conseqüències incalculables. Així, la justícia europea, reconeixent la immunitat d’Oriol Junqueras (ERC) com a eurodiputat, destapa la caixa dels trons, com també es coneix a l’utensili de Pandora.

L’independentisme català, poc avesat a les victòries, celebra el gest com si no hi hagués un demà. Els més hiperventilats del llogaret enganxen com poden el carnet europeu que acabaven d’estripar; ara, tots som europeistes. Superada l’eufòria inicial, el més paradoxal del cas és que Junqueras donarà nom a una doctrina, la ‘doctrina Junqueras’,  però qui en realitat se’n pot beneficiar és el seu contrincant més immediat, Carles Puigdemont (JxCat). La sentència de Junqueras pot no treure’l de la presó, però pot enviar Puigdemont al Parlament Europeu, encara que sigui per uns pocs dies.

En cap cas, la sentència no diu que el referèndum fos legal i que el Govern de Puigdemont ho fes tot bé. La sentència el que fa és esmenar la plana al Tribunal Suprem i reconèixer que Junqueras tenia immunitat com a eurodiputat. Això comportava, segons els jutges, l'aixecament de la presó provisional per assistir a l'Eurocambra per completar els tràmits establerts. En cas que el Suprem hagués volgut mantenir la presó provisional, hauria d'haver demanat el suplicatori corresponent, que és el que probablement farà amb Puigdemont i Toni Comín.

D’altra banda, veurem després els danys col·laterals de la sentència europea. De moment, no sembla probable que la investidura de Pedro Sánchez es pugui tancar abans de final d’any, i veurem si tot plegat no condueix Espanya a les terceres eleccions consecutives.

Llegia dijous a Twitter: “Boicot al cava europeu”. Un sarcasme que analitza amb perícia la notícia del dia. Només cal veure segons quines reaccions per entendre la mordaç ironia. Per alguns, la justícia s’acata quan juga a favor i es qüestiona quan bufa en contra, al·legant que atempta contra la sacrosanta sobirania espanyola i no sé quants pretextos més, o a l’inrevés.  El sol, si no agrada, no agrada quan pica a la platja, però tampoc quan ho fa a la muntanya. Sigui com vulgui, queda clar que l’independentisme va cometre errors, però i també la justícia espanyola. Com quan, segons l’evangeli de Joan (8,1-11), va dir Jesús als mestres de la llei  que volien lapidar una dona acusada d’adulteri, “qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra”.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.