Pérez de los Cobos: “El dispositiu dels Mossos d’Esquadra va ser una estafa”

En la seva declaració al Suprem pel judici de l'1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va ser coordinador policial del referèndum, ha culpat els Mossos d'Esquadra d'incomplir la llei i facilitar l'1-O. Segons ell, "el disseny del dispositiu policial dels Mossos per l'1-O va ser una estafa".

Pérez de los Cobos, que continuarà declarant demà al matí després que el jutge del Suprem Manuel Marchena hagi decidit ajornar el final de la declaració per no allargar més la sessió d'avui, ha considerat que els Mossos van ser passius i no van impedir el referèndum, sinó que el van "permetre": "Crec que el dispositiu que es va establir des de la prefectura dels Mossos estava encaminat a facilitar el desenvolupament de la consulta en lloc d'impedir-la".

Segons el relat de Pérez de los Cobos, el dispositiu de dos agents dels Mossos per cada col·legi electoral era "insuficient, inadequat i ineficaç". La crítica no anava només pel nombre d'agents mobilitzats, sinó pel propòsit: "Encara que n'hi posessin 40.000, si miren cap al lloc contrari, no serveix per res. Era més important el concepte".

I no només va veure connivència amb el referèndum, sinó que ha posat exemples que anirien més enllà, com que deixaven aturar la votació per dinar i permetien que continués després, o que se situaven "de forma institucional" a la porta, com si fossin unes eleccions normals.

També ha esmentat que alguns agents dels Mossos es van dedicar a impedir la feina de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. Ha parlat també de coordinació entre els agents i els convocants del referèndum.

Com han fet altres testimonis, el coordinador policial de l'1-O s'ha referit a les "muralles humanes" que hi havia als punts de votació, fins i tot amb "gent encaputxada". A més, ha destacat que en alguns col·legis es va fer servir gent gran o menors com a "escuts".

Pérez de los Cobos ha definit l'actuació dels cossos policials com a "exquisida" i ha negat que hi hagués càrregues.

Feminazi

Fa unes setmanes vaig descobrir una capsa amagada al fons d’un armari. Entre les moltes rampoines que hi vaig trobar –des d’acreditacions de periodista fins a qualificacions de l’escola- vaig rescatar de l’oblit un paquet d’agendes feministes. Recordo que les publicava l’editorial LaSal i eren autèntiques obres d’art reivindicatives amb unes portades fascinants. Portar una … Llegiu més

Millo: “A l’altre cantó de la taula jo em vaig trobar una cadira buida”

Enric Millo

Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya, ha comparegut com a testimoni al Tribunal Suprem aquest dimarts i s'ha referit al contingut de converses que va mantenir amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, així com a la postura expressada pel major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero abans de l'1-O.

Millo ha dit que res tenia interès per a Puigdemont més enllà de l'obtenció d'un vistiplau per a la celebració d'un referèndum. En aquest sentit, ha plantejat que malgrat el fet d'haver mantingut reunions, "a l'altre cantó de la taula jo em vaig trobar una cadira buida", ja que Puigdemont esgrimia que havia d'obeir un "mandat democràtic" per culminar un full de ruta. Un cop convocat el referèndum, fet que Millo ha descrit com pràcticament un punt de no retorn, ha destacat com quelcom xocant que l'expresident català encara plantegés el diàleg.

Pel que fa a Junqueras, ha dit que era "absolutament partidari" del referèndum, però que considerava "complicada" la situació i que preferia que el procés no avancés tan de pressa. Segons ha donat a entendre Millo, Junqueras pràcticament va convidar-lo a convèncer els seus socis de govern del PDECat.

Sobre les reunions de la junta de seguretat, ha evocat que la darrera va ser un "esperpent", ja que, segons el seu relat, el govern català va seure per veure si es posaven d'acord per "funcionar amb normalitat", malgrat que hi havia una interlocutòria on el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordenava impedir el referèndum. "El que no van dir mai és no se celebraria", ha indicat Millo sobre el govern català.

Del major Trapero ha explicat que donava a entendre que la seva obligació era complir amb el mandat judicial, però que mai va dir com ho faria i que alhora manifestava que en cap cas usaria la força per impedir la votació. Millo ha assegurat que existia una alineació política entre el govern i els criteris d'actuació exposats per Trapero. Puigdemont, segons el relat de Millo, no va expressar un sí o un no sobre una eventual desconvocatòria, sinó que deia que sabia el que havia de fer.

L'exdelegat del govern espanyol també s'ha referit a més d'un centenar d'actes violents que atribueix a l'independentisme del setembre al novembre del 2017 en els quals ha explicat que es van llançar "objectes incendiaris", es van efectuar assenyalaments de persones, es van proferir amenaces i es van fer pintades.

Millo també ha assegurat que el president del TSJC va demanar-li que la Guàrdia Civil o la Policia Nacional protegissin la seu d'aquest tribunal, ja que fins aleshores només hi havia els Mossos d'Esquadra i una de les lleis de desconnexió es referia a la substitució del president del TSJC per ordre del president de la Generalitat.

Pel que fa als agents policials desplegats a Catalunya, Millo ha declarat que va visitar-los després de l'1-O i que alguns havien patit fractures. S'ha referit, així mateix, a una armilla antibales estripada de dalt a baix i a la "trampa del Fairy", que assegura que un agent van relatar que havia patit. Segons la descripció de Millo, es va vessar aquest producte rentavaixelles a terra per fer relliscar els agents i, així, poder agredir-los fàcilment. Dels civils ferits aquella jornada, Millo ha dit que ell no va rebre informació per part del departament de Salut, tot i que la va demanar.