Colònia, colons i colonitzats

En l’estripada general que s’ha consumat a Catalunya, ja no hi ha barreres dialèctiques ni cíviques. Tot s’hi val. Fins i tot enverinar i posar en perill la cohesió social amb estereotips malèvols i perversos que degraden les relacions quotidianes amb els familiars i amb els veïns.

La cosmovisió de la part més cridanera de l’independentisme ha convertit els emigrants que, a partir dels anys 60 del segle passat, van arribar a Catalunya procedents de les zones més empobrides d’Espanya en “colons” (sempre que no s’hagin convertit a la fe processista). Aquests “colons”, sigui quina sigui la seva posició a l’escala social, es caracteritzen per no haver renunciat a la llengua dels seus pares i per votar partits no independentistes, per creure en la democràcia constitucional i considerar Espanya una realitat consolidada.

Seguint amb aquesta anàlisi -compartida pels  intel·lectuals processistes de capçalera- Catalunya és una “colònia” que Espanya té sotmesa  militarment des de fa tres segles per explotar les seves riqueses. En aquest sentit, els emigrants-“colons” són la força d’ocupació demogràfica que ha estat enviada des del poder centralista de Madrid per desnaturalitzar i anorrear l’“ànima” catalana. Com la invasió xinesa del Tíbet, mutatis mutandi.

Per embolicar encara més la troca, l’expresident Carles Puigdemont, resident a Bèlgica, s’ha despenjat amb unes declaracions en les quals proclama l’admiració de Catalunya pel procés de construcció de l’Estat d’Israel. Continua, d’aquesta manera, la tradició encetada per Jordi Pujol de comparar la lluita per l’emancipació nacional de Catalunya amb el  projecte sionista del retorn a Palestina.

Jordi Pujol tenia motius personals i crematístics per defensar l’Estat d’Israel: el soci capitalista del seu pare Florenci en la posada en marxa de l’aventura de Banca Catalana, Moisès David Tennenbaum, era un jueu d’origen polonès compromès amb la causa sionista i, per tant, calia seguir-li la bola…

A Catalunya, els enemics de la independència són els “colons” que van arribar de fora, cercant un futur econòmic millor. En canvi, a l’Estat d’Israel, els palestins que vivien en aquests territoris des de fa segles han estat arrasats per onades de “colons” d’origen jueu procedents, sobretot, d’Europa, però també de l’Àfrica, d’Amèrica Llatina…

L’expulsió dels palestins de les seves terres i de les seves cases pels sionistes invasors i la seva reclusió en camps de concentració és una de les grans tragèdies humanitàries posteriors a la II Guerra Mundial. De quin cantó està l’independentisme català?  Al costat dels “colons” jueus que han ocupat Palestina a sang i foc? O al costat dels palestins, massacrats i espoliats?

Què té a veure un rus, suposadament jueu, trasplantat a un assentament de la Cisjordània amb un extremeny que va venir a guanyar-se la vida a Catalunya? Segons alguns independentistes, no són el mateix: el primer exerceix els seus drets genètics i el segon és un ocupant.

Divendres passat, el president Quim Torra va inaugurar l’exposició “7,5 milions de futurs”, al Palau Robert. La Catalunya d’avui ja no té res a veure amb els clixés dels anys 20 del segle passat, pels quals està tan abduït. Ni amb l’Espanya en blanc i negre del franquisme. Segons les dades de l’Idescat, entre aquests 7,5 milions de catalans n’hi ha més de 200.000 que van néixer al Marroc (l’equivalent a la ciutat de Sabadell); 90.000 romanesos (l’equivalent a Sant Cugat); 60.000 xinesos (l’equivalent a Granollers); 45.000 pakistanesos (l’equivalent a Vic); 33.000 hondurenys (l’equivalent a Olot); 30.000 bolivians (l’equivalent a Tortosa); 30.000 colombians; 25.000 equatorians (l’equivalent a Molins de Rei); 25.000 russos; 25.000 indis; 22.000 ucraïnesos; 20.000 senegalesos (l’equivalent a Vilassar de Mar); 20.000 peruans; 20.000 brasilers; 20.000 argentins…

Aquesta gent que ha vingut de tots els racons del món a treballar i que s’hi deixa la pell per intentar prosperar, cobrant sovint salaris de misèria… també són “colons”? És increïble aquesta “colònia” en la qual els suposadament “colonitzats” són, en general, els que tenen una vida més acomodada i cobren, de mitjana, els millors salaris -començant pel mateix president Quim Torra i els membres del seu govern- i els suposats “colons” viuen en els barris marginals de les grans ciutats i són els més exposats a passar penúries vitals.

La proclamada “subjugació” que pateix Catalunya en l’Espanya democràtica és una fal·làcia que no s’empassen ni a la Unió Europea ni a les Nacions Unides. Això té un nom, molt conegut arreu: egoisme fiscal. En un món obert i global, immersos en la civilització d’Internet, el catalanisme ha de canviar de valors i d’arguments si vol persistir i endinsar-se amb garanties d’èxit en el segle XXI. Jo crec que el catalanisme té un sentit regenerador i una dimensió històrica, però no estigmatitzant els veïns de l’escala que no combreguen amb la religió independentista titllant-los de “colons”.

Posats a ser una “colònia”, si de cas Catalunya ho és… d’Itàlia, com fa 2.000 anys. La companyia Endesa, que gairebé té el monopoli elèctric a casa nostra, és de capital majoritàriament italià. Igual que Abertis, l’empresa que explota les principals autopistes de peatge de Catalunya, comprada pel grup italià Benetton, en aliança amb Florentino Pérez. O Tele 5, del magnat Silvio Berlusconi, que és la cadena en espanyol més vista i amb més influencia aquí.   

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides