I am not your negro és una pel·lícula d’obligada visió per tots els que creiem estar lliures de racisme i, per descomptat, per tots els altres.
El seu realitzador, Raoul Peck, que es va fer famós quan el documental I am not your negro va ser nominat als Oscars de l’any passat, ho entén com una forma d’activisme. Haitià, va recrear l’assassinat del líder congolès Patrick Lumumba a Lumumba (2000), va informar sobre el genocidi ruandès a Sempre a l’abril (2005) i va mostrar els efectes del terratrèmol haitià a Mort a Pacot (2014).
El fil conductor del relat de Raoul Peck és un text de trenta pàgines que l’escriptor James Baldwin havia escrit al seu agent literari, en resposta a la petició d’escriure una part de la història d’Amèrica del Nord a través dels seus millors amics i activistes dels Drets Civils, tots ells assassinats: Martin Luther King el 1968, Malcolm X el 1965 i Medgar Evers el 1963.
L’obra de James Baldwin (Nova York, 1924-París, 1987), narrador, assagista i comediògraf nord-americà de raça negra, va tenir una gran repercussió literària i política per l’anàlisi del problema racial als Estats Units. Fill d’un predicador de Harlem, el més gran de nou germans i homosexual, Baldwin se’n va anar a París, buscant la seva identitat com a negre i com a creador, lluny del racisme del seu país. A partir de les seves pròpies experiències va començar a escriure sobre les tortuoses relacions entre negres i blancs nord-americans, marcades per una espiral d’odi i de por.
Al llarg d’hora i mitja, I am not your negro explica la lluita pels drets civils als EE.UU i del mateix James Baldwin que, a través de les seves intervencions en programes televisius, argumenta que el racisme no és un problema entre blancs i negres. En contra del que pensava Malcom X, amb el qual simpatitzava, atribuïa el problema sobretot a l’apatia i a la ignorància de la societat americana. “La història dels negres a Amèrica del Nord no és una història bonica i plena de colors”, afirmava Baldwin, que va comprendre com ningú que el somni americà és una construcció falsa, sustentada en el genocidi dels nadius, primer, i dels negres, després. I resulta obvi que les seves reflexions sobre les divisions de raça, classe i sexe segueixen vigents. “El funcionament d’Occident, i sobretot d’Amèrica -deia- segueix basat en el domini de l’elit sobre la majoria inerme“.
“El blanc no existeix, blanc és com el poderós anomena el seu poder i un negre no és exactament una persona amb tots els atributs. Un negre és una altra cosa. Un negre és una cosa”, repetia James Baldwin, que sempre va denunciar aquest liberalisme progressista que es justifica a força de petites concessions. Un blanc -també deia, amb gran sentit de l’humor- “no és més que una metàfora del Chase Manhattan Bank”. “Als Estats Units es tolera als qui defensen els drets civils, però en el moment que fan un pas més i fan responsables de la injustícia a la lluita de classes; en el moment en el qual barregen els negres, les dones i tots els altres amb els pobres, aleshores s’ha acabat”, recalcava.
Assaig polític de gran potència, I am not your negro no és un documental de busts parlants, tampoc un libel, ni tan sols un film que es pugui etiquetar dins del llegat audiovisual de l’administració Obama. És una clatellada als reformistes que creuen que amb canviar les lleis canvien les coses; als qui, des de la seva torre d’ivori, pensen que això del racisme (com el nacionalisme) és un anacronisme; i, sens dubte, als moltíssims que es fan els desentesos, pensant que això no els concerneix.
Aquí tenim, en fi, aquesta pel·lícula, clara, precisa, que, amb ràbia articulada, es fa ressò de les paraules de Baldwin (“No sóc un negre. Sóc un home”) i ho fa amb un llenguatge espectacular, amb imatges i música d’abans i d’ara; i, sobretot, amb un nivell d’honestedat difícil de superar. Com el del mateix James Baldwin quan deia que, comptat i debatut, “els meus compatriotes eren l’enemic”.
