La utilització d’un software pirata des de fa sis anys li podria haver sortit a l’Ajuntament de Barcelona per un ull de la cara, concretament per quasi tres milions d’euros en concepte de llicència, manteniment i interessos de demora si el cas hagués acabat en judici. Tot i que l’empresa propietària del programa informàtic va demandar el consistori el 2013 per no haver pagat els corresponents permisos d’ús, el govern de Xavier Trias va fer el sord i no ha estat fins ara que s’ha arribat a un acord econòmic amb la multinacional Novell y NetIQ perquè el judici previst per al pròxim 15 de novembre no s’arribi a celebrar. La decisió s’ha pres després de rebre un demolidor informe de la direcció dels serveis jurídics municipals que conclou que l’empresa tindria totes les de guanyar si l’afer es resol als tribunals.
L’informe intern reconeix un deute de quasi 872.000 euros, que és la quantitat que s’ha pactat amb el demandant per resoldre el litigi per la via extrajudicial. El pirateig del sistema informàtic municipal va començar l’any 2011 sota el govern del socialista Jordi Hereu quan es va ampliar el parc informàtic municipal amb la inclusió de noves àrees en el sistema. Segons els càlculs de l’empresa informàtica, el seu programari s’estaria utilitzant de forma fraudulenta en uns 77.000 ordinadors municipals. Sorprenentment, al principi ningú al consistori, començant pels responsables de l’Institut Municipal de la Informàtica (IMI), es va adonar de l’ús indegut del software i els intents posteriors d’arribar a un acord econòmic van caure en sac foradat.
COLAU S’EMPASSA EL GRIPAU
Juntament amb el reconeixement del delicte i del deute, que el govern d’Ada Colau ha hagut d’assumir malgrat que és una herència enverinada fruit de la desídia dels governs municipals precedents, s’ha encarregat una auditoria interna per evitar a partir d’ara “desajustos en la utilització de llicències i el creixement del parc informàtic administratiu“. L’auditoria servirà també per posar les bases d’un major autocontrol en la utilització futura de les llicències informàtiques en l’engranatge administratiu, sobretot en un moment en què el consistori barceloní estudia remunicipalitzar alguns serveis públics, com la neteja o la gestió energètica, i crear-ne de nous, com el projecte de la polèmica funerària municipal.
L’escàndol pel pirateig del software municipal torna a posar en entredit la gestió del controvertit exregidor Antoni Vives com a màxim responsable de l’IMI durant el govern de CiU. De fet, l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) està investigant des del mes de setembre passat les presumptes irregularitats detectades a l’institut municipal entre els anys 2014 i 2015, que tenen a veure amb l’existència d’una sèrie de factures pendents de pagament, emeses per diferents proveïdors per un valor total d’1,4 milions d’euros.
La peculiaritat de les factures és que aquests imports no estaven reconeguts en l’exercici corresponent, responien a acords verbals i no comptaven amb el necessari procediment contractual, segons va constatar l’implacable Oficina de Transparència i Bones Pràctiques que dirigeix Joan Llinares.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
