El petit pecat

Diu el tercer fill de la Marta que el raconet dels papàs a Andorra és un “petit pecat” comparat amb el gran sacrifici que la família ha fet per Catalunya. Josep Pujol Ferrusola afirma que si el seu pare hagués admès la deixa il·legal, provinent dels “negocis grisos” de l’avi Florenci, potser mai hauria estat president de la Generalitat i avui aquest país seria encara pitjor del que és. És molt fàcil teoritzar sobre coses que podrien haver estat però que mai seran. Jo em quedo amb la realitat heretada del pujolisme que perpetua l’ombra de la corrupció sobre els convergents. I em permetreu que no utilitzi ni la sopa de lletres ni el prefix neo per parlar del vuitè fill polític del tàndem Pujol-Ferrusola, perquè en fer-ho estaria contribuint a fer veure que són una altra cosa quan són la cosa de sempre com ells mateixos han demostrat amb el darrer –que no l’últim- capítol del cas Palau.

Diu el tercer fill de la Marta, concebut quan el futur president first class va retornar del seu injust empresonament a Saragossa i el que més s’assembla a la Marta físicament juntament amb l’Oriol, que arribarà un dia que els catalans haurem de triar. Haurem de fer-ho entre afegir-nos a l’escarni públic que persegueix la família amb l’objectiu de destruir tot el llegat polític del seu pare i atacar el procés sobiranista, o ser bons cristians i admirar l’obra del creador com fa sempre la seva devota mare. Bons i mals catalans. Entenc que parlar davant d’un micròfon a vegades fa dir coses que un no diria si les pensés abans. L’escarni viscut aquests anys se l’han guanyat a pols i sobre això de fer veure que no ha passat res i perdonar els pecats, Josep Pujol Ferrusola faria bé de convocar tots els catalans que les passen putes a una assemblea i exposar-los el seu cínic argumentari. A veure què li responen.

Sobre la mare superiora, els missals i altres delirants referències eclesiàstiques de la nota manuscrita de fa uns dies, el tercer fill de la Marta no té clar que el paperet ordenant moviments bancaris sigui obra de la seva mare, tot i que reconeix que la lletra és molt semblant i que és habitual utilitzar missatges en clau quan es tracta d’evadir diners d’origen incert per no haver de pagar impostos. En la seva inoblidable compareixença davant de la comissió del Parlament del febrer de 2015, la presidenta de Catalunya va assegurar als diputats que amb prou feines coneixia Andorra i que hi havia anat en cotxe oficial cinc o sis vegades a tot estirar. Però ja sabem que la Marta és molt bona actriu i que quan vol fer-se passar per tonta -com feia la seva admirada Lina Morgan- la interpretació li surt perfecta.

I si el tema dels missals ha donat molt de sí perquè el tercer fill de la Marta no nega que els missatges en clau hagin existit, encara en donen més les seves explicacions sobre la nissaga familiar en hores baixes. Es nota que l’escarni públic ha enrarit les relacions entre els germans fins al punt que Josep admet que no posaria la mà al foc pel Júnior i que tem que per culpa dels seus negocis tèrbols acabin tots a la presó. Josep ens ha volgut vendre la moto que el dolent de la pel·lícula no és ni el pare ni la mare, és el germà gran ara empresonat. Per això ha parlat de “dos tipus de germans”: els que van curt de diners i s’han quedat sense feina com la Marta i l’Oleguer; i els que com el Júnior van caminant sempre pel tall de la navalla. De l’estat de l’Oriol, el Pere i la Mireia no ens ha donat detalls però espero que, a falta d’altres coses materials, almenys estiguin bé de salut.

Així que qui vulgui ser bon cristià i perdonar-los en nom de la pàtria com demana cínicament el tercer fill de la Marta, que ho faci. La resta de catalans esperarem assegudes el veredicte del jutge.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides