Responent a la crida del Comitè de Solidaritat amb Leonard Peltier, des de fa uns quants anys cada primer dijous de mes al migdia un grup de persones es manifesta davant del consolat dels Estats Units a Barcelona (passeig Reina Elisenda de Montcada, 23) per demanar la llibertat de Leonard Peltier, un líder del moviment indi americà que fa 41 anys que és a la presó. Marcos Mandojana, cònsol general dels Estats Units d’Amèrica a Barcelona, es nega a rebre les 3.000 firmes que ha recollit el comitè sol·licitant la posada en llibertat de Peltier.
A finals dels anys 60, quan naixien en diversos països moviments d’alliberament i defensa dels drets civils, als Estats Units van sorgir col·lectius que s’oposaven a la guerra del Vietnam i nombroses agrupacions insurgents, com per exemple el Black Panther Party, els Young Lords, els Weather Underground, els Estudiants per una Societat Democràtica, els Panteres Grises o el Comitè Coordinador Estudiantil No-Violent. Entre tots aquests, també l’American Indian Movement (AIM).
La majoria d’aquests grups van reproduir l’estratègia del Black Panther Party (originalment anomenat Partit Pantera Negra d’Autodefensa, i popularment conegut com a Panteres Negres) que, als seus inicis (octubre del 1966) consistia a formar patrulles de ciutadans armats per vigilar el comportament de la policia i aturar la brutal repressió a Oakland (Califòrnia) contra els afroamericans. El 1969 va instaurar programes socials adreçats a la comunitat, com els esmorzars gratuïts per als nens i les clíniques de salut locals.
Per la seva banda, l’FBI va declarar que el partit era “l’amenaça interna més gran per a la seguretat del país” i mitjançant tàctiques –de vegades il·legals– de vigilància, infiltració, perjuri, assetjament policial i altres va aconseguir soscavar-ne el lideratge i incriminar els seus militants, sense excloure l’assassinat, com en el cas de Fred Hampton, líder del partit a Chicago.
L’AIM, una organització indígena que lluitava pel reconeixement dels drets de les poblacions autòctones, va ser, juntament amb els Panteres Negres, un dels moviments més actius de l’època. Va participar en nombroses ocupacions d’edificis governamentals i accions dirigides a cridar l’atenció internacional sobre la situació d’extrema pobresa, abandonament i repressió en què vivien, com a conseqüència de les polítiques del govern dels Estats Units d’Amèrica.
VÍCTIMES DE LA REPRESSIÓ
El 1975 l’FBI va concentrar al nord de Dakota la major proporció d’efectius policials de tot el país, amb la intenció de fer front a la insurgència índia. En col·laboració amb grups paramilitars d’indígenes progovernamentals i blancs supremacistes, en un any i mig més de 60 militants i simpatitzants de l’AIM van morir violentament a la reserva de Pine Ridge i al seu entorn, i més de 300 indígenes van patir atacs físics. L’FBI, que va ocupar la reserva com si fos un exèrcit, no va resoldre ni un de tots aquests asasssinats o agressions.
En aquest context, un grup dels activistes de l’AIM, entre els quals hi havia Leonard Peltier, van respondre a la crida feta des de Jumping Bull, prop del poblat d’Aglala, a Dakota del Sud, per ajudar a muntar un campament i defensar-se de les agressions. El 26 de juny del 1975, dos agents federals, Jack Coler i Ronald William, van irrompre al campament en cotxes camuflats amb l’excusa que buscaven un indígena pel robatori d’unes botes usades. Ningú ha pogut explicar mai com va anar tot plegat, però el que sí que se sap és que hi va haver trets i que els militants de l’AIM van respondre al foc. Els federals van demanar reforços, van aparèixer desenes de policies i hi va haver un tiroteig impressionant en què els agents de l’FBI van quedar atrapats entre dos focs.
Quan es van acabar els trets, els agents Coller i Williams estaven morts, com també el jove indígena Joe Stuntz. La resta dels seus companys havien aconseguit fugir. Les autoritats van organitzar la cerca més exhaustiva de tota la història de l’FBI, però malgrat això no van aconseguir capturar ningú. Però sí que van crear a través dels mitjans de comunicació una gran alarma social sobre el “terrorisme de l’AIM” i van assenyalar com a responsables de les morts dels policies Bob Robideau, Dino Butler i Leonard Peltier. Bob i Dino van ser capturats per separat al cap d’un temps i Peltier va aconseguir fugir al Canadà.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
