Evasors estrangers que no tenen legalment regularitzats els seus dipòsits i béns a l’estranger en les seves jurisdiccions fiscals d’origen estan fent mans i mànigues per mirar d’eliminar qualsevol rastre de la seva presència a Andorra abans de finals de desembre, coincidint amb l’entrada en vigor de la llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal, que ha estat aprovada pel Consell General (Parlament). Els titulars de dipòsits i de béns immobiliaris volen evitar –quan es posi en marxa de forma efectiva la comunicació de les dades– aparèixer enlloc i intenten que no els puguin multar en els seus països i, en paral·lel, que no els realitzin inspeccions a tot el seu patrimoni.
A grans trets la nova normativa fixa que els titulars que tinguin comptes que superin el milió d’euros a principis de l’any vinent entraran en l’intercanvi automàtic un any després. Si no s’arriba a l’esmentada quantitat, la data s’estableix a l’1 de gener del 2019. La proximitat de la fi del secret bancari beneficiarà especialment les institucions benèfiques o entitats que reben alguna mena de donacions, com ara les organitzacions no governamentals.
Aquestes donacions s’han convertit en un veritable maldecap per a alguns inversors que no tenen els seus dipòsits regularitzats. Molts d’aquests evasors ja han tirat la tovallola i, malgrat els fracassats intents davant de notari de desfer-se del seu patrimoni, busquen a la desesperada altres alternatives que comportin no deixar cap mena d’empremta al país dels Pirineus.
FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA
Com diu la dita, sempre n’hi ha que els agrada pescar en aigües tèrboles. Així, les presses per treure’s de sobre els immobles que es van adquirir en períodes de bonança econòmica permeten ara mateix que una part dels agents immobiliaris estiguin, des de fa uns quants mesos, fent un bon negoci comprant pisos d’estrangers a preus molt inferiors als de mercat. D’altra banda, alguns professionals del món de les assegurances estan oferint productes que prometen no deixar rastre mitjançant l’aportació de títols, diners o immobles.
També s’ha detectat l’existència de contractes privats entre particulars segons els quals una persona resident o andorrana accepta transferències bancàries de diners no regularitzats a canvi de comissions econòmiques que poden arribar a ser de fins a un 25%. Finalment, també hi ha l’oferiment d’alguna entitat bancària per traslladar els béns dineraris a altres països com poden ser els Estats Units o Luxemburg.
BONS ESTATALS I RISC DE BLANQUEIG
A més a més, la nova legislació andorrana permet la possibilitat de comprar deute públic del Principat, ja que s’estableix que restaran a banda de l’intercanvi automàtic els comptes que no superin els 45.000 euros si s’inverteixen en forma de bons estatals, amb el consegüent risc de mantenir la penalització per blanqueig de capitals. Segons els experts, es crea un procediment que genera molts dubtes sobre la seva netedat, en tractar-se ara de diners públics.
Fins i tot la nova llei podria facilitar que els titulars de fons que tenen un origen desconegut tinguin la possibilitat de netejar-los dipositant-los en diverses entitats bancàries i, així, poder guanyar una mica més de temps en els terminis legals que s’estableixen. Per a l’Associació de Bancs Andorrans (ABA), no hi ha cap mena de previsió ni estudi sobre l’impacte que tindran les noves mesures, sobretot pel que fa a la fuita de grans capitals i fortunes.
D’altra banda, els tècnics de la BPA preparen una nova migració de clients a Vall Banc en els pròxims dies. Fonts consultades van assenyalar que el traspàs es podria fer efectiu el cap de setmana del 17 i 18 de desembre per tal que els usuaris afectats puguin operar amb total normalitat a partir del dilluns 19. El compte enrere ja ha començat perquè tota l’operativa hauria d’estar enllestida abans que s’acabi l’any
