Òmnium Cultural descobreix la pobresa

Cinc empresaris –Lluís Carulla, Joan Baptista Cendrós, Fèlix Millet, Pau Riera i Joan Vallvé- van signar l’acte de constitució d’Òmnium Cultural, l’11 de juliol de 1961. Aquesta entitat s’ha dedicat a la defensa de la llengua i la cultura catalana, a partir de la visió que n’han tingut els seus successius directius des d’aleshores.

A Òmnium Cultural se la coneix per organitzar activitats com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Nit de Santa Llúcia, la Flama del Canigó o Somescola.cat. Els darrers temps s’ha convertit en una de les potes ciutadanes sobre les que pivota el moviment independentista català, al costat i de bracet de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Els ideòlegs del moviment independentista consideren que tenen la batalla guanyada a tot Catalunya llevat de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona i que cal introduir falques dins d’aquest territori hostil. Per això, ERC es va treure de la mànega el Súmate liderat primer per Antonio Baños i Eduardo Reyes, que no van funcionar tant bé com l’ara incisiu diputat Gabriel Rufián.

Des de fa mesos, hi ha actes en els quals apareixen representants de l’ANC que no tenen res a veure amb la causa separatista. La manifestació contra la reforma del Pla Hidrològic de l’Ebre que es va celebrar fa uns mesos a Barcelona n’és un dels molts exemples que es podrien citar. Els independentistes s’han de significar a tot arreu. Recorden els capellans i les monges quan exhibien la seva condició mitjançant sotanes o vestits peculiars.

Ara, Òmnium Cultural aposta per introduir-se al món de la lluita contra la pobresa. Aquest dimarts, el seu president, Jordi Cuixart, participarà en la presentació del projecte “Lliures de pobresa, exclusió i desigualtats”. Ho farà juntament amb David Fernández, en representació de la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris Coop57, i Teresa Crespo, presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social, que agrupa un centenar d’associacions que treballen amb col·lectius en situació o risc d’exclusió social.

S’agraeix que Òmnium Cultural reservi energies i diners dels seus 60.000 socis per ajudar a combatre la pobresa, però els seus dirigents i membres han d’entendre que, des de fora, es miri amb una certa reserva i suspicàcia la seva presència en un terreny, com és el de la lluita contra la pobresa, que mai no ha estat el seu.

En un país normal, cadascú es dedica a allò que sap fer i té prou experiència com per fer-ho bé. Sense que això signifiqui que no siguin benvingudes totes les mans quan es tracta de combatre la pobresa que pateixen tants milers de catalanes i catalans.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides