Guerra comercial fins a la signatura del TTIP

En les últimes setmanes estem veient el que molts economistes hem qualificat com la guerra pel lliure comerç. Encara que sona exagerat aquest qualificatiu i probablement molts lectors no entendran perquè estem tan alterats, intentaré explicar el tema a través dels principals eixos que considero tant com a avantatges com a desavantatges per a Europa.

En primer lloc, el que és clar és que el TTIP -sigles que corresponen al Transatlantic Trade and Investment Partnership (tractat de lliure comerç transatlàntic)-, si entra en vigor, afectarà a més de 800 milions de consumidors. Passarà a ser un mercat de proporcions gegantesques i, sobretot, per a les multinacionals. Europa ha ofert, a dia d’avui, una rebaixa del 96% en els impostos d’importació per als productes provinents dels Estats Units. De moment, encara no hi ha cap contraoferta en ferm per part dels Estats Units que s’acosti a aquesta disminució en les taxes i, ni de lluny, serà similar a l’europea. És a dir, Europa aixeca pràcticament els impostos i els Estats Units no corresponen amb una mesura similar. Aquest és el primer desequilibri, però seguim.

A les empreses americanes tampoc els agrada haver de cedir part del seu mercat nacional als europeus. Actualment, el govern americà solament contracta empreses americanes. Aquest és el segon desequilibri.

El tercer desequilibri és el de les restriccions de les exportacions de gas i petroli a Europa. Estats Units no vol comprometre’s a un subministrament mínim a Europa.

Segons un estudi de l’Institut IFO de Munic, es calcula que el TTIP generarà, aproximadament, 1,1 milions de nous llocs de treball als Estats Units, mentre que solament a Alemanya, com a nació més afavorida a Europa pel TTIP, es crearan un màxim de 100.000 llocs de treball, deu vegades menys. L’expectativa és que els ingressos dels americans augmentin un 13,4%, mentre que a Alemanya serà un màxim del 4,7%. Ja tenim el quart desequilibri entre els Estats Units i Europa.

Si a això hi afegim, com a cinquè desequilibri, que les multinacionals americanes s’aprofiten de la inexistència d’un sistema fiscal europeu (cada estat té el seu), que els permet recollir els seus beneficis pràcticament sense pagar impostos (tenim l’exemple d’Apple, que per cada milió de benefici paga 50 euros en impostos, quan qualsevol parada de salsitxes paga més) i no paga ni un cèntim més fins que els diners aterren als Estats Units. Entenem, així, perquè les multinacionals americanes tenen dos bilions de dòlars volant fos del país.

Aquesta resistència europea a no signar aquest acord, que és tan perjudicial en el seu redactat actual, és el principal motiu de l’inici d’aquesta guerra del lliure comerç. És lògic que els Estats Units vulguin signar aquest acord per la simple raó que és el gran beneficiat.


El preu actual de la guerra comercial es va iniciar amb el descobriment, per un petit institut americà, de l’escàndol de Volkswagen, quelcom que ningú es creu que sigui alguna cosa que no se sabia des de feia temps. Per contra, Europa ha obert l’expedient fiscal a Apple i els Estats Units han respost amb la multa al Deutsche Bank. A dia d’avui les baixes europees són més considerables que les americanes. Vegem: Volkswagen ha sofert una pèrdua econòmica i d’imatge enorme i el Deutsche Bank s’ha convertit en un tema d’estat per al Govern alemany, mentre que les pèrdues en el costat americà són assumibles. És clar que Apple pot encaixar de forma no gaire onerosa el pagament dels 13.000 milions. Així que amb tota probabilitat serà qüestió de temps fins que Europa signi el TTIP i els seus habitants poguem gaudir en plenitud d’aliments americans manipulats genèticament, la comercialització dels quals està ara prohibida a Europa.


El TTIP és solament una mostra més del que el turbocapitalisme és capaç de fer per aconseguir les seves finalitats.

(Visited 26 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari