Amb motiu de la inauguració, dissabte passat, de l’estació depuradora de Capçanes (Priorat), el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va voler fer una metàfora entre la neteja de l’aigua i la “neteja política“. Però amb molt poca fortuna i encert.
Es va referir a la necessitat de fer un país “net des de tots els àmbits” i va assegurar que “a tota claveguera li correspon la seva depuradora”. Jugant amb el doble sentit, també va assegurar que “tristament, la claveguera de l’Estat no té qui la depuri”, en al·lusió a les converses difoses entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’exdirector de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso.
Però abans de fer metàfores, el president de la Generalitat s’hauria d’haver informat millor. I és que l’empresa adjudicatària de la gestió de la nova depuradora de Capçanes és una filial Acciona, que també arrossega un llarg historial de “clavegueres”.
Directius d’aquesta companyia madrilenya estan imputats en el cas de corrupció de l’empresa pública Acuamed; el grup de la família Entrecanales també està involucrat en els escandalosos sobrecostos de la futura estació de la Sagrera que investiga la Fiscalia i en un presumpte cas de suborn a alts càrrecs del govern aragonès. Per postres, Acciona va resultar l’adjudicatària de la polèmica privatització de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que ha estat anul·lada pels tribunals en detectar-hi greus irregularitats. La Generalitat també necessita una profunda “depuració” de les seves “clavegueres”.
