Daniel Ayyash i Ismael Benito, els dos estudiants de la Universitat de Barcelona detinguts arran dels incidents de la vaga general del 29-M del 2012, han estat absolts per Graziella Moreno Graupera, magistrada del Jutjat Penal número 6 de Barcelona.
Dani i Isma, acusats de presumptes delictes de desordres públics, faltes de desobediència, un delicte d’atemptat i un altre de danys, s’enfrontaven a penes superiors als 8 anys de presó.
L’acusació, després de la retirada del procés de l’Ajuntament de Barcelona, ordenada per l’alcaldessa Ada Colau, era mantinguda pel Ministeri Fiscal i la Generalitat de Catalunya.
No identificats
La sentència assenyala que els agents de la Guàrdia Urbana no van poder identificar ningú -els autors dels desordres duien la cara tapada- i que l’únic suport de les acusacions sobre l’autoria dels acusats són un atestat i la declaració d’un sergent dels Mossos d’Esquadra, del testimoni del qual es destaca: “Indica que, tot i no veure els autors de la crema de contenidors perquè anaven amb la cara tapada, i més afegeix que “no sap qui va cremar el contenidor, no va veure ningú amb un encenedor”, identifica l’acusat Ismael “perquè portava una ampolla a la mà i la tira al contenidor però no va veure que el cremés “i l’acusat Daniel” que estava al voltant “però després es contradiu dient que” no va veure que agafessin contenidors però estaven en el grup”.
La jutgessa argumenta que per poder considerar acreditada l’autoria de persones concretes, s’han d’individualitzar les conductes i identificar plenament els acusats com a autors, la qual cosa “no s’ha fet en cap moment, ni en l’atestat ni en l’acte del judici”, exposa a la sentència.
Pel que fa als objectes trobats en una motxilla que, segons el mateix sergent, foren emprats per incendiar contenidors en la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, la jutgessa assenyala que les pericials no indiquen que aquell material hagués estat emprat.
“En definitiva, s’han introduït dubtes importants quant a la fiabilitat d’aquesta identificació, i s’ha de tenir en compte també que els acusats no posseeixen trets característics que es diferenciïn d’una forma clara de la resta. Crida l’atenció que el mateix agent indiqui que quan l’acusat Ismael vessa un líquid en el contenidor vagi amb la caputxa i cara tapada “i que el reconeix per les bambes”, sense concretar tampoc com eren. Quant a l’acusat Daniel, l’únic senyal identificatiu segons ell, són unes ulleres de pasta que en l’acte del judici diu que són blanques i negres i en l’atestat són blanques i grogues, negant l’acusat en l’acte del judici que fossin de pasta. No obra en les actuacions cap fotografia dels acusats en el moment dels fets que puguin ajudar a concretar aquests extrems”, argumenta la sentència, que opta per l’absolució dels dos joves motivada per la manca de proves concloents.
