“El nostre estat no obligarà mai ningú a venir. Per tant, l’immigrant ve per iniciativa pròpia, sigui per voluntat o forçat per unes circumstàncies de les quals l’estat no n’és responsable directe. En conseqüència, l’immigrant haurà d’acceptar necessàriament les nostres normes de vida i haurà de demostrar una voluntat d’integració al país que li ofereix acolliment. Ningú no és esclau de l’estat. Qualsevol persona, independentment de la seva nacionalitat, pot anar-se’n quan vulgui si així ho desitja”. Un text que encantaria la gent del Front Nacional francès o l’UKIP britànic.
Segueix: “Es crearà un organisme oficial que establirà anualment quines són les necessitats que el país no pot cobrir amb la seva població i determinarà el perfil d’habilitats i coneixements de les persones a qui es donarà la possibilitat d’optar a un visat de treball. L’entrada de persones al nostre país estarà regulada i sotmesa a la concessió d’un visat de treball, d’estudi, de residència, etc…, que establirà clarament els deures i els drets dels immigrants i que tindrà una validesa temporal, amb possibilitat de renovació”.
De quin Estat estem parlant?: “La recent gran arribada d’immigrants extracomunitaris ha estat exageradament massiva i promoguda per les forces polítiques espanyolistes, amb la intenció de corcar encara més la difícil situació del poble català quan encara no havíem aconseguit integrar la totalitat, ni de bon tros, de l’anterior onada immigratòria d’origen espanyol que va arribar durant el franquisme. A les notícies sempre ens mostren els subsaharians que arriben amb penes i treballs, mig ofegats, a les costes canàries o andaluses, però a Catalunya tenim un percentatge altíssim d’immigrants llatinoamericans, i aquests, que parlen castellà, han vingut amb avió. Per això, i especialment en els moments de crisi i atur creixent actual, és imprescindible tancar les portes a l’arribada indiscriminada de més immigrants”.
Una perla: “Les nostres lleis hauran de ser un paradigma de justícia, però sense caure en la pusil·lanimitat. No es permetrà mai que un immigrant tingui preferència davant d’un nacional, com passa ara massa sovint en determinats àmbits. En cas que calgui triar, en igualtat de condicions, tindrà preferència el nacional“.
Aquest és l’ideari de Catalunya Acció, una associació que va repartir 10.000 xiulets a can Barça per utilitzar-los mentre sonava l’himne espanyol a la final de la Copa del Rei de futbol, el passat 30 de maig. El coneixien els que els van fer servir? Han guardat a casa els xiulets que els van regalar?
Se m’havia acudit una cosa: demanar aquests culers que agafessin els xiulets i se n’anessin a l’Interalpen-Hotel Tyrol, als Alps austríacs on es reunien els capitostos de l’elitista Club Bilderberg per protestar per la seva existència i la forma com intenten dirigir el món en funció dels seus interessos egoistes. La reunió ha estat dels dies 11 a 14 de juny.
Ningú no els ha molestat.
Maleïts xiulets!
(Una recomanació de lectura d’estiu: Los planes del club Bilderberg para España, de Cristina Martín Jiménez)
