La nova Catalunya que estem construint dia a dia té, ara mateix, uns referents indiscutibles: Ada Colau, el Barça de Josep Maria Bartomeu i els germans Roca. Ens agradi o no, els seus noms traspassen fronteres i ells dibuixen l’skyline que defineix la nostra manera de ser i la nostra identitat col·lectiva. Ha passat l’època dels salvapàtries perdonavides i ens encaminem cap a uns lideratges encarnats per gent corrent i solvent, sorgida de la base social, però dotats d’un gran prestigi guanyat a pols.
Ada Colau, l’alcaldessa in pectore de Barcelona, ha llaurat el seu triomf electoral en la lluita de trinxeres contra la xacra dels desnonaments. És l’antítesi de Xavier Trias, un clàssic exponent de la classe rica de la ciutat. Amb Ada Colau, els problemes dels sectors més precaris i desvalguts de Barcelona passaran a prioritzar l’agenda de la Casa Gran. Davant l’hegemonia de l'”Europa dels mercats i dels mercaders”, una nova “Europa dels treballadors i de la solidaritat” neix a Barcelona, amb vocació i amb voluntat d’expandir la bona nova per tota la Rosa dels Vents.
Arribat a la presidència del Barça després de la sobtada dimissió de Sandro Rosell (quan sabrem la veritat del perquè?), Josep Maria Bartomeu també és un dirigent futbolístic atípic, sense la dimensió messiànica de Josep Lluís Núñez o Joan Laporta. Les decisions que ha adoptat des que va assumir el càrrec en aquest volcà en ebullició permanent que és el FC Barcelona han estat arriscades i encertades. Els grans èxits esportius del club -amb l’històric triplet aconseguit aquesta temporada- són mèrit, òbviament, dels jugadors i de l’entrenador, però també del “capità” de la nau blaugrana, que aquest mes de juliol es juga la seva continuïtat a les urnes. Pel seu tarannà senzill, conciliador i triomfador, Josep Maria Bartomeu es mereix el reconeixement dels socis.
Els germans Roca van sortir dels fogons del bar-restaurant dels seus pares al barri Germans Sàbat de Girona -una de les zones més modestes de la capital de l’Onyar- per, amb molt de talent i esforç, arribar a convertir el Celler de Can Roca en el millor restaurant del món. La proverbial normalitat dels germans Joan, Josep i Jordi contrasta amb el “vedettisme” que ha distorsionat el caràcter del cuiner Ferran Adrià -el geni d’elBulli-, fins al punt de promoure la privatització i destrucció de la cala Montjoi, al parc natural del Cap de Creus, amb l’entusiasta col·laboració del conseller Santi Vila i de destacades “patums” empordaneses.
Ada Colau, el Barça de Josep Maria Bartomeu i els germans Roca han assolit, per camins diferents, el màxim reconeixement local i internacional i són, de facto, els grans ambaixadors de la Catalunya d’aquest 2015, més que no els “il·lusionistes” del Diplocat. Una Catalunya que, malgrat les grans dificultats que passem, té coses concretes per ensenyar, explicar i proposar al món. Mentrestant, el govern de la Generalitat, corcat per la corrupció, està enderiat per promoure la construcció de casinos a la Costa Daurada i, amb els impagaments, ha posat els proveïdors i els receptors d’ajudes públiques al límit de la supervivència. Quina diferència!
Jo era dels qui no veia la necessitat de les eleccions anticipades del 27-S. Ara sí. Però no per votar per la independència de Catalunya: d’entrada, per fotre fora com més aviat millor aquesta colla d’ineptes que, en nom del sacrosant “procés” (?), tenen monopolitzada i segrestada la Generalitat. Hi ha una altra Catalunya possible i factible i estem perdent un temps preciós retardant la seva eclosió: Ada Colau, Josep Maria Bartomeu i els germans Roca ens ho demostren amb el seu exemple, la seva humilitat i la seva energia.
