“Necessitem una mena de Podemos de dretes”. Així de clar es va explicar el president del Banc de Sabadell, al final d’una conferència que va fer al Cercle d’Empresaris, a Madrid, el passat 25 de juny . No ha passat ni un any i ja té el que volia: Ciudadanos.
Com ha estat possible aquest part tan ràpid?
Alguns ho imputen a les excel·lents prestacions del seu líder, Albert Rivera, a les tertúlies televisives a les quals ha estat convidat. Segurament, però hi ha un grapat d’excel·lents tertulians que no són convidats dia sí i dia també als platós de televisió.
Teníem candidat però no teníem ideologia. Ciudadanos va néixer a Catalunya i el seu tret definidor principal era fer la guitza als sobiranistes, de dretes o d’esquerres. Calia improvisar un programa econòmic i es va fitxar a cuita-corrents l’economista Luis Garicano. El 8 de febrer passat, Garicano anunciava que s’havia donat d’alta al partit pel qual sospirava Oliu.
Els banquers són banquers i tenen diners, clar. Per tant, a Rivera i a Ciudadanos no els en falten. Passegeu-vos per la Fira d’Abril del Fòrum i veureu quin és l’estand més luxós.
Als ciutadans que no volen la independència de Catalunya, Ciutadans els despertava simpaties. Als ciutadans que no volen la independència de Catalunya, però que són d’esquerres, creuen que a Rivera i companyia se’ls ha vist el llautó.
Ara convindria veure de quina manera i en quina quantitat, en diners i promeses, s’ha forjat aquesta joguina, que tan content té als nostres banquers. “Qui deia que els diners no ho compren tot?”, es deuen preguntar entre glop i glop de cava.
