El problema no és la Comissió, és el país

Les crítiques contra la Comissió d’Investigació del cas Pujol i els diputats que la composen s’han intensificat després de la compareixença de la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho, i de l’ex-companya de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Alvarez. Meritxell Borràs, la portaveu de CiU a la Comissió, ve dient, des del primer dia, que la seva utilitat és nul·la i que només serveix per intentar empastifar la memòria de l’ex-president de la Generalitat i al seu partit.

Lògicament, a CiU no li va fer cap gràcia que es creés aquesta Comissió, però el seu soci parlamentari, ERC, no es va veure amb ànims de negar-se a la petició de la resta de partits i va decantar la balança a favor de la seva constitució. L’acord d’aquests dos grups va ser diluir el paper de Jordi Pujol i ampliar l’espectre del treball de la Comissió. La van batejar com “Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscal i les Pràctiques de Corrupció Política”. Hi cabia tot, però finalment la confessió de l’ex-president que va tenir diners amagats a l’estranger durant 34 anys i els negocis tèrbols i els problemes amb Hisenda dels seus fills han centrat, fins ara, els seus treballs.

En aquests mesos, els diputats que han participat en aquesta tasca ho han fet millor o pitjor, s’han preparat més o menys les seves intervencions, però no han desentonat del funcionament parlamentari català en d’altres comissions o en el propi Ple. Qui ha desentonat és Catalunya. La Catalunya que hem conegut gràcies a la creació d’aquesta Comissió és la que no volen veure molts catalans i catalanes. La Catalunya que va tolerar que centenars de persones entressin al Parlament per escridassar i agredir diputats socialistes, el 1984, quan Jordi Pujol els acusava d’atacar Catalunya arran de la querella de Banca Catalana.

Molts dels que critiquen la Comissió d’Investigació del cas Pujol pretenen tancar els ulls davant el descobriment de la Catalunya que hem tingut els darrers trenta anys i matar el missatger. L’espectacle no el fan els portaveus de la Comissió d’Investigació. L’espectacle l’ha donat el país. Desviar l’atenció i les queixes cap als parlamentaris que han pujat el teló és apostar perquè aquell espectacle, aquell trist espectacle, continuï.

(Visited 46 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari