Ja és ben bé allò que els extrems es toquen. Si alguna cosa no podia esperar-se Albert Rivera quan va començar la seva trajectòria política és que l’acusessin de ser català. Ell, que havia cimentat tot el seu projecte en la crítica a la immersió lingüística i al nacionalisme català, ha vist com el delegat del Govern del PP a Andalusia, Antonio Sanz, exclamava en un míting: “A mi no m’agrada que Andalusia es mani des de Catalunya. No vull que a Andalusia mani un partit que es diu Ciutadans, que té un president que es diu Albert”.
És una d’aquelles expressions que fa les delícies del món independentista (abans nacionalista i ara nacionalista un altre cop) català. Llàstima que en comptes de referir-se a Jordi Pujol o Josep Lluís Carod Rovira, Antonio Sanz parlés del líder d’un partit al qual a Catalunya aquest món independentista el titlla d’anticatalà o, com a mínim, d’obstacle pel “procés”.
L’exabrupte de Sanz equivaldria a Artur Mas dient que no vol que Catalunya la mani un partit que es diu Partit Socialista Obrer Espanyol i que té com a líder a un tal José Montilla. Ni Marta Ferrusola va arribar a tant, tot i que en va quedar a prop.
Molts catalans han votat i pensaven votar Ciutadans perquè veien aquest partit com més eficaç per contenir el nacionalisme i l’independentisme català que d’altres opcions a les quals havien donat el seu vot fins ara. Ciutadans ha pres molts vots al PSC en localitats de l’àrea metropolitana de Barcelona per aquest motiu. No sé si el delegat del Govern a Andalusia haurà aconseguit atreure vots de Ciutadans cap al PP amb la seva proclama xenòfoba, però vés a saber si no li haurà fet un favor als socialistes catalans.
Albert Rivera ha passat a ser, de la nit al dia, “un dels nostres”. El següent pas és que el convidin a les tertúlies de TV3 i ElPuntAvuiTV.
