Per a un ministre tan ultracatòlic com el de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, accions com la col·locació d’artefactes explosius a la basílica del Pilar a Saragossa i a la madrilenya catedral de l’Almudena o l’enviament d’uns originals consoladors bomba a l’arquebisbe de Pamplona, Francisco Pérez, i al director de l’escola Highlands dels Legionaris de Crist a Madrid són una heretgia que, en altres temps, hagués estat castigada amb la foguera. Jorge Fernández Díaz, que com a membre de l’Opus Dei és de missa diària, s’enfronta a un enemic invisible que li amarga l’existència com a ministre: la xarxa de cèl·lules anarquistes que està proliferant i expandint-se pel planeta i que també actua a la península Ibèrica.
Els vells ideals i mètodes propugnats per Proudhon, Bakunin, Kropotkin, Malatesta… tornen a l’actualitat en aquests inicis del segle XXI, marcats per una profunda i cruel crisi del sistema capitalista. Noms emblemàtics del prolífic anarquisme ibèric, com Francesc Ferrer i Guàrdia, Mateo Morral, Federico Urales, Buenaventura Durruti o Federica Montseny són reivindicats per aquest ressorgir llibertari que s’està produint a Espanya a l’empara de les grans mobilitzacions provocades per les retallades socials i la repressió dels drets ciutadans.
LLEGEIX L’ARTICLE COMPLET AL SETMANARI
