Un Govern sense recursos difícilment pot acordar amb els grups l’impuls de mesures concretes que necessitin diners per millorar les condicions dels estudiants i el seu accés al món laboral. Per això, l’única proposta que ha transcendit del ple monogràfic sobre joventut, celebrat aquest dimecres al Parlament, ha estat el reclam que ha fet el president Mas dels 300 milions d’euros per a Catalunya de la partida que la Unió Europea ha destinat a Espanya per combatre l’atur juvenil.
“Ens ha agradat que es comenci a parlar de les ajudes que la UE ha de donar a Catalunya perquè és una proposta que portem treballant des de fa temps”, ha començat el president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Sergi Contreras. Però el discurs que ha fet el jove al migdia, quan s’havia celebrat la meitat del Ple, ha virat cap al pessimisme a mesura que avançava la valoració.
“Ens ha faltat concreció de com s’ha de desplegar el pla d’actuació del govern. No s’ha concretat suficient, ni com s’enfocaran el recursos ni els programes del Servei d’Ocupació de Catalunya”, ha dit Contreras, que ha seguit el Ple des de la tribuna de convidats del Parlament.
Des del Consell, que ha fet arribar una bateria de propostes a la Mesa, demanen que les mesures que es prenguin no serveixin per augmentar la precarietat dels joves treballadors ni per implantar més treball a temps parcial, que “ja existeix a Catalunya i els mini Jobs no són la solució“.
El diputat de la CUP, Quim Arrufat, ha considerat “una burla” per “insignificant” la quantitat provinent de la UE que Mas ha reclamat a Madrid. I ha fet l’analogia amb els 185.000 milions de rescat a la banca “que no han servit per reactivar res sinó per tapar vergonyes, concedir jubilacions d’or i donar copets a l’esquena als presidents dels bancs i caixes que han passat pel Parlament”.
El president Mas ha recordat, per contextualitzar la situació, que en tres anys, del 2008 al 2010, uns 100.000 joves es van incorporar a l’atur. Un percentatge que es va incrementar en els dos anys posteriors, 37.000 persones del 2011 al 2012. Xifres que permeten entendre, segons el dirigent, que abans que esclatés la crisi ja s’havia gestionat malament el salt dels joves al món laboral.
En el darrer torn d’intervencions algunes propostes han començat a agafar cos, com la legislació per afavorir el retorn dels joves que marxin a l’estranger o l’ús del SAREB (banc dolent) per redistribuir els habitatges a preus assequibles entre el jovent. Però el resultat de la llarga jornada de debat d’aquest dimecres es coneixerà a darrera hora del dia o a primera de demà, quan els grups pactin les resolucions i aquestes siguin aprovades a la Cambra, aquest dijous al migdia.
