Un any més, SIL aposta pel coneixement com un dels plats forts del certamen i, per això, comptarà amb speakers de primer nivell que aprofundiran en els reptes i les preocupacions a les quals s’enfronten les companyies logístiques, així com en el potencial que presenta el sector enfront del gran ventall d’oportunitats que plantegen les noves tecnologies, amb solucions disruptives. Directors i responsables de Supply Chain i Logística d’empreses tan destacades com Unilever, SEAT, Mango, Condis, Simon, Mahou San Miguel, Akzo Nobel, Frit Ravich, Zalando, Covestro o Capsa Food, entre d’altres, participaran com a speakers al SIL Knowledge.

El programa del dimecres 5 de juny se centrarà en les noves tecnologies i combustibles per descarbonitzar el sector marítim, el disseny de les noves cadenes de subministrament, l’estandardització de processos, el risk management com a eina de competitivitat davant la incertesa global, la logística circular, el potencial d’Espanya com a hub de càrrega aèria, la intermodalitat com a aliada per a la descarbonització del transport per carretera, les noves regulacions, la sostenibilitat del sector químic, la logística verda i les tendències en la immologística.

En la segona jornada, el dijous 6 de juny, es debatrà sobre les possibles solucions per resoldre l’estancament del transport ferroviari, la indústria 4.0, les noves directives europees per a una logística descarbonitzada, la transformació digital del comerç exterior, els reptes de la mobilitat sostenible en la llarga distància, les solucions tecnològiques aplicades a la logística i la digitalització de la logística d’última milla.

Pel que fa al programa del divendres 7 de juny, les sessions aprofundiran sobre innovacions disruptives, l’ecosistema de formació professional, l’adaptació a l’entorn professional, la realitat virtual com a eina de millora de les cadenes de subministrament, la transformació digital i la capacitació, la logística sanitària i les claus de la comunicació per tal de convertir la logística en un sector atractiu.

Així mateix, dins del SIL Knowledge també tindran lloc les habituals jornades dins de l’agenda del congrés, com la Quo Vadis o la Smart Logistics de Cimalsa, la jornada tècnica d’UNO, la sessió organitzada per Ferrmed o els espais de networking i tendències d’ocupació en logística que durà a terme Barcelona Activa, entre d’altres. El SIL Knowledge també compta amb la participació d’ACE, AECOC, BCL, CEL, CITET, COACAB, FEIQUE, FEM-AEM, Feteia-Oltra, ICIL, Transprime o ZLC, entre altres destacades associacions sectorials.

La entrada Logística 4.0, sostenibilitat i talent centraran els debats del SIL Knowledge 2024 se publicó primero en El Triangle.

De fet, en la trobada s’han abordat qüestions de gran actualitat, com l’aplicació dels últims avenços tecnològics en la producció d’aliments, la manera de reduir el malbaratament alimentari sense renunciar a la qualitat o la d’aconseguir noves millores en el sector agroalimentari davant nous reptes com el canvi climàtic, entre altres temes d’interès. Entre els assistents, cal destacar la presència, per part de la Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana, de Mar Canós, subdirectora general de Seguretat Alimentària i Laboratoris de Salut Pública, i de Carlos Antón, cap del Servei de Gestió de Risc Alimentari.

També hi han assistit Ignacio García Magarzo i María Martínez, director general i directora de Sostenibilitat, respectivament, d’ASEDAS (Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats); Xavi Pera, responsable de Seguretat Alimentària i Qualitat de l’AECOC (Associació Espanyola de Codificació Comercial), i Cristina del Campo, directora general del Centre Tecnològic AINIA, entre altres experts i responsables en seguretat alimentària.

Mercadona compta des de fa molts anys amb l’assessorament d’aquest Comitè Científic a Espanya, experiència per a la qual també compta amb científics de Portugal des de l’entrada en aquest país. Aquest 10 d’abril, Dia Mundial de la Ciència, s’han reunit per primera vegada els 17 científics de tots dos comitès en una jornada en què han intervingut diversos dels seus components. Hi han participat Daniel Ramón, doctor en Ciències Biològiques (Universitat de València) i actualment vicepresident d’R+D en Nutrició i Salut de l’empresa nord-americana ADM (Archer Daniels Midland Co); José Juan Rodríguez, doctor en Veterinària i expert microbiòleg (Universitat Autònoma de Barcelona); José Miguel Mulet, doctor en Bioquímica i expert en Biologia Molecular (Universitat Politècnica de València), i Duarte Torres, doctor en Ciències i Enginyeria Química i Biològica (Universitat de Porto).

Completen el panel espanyol d’investigadors els científics Arturo Anadón, doctor en Veterinària (Universitat Complutense de Madrid); Juan José Badiola, doctor en Veterinària (Universitat de Saragossa) i actual president del Comitè; Andrés Otero, doctor en Veterinària (Universitat de Lleó); Andreu Palou, doctor en Bioquímica (Universitat de les Illes Balears); Pilar Vinardell, doctora en Farmàcia (Universitat de Barcelona); Santiago Pascual, doctor en Biologia (Universitat de Vigo) i investigador al Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i Ana Troncoso, doctora en Farmàcia (Universitat de Sevilla).

El Comitè de Portugal està constituït pels científics Alexandra Nogueira da Silva, experta en Ciències Farmacèutiques (Facultat de Farmàcia de Lisboa); Paula Teixeira, experta en Enginyeria Alimentària i doctora en Biotecnologia (Universitat Catòlica Portuguesa); Fernanda Vilarinho, doctora en Enginyeria dels Materials (Institut Superior Tècnic de la Universitat de Lisboa); Sandra Chaves, doctora en Biologia (Universitat de Lisboa); Inês Pádua, doctora en Ciències de la Nutrició (Universitat de Porto), i Isabel Castanheira, doctora en Farmàcia (Universitat de Lisboa).

Recolzament en la ciència per afrontar nous reptes
Mercadona advoca per una actitud proactiva davant els nous hàbits i tendències de consum. “Els consumidors són cada vegada més exigents, la qual cosa implica anticipar-nos per satisfer en tot moment les seves necessitats“, apunta Angels Millan. D’aquí que la companyia aposti per un assessorament científic en les situacions en què es requereix assistència en les especialitats de cada membre del Comitè.

A tall d’exemple, el Comitè Científic ha assessorat la companyia en la implantació de la seva secció A punt per Menjar. “Va requerir una tasca d’assessorament en el disseny de la secció i en la validació tant dels productes com dels processos de producció. El Comitè ens ha ajudat que tots els mètodes i les bones pràctiques implantades garanteixin la qualitat i la seva seguretat alimentària“, ressalta el director de Qualitat de Mercadona, Luis Plà.

El ventall de projectes en què treballa el Comitè Científic és molt ampli. Per exemple, assessora en la millora del model de venda de fruita partida i en la validació de proveïdors carnis, i ofereix suport continu en l’avaluació i l’anàlisi de riscos alimentaris, formació en assumptes d’interès científic i assessorament sobre legislació alimentària, per citar només algunes de les matèries abordades.

La entrada Mercadona reuneix a València els seus comitès científics d’Espanya i de Portugal se publicó primero en El Triangle.

Al llarg d’aquests tres dies s’han comptabilitzat més de 2.600 assistents a les ponències, sigui presencialment al DFactory Barcelona o online a través de la plataforma digital. Impulsada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) amb la col·laboració de la Fundació Incyde de les Cambres de Comerç d’Espanya, aquesta quarta edició ha reunit 67 speakers d’alt nivell, tant nacionals com internacionals, estructurats en 14 sessions de debat que han ofert solucions i propostes per progressar en termes de paritat i igualtat d’oportunitats.

Mirada de gènere i talent jove
La jornada ha començat amb la vertical BEducation i la sessió La mirada de gènere en la creació de talent jove moderada per Juan Castilla, director general i fundador de Talent Factory, i els speakers d’alt nivell: Esther Elías, CEO de FunTech Rocket; Eugenia Llopart de Mercader, CEO i fundadora de Lapso Studios; Claudia Pierre Trias de Bes, CEO de Meeting Lawyers i Álvaro Pintado, fundador i administrador d’hello.app.

Com s’ha presentat en el panell, Espanya ocupa la quarta posició en l’Índex d’Igualtat de Gènere 2023, millorant la seva posició, respecte anys anteriors. Tot i això, hi ha una gran disparitat de gènere en l’emprenedoria i en el sector tecnològic espanyol, on la majoria dels equips fundadors en empreses tecnològiques estan compostos per homes, cosa que limita les oportunitats per a les dones. Els ponents també han destacat que, malgrat els avenços, persisteix una bretxa salarial significativa entre homes i dones a Espanya, on elles guanyen un 17% menys que els homes per la mateixa feina. En conclusió, per avançar cap a la igualtat de gènere en l’emprenedoria i la conciliació familiar, és essencial animar a les dones a llançar-se a emprendre, permetre’s cometre errors i aprendre a conciliar al costat de les seves parelles.

Empreses que avancen cap a la igualtat
El matí ha continuat amb la vertical BAction i el debat Accions empresarials per avançar cap a la igualtat moderada per Pere Navarro i que ha tingut les experiències professionals de: Marta Batalla, membre del consell d’administració de bonÀrea; Eulàlia Flo, consellera delegada Equinix Spain; Jordi Sardina, general manager IVECO ZFAS i Pablo Vilanova, director general de Mercabarna.

Durant la sessió, s’ha assenyalat que només el 24% de les empreses espanyoles té un Pla d’Igualtat. En el cas concret del sector agroalimentari, s’ha ressaltat la necessitat de tenir models femenins de referència públics. A més, s’ha destacat que un 29% de les empreses agràries són dirigides per dones. També s’ha indicat que les empreses amb un 30% de dones en alts càrrecs poden arribar a generar fins a un 60% de beneficis econòmics en comparació amb els comitès on no hi ha dones. Finalment, la integració de valors d’igualtat de gènere en la cultura empresarial s’ha destacat com a punt central a tractar per a aconseguir més presència femenina i aconseguir captar talent i, al mateix temps, retenir-ho en les empreses.

Internacionalització del talent femení
El migdia ha continuat amb la penúltima vertical BInternational i la sessió de debat La internacionalització del talent femení moderada per Blanca Sorigué i que ha comptat amb les ponències de: Giovanna Carnevali, Urban Planning Advisor; Mireia del Pozo, presidenta de CEDE; Belén Marrón, directiva i consellera a Belén Marrón i Isabel Martínez-Cosentino, consell d’administració, comitè d’innovació i city manager a Cosentino.

Segons el Banc Mundial, actualment les dones representen el 40% de la mà d’obra mundial. I segons l’INE, gairebé 3 milions de persones espanyoles estan vivint fora; d’aquestes, el 60% són dones. En aquest sentit, pel que fa a la internacionalització del talent femení, cal tenir en compte el paper fonamental de les universitats públiques del nostre país, que juguen un rol molt important per capacitar el nou talent a les demandes productives i pràctiques del mercat laboral. Dos reptes per tenir en compte són: d’una banda, millorar el nivell anglès dels treballadors i estudiants, i de l’altra, teixir ponts de col·laboració entre tot el talent femení, impregnats de noves cultures i que tot el coneixement i talent sigui mundialment més transversal. En resum, el comerç internacional representa el 62% del PIB d’Espanya i les dones han d’estar representades en el sector, ja sigui expatriades, com a part de la direcció i consell d’administració d’una empresa o com a emprenedores, i per aconseguir això cal abordar reptes de tipus socials, culturals, personals i també empresarials.

La quarta edició de BWAW ha acabat amb la vertical BHealth amb la sessió de debat La piràmide invertida femenina en el sector de la salut moderada per Marja Huiskamp, directora de comunicació de Barcelona Health Hub i amb la participació de: Sara Alvarellos, manager en NTT DATA; Elena Álvarez, presidenta i cofundadora de Mujeres en Farma; Sara Berbel, directora d’Empowerment Hub i Elena Fontan, gerent de compres digitals a Roche.

Màxim interès per part d’empreses de diversos sectors
En aquesta edició, les diverses temàtiques han abordat solucions que permeten progressar en termes de paritat, igualtat d’oportunitats i promoció de la dona en àmbits com l’educatiu, el sanitari, l’audiovisual, el jurídic, de lideratge, el sector públic o el de la indústria 4.0.

En aquest sentit, Blanca Sorigué, directora general del CZFB, ha remarcat que “BWAW és un esdeveniment híbrid, dirigit al món, que parla d’igualtat de gènere en un àmbit empresarial, en qualsevol sector d’activitat, ja que no tots són iguals, però tots estan compromesos. Amb BWAW aconseguim conscienciar a tota la societat sobre un tema que ens concerneix a tots i totes. Estic molt orgullosa perquè portem ja quatre anys, comptant aquesta edició, i estem veient una evolució molt positiva, encara que està clar que, com a societat, encara queda molt camí a fer per aconseguir la igualtat de gènere real”.

Per la seva banda, Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el CZFB, ha ressaltat que “BWAW es va pensar per visualitzar els problemes o reptes pendents en matèria d’igualtat de gènere i també per valorar totes aquestes dones que estan en sectors econòmics masculinitzats. Des del CZFB promovem els 17 ODS, inclòs l’ODS 5 que aborda la igualtat de gènere, perquè és vital que les nostres accions reflecteixin aquest valor; les dones representen la meitat de la població i, per tant, la meitat del talent professional”.

La entrada BWAW 2024 finalitza amb la participació de 2.617 professionals se publicó primero en El Triangle.

L’acte inaugural de BWAW ha estat presidit per la segona tinenta d’alcaldia i regidora de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Eugènia Gay, qui ha estat acompanyada per la sotssecretària d’Hisenda del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, Pilar Paneque; la secretària general del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Georgina Oliva; el delegat especial de l’Estat en el CZFB, Pere Navarro; el director general de la Fundació Incyde, Javier Collado; i la directora general del CZFB, Blanca Sorigué.

La segona tinenta d’alcaldia, Maria Eugènia Gay, ha afirmat que “tenim molts reptes, per això iniciatives com BWAW són molt importants. Cobrem un 17% menys i és necessari garantir la igualtat. Establir sinergies i avançar junts. A mesura que les dones accedeixen al poder, cauen les barreres”.

Pel seu cantó, Blanca Sorigué ha destacat que “és un orgull formar part d’aquesta iniciativa que busca transformar el present i el futur de totes les dones del món, creant un espai on el talent femení pugui explotar tot el seu potencial en igualtat, sense biaixos de cap mena”.

En el tancament de l’acte, el delegat especial de l’Estat en el CZFB, Pere Navarro, ha assegurat que “vivim un moment clau per a construir un futur sòlid, brillant i igualitari per a totes i tots. Des de l’entitat advoquem fermament per la col·laboració, la transparència i l’activisme per a tancar la bretxa. Hem de tractar aquest tema units i sense tabús, el talent femení és essencial per al desenvolupament econòmic i social”.

La dona en els alts càrrecs jurídics

Una vegada acabada la inauguració, han començat les diferents ponències que es desenvoluparan durant el dia d’avui fins al dijous 7 de març amb 67 speakers de primer nivell. En aquest sentit, la jornada ha començat amb la vertical BLegal i la ponència “La presència de la dona en els alts càrrecs jurídics” amb el moderador Joan Roca, president executiu de Roca Junyent i el panell: Sonia Gutiérrez, magistrada del Consell General del Poder Judicial; Susana Ferrer, vicedegana del ICAB i Susana Sampedro, inspectora cap de la Policia Nacional.

Les xifres presentades en la ponència són crucials per a entendre el paper de la dona en el sector jurídic: a Espanya hi ha 5.300 jutges i magistrats, dels quals 3.000 són dones; el 60% dels despatxos grans estan representats per dones, però només el 20% està dirigit per elles, i només el 16% del cos de la Policia Nacional és femení. Per a accelerar el paper de la dona en aquests sectors, s’ha recalcat la necessitat de la formació, l’esforç i la pedagogia, la cerca de referents tant masculins i femenins per a entendre que es pot arribar als alts càrrecs, i la necessitat d’aparcar la síndrome d’impostora a un costat per a poder progressar en la carrera professional.

Lideratge femení en el sector públic

Més tard, el BWAW s’ha centrat en la vertical BPublic i la ponència “El lideratge femení en el sector públic” amb Pere Navarro com a moderador i el panell: Pilar Paneque, sotssecretària d’Hisenda del Ministeri d’Hisenda del Govern d’Espanya; Esteve Crespo, director a Catalunya d’RTVE; Marta Elia, secretària general de Transport Terrestre del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible; i Catalina Grimalt, subdirectora general d’Organització i Recursos Interns del Port de Barcelona.

En el sector públic hi ha més d’un 50% de dones, però al parc mòbil de l’Estat, només hi ha un 6% de conductores. L’impuls legislatiu, mesures com incrementar el salari mínim i la creació de xarxes de suport són mesures essencials per a augmentar la participació de la dona en aquests àmbits. A més, l’administració pública està vivint un moment de relleu generacional, cosa que pot ser una oportunitat per a atreure nou talent femení. En el cas d’RTVE, té un ferm compromís amb la igualtat de tracte i d’oportunitats, amb un pla d’igualtat que és referent a Espanya i a nivell europeu, vetllant també per la paritat en tots els seus continguts audiovisuals.

Desafiaments en la Indústria 4.0

La jornada ha avançat amb el panell “Desafiaments als quals s’enfronten les dones en la indústria 4.0” en el fòrum del BIndustry 4.0. Blanca Sorigué ha actuat com a moderadora en el panell de: Paulina Juárez, Sènior Vice President de Kion Group; José Carlos Cabaleiro, director general de AUSSA; Mireia Bonilla, Gerent Production Development a Seat; Anna Sánchez CIO & CDO, de Volkswagen Group España Distribució i Oriol Alcoba, director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya.

Tal com s’ha posat de manifest durant la sessió, en la indústria hi ha una ocupació femenina inferior al 25%, hi ha 700.000 dones professionals per cada dos milions d’homes en el sector. I només el 9% de les dones ocupen càrrecs d’alta direcció com CEOs. Si ens enfoquem també en les noves professionals, com les relacionades amb la IA, també hi ha una infrarepresentació, ja que només el 22% de dones es dediquen a la Intel·ligència Artificial.

Una de les conclusions de la taula ha girat entorn de les noves generacions. Encara hi ha molt poques nenes que tinguin interès en enginyeries tècniques. Cal marcar-se un objectiu de diversitat, de riquesa de perspectives, per a disposar d’entorns més dinàmics i col·laboratius. Una altra de les claus ha estat l’escassetat del talent en el sector; per a impulsar aquest àmbit és primordial la capacitació, també en qüestions de lideratge i de soft skills. En resum, cal continuar generant referents en el món tecnològic, ja que són perfils molt necessaris, i els femenins estan decreixent, i no s’està animant a les joves a estudiar les carreres STEM. Les empreses tenen una alta demanda pel talent femení en les àrees digitals.

Aquesta tarda, s’ha celebrat l’última ponència del dia en la vertical del BMultilateral “Principals prioritats en la relació del multilateralisme”. A càrrec de Anwar Zibaoui, Coordinador General de ASCAME i amb el panell: Amaia Celaya, assessora en pràctiques humanitàries, de l’ONU i CE; Rosa Cañadas, presidenta de la Fundació Tanja, Talea Capital; Mercè Conesa, CEO de Barcelona Global; i Teresa Pedrosa, inspectora de Treball i Seguretat Social del Govern d’Espanya.

La jornada de demà, dia 6 de març, tractarà sobre les perspectives de gènere en la producció audiovisual; el lideratge femení en els RRHH; reciclatge professional com a segona oportunitat; el foment de les polítiques paritàries des de les grans corporacions i la connectivitat en el món des de la perspectiva de gènere.

La entrada Gay assegura que BWAW és “un esdeveniment necessari per a avançar cap a la igualtat de gènere” se publicó primero en El Triangle.

El delegat especial de l’Estat al CZFB, Pere Navarro, i la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, han acompanyat l’autoritat en la seva visita per l’emblemàtic edifici, on ha pogut conèixer de primera mà l’activitat de les 30 empreses que desenvolupen els seus projectes al hub, així com també els detalls de la segona fase del DFactory Barcelona. En aquest sentit, María Jesús Montero ha emfatitzat el paper clau que està exercint DFactory Barcelona, com a motor de la transformació industrial del nostre país, en el marc de la nova economia.  

DFactory Barcelona, ‘la catedral de la indústria 4.0’ 

Referent en el desenvolupament i promoció de la indústria 4.0, l’innovador edifici DFactory Barcelona compta amb unes instal·lacions de 17.000 metres quadrats en quatre plantes amb espais oberts, diàfans i digitals, on ja s’han instal·lat més de 30 companyies amb 500 treballadors, unes xifres que representen un 85% d’ocupació de la seva superfície actual. 

Des del Consorci de la Zona Franca de Barcelona s’està treballant en l’impuls de la seva segona fase, un projecte que es durà a terme en la ubicació contigua a la instal·lació actual i que afegirà una extensió de 72.500m2 més als existents. La perspectiva és que aquest creixement de l’ecosistema generi ocupació directa per a 1.500 persones i indirecta per a 5.000 professionals més. D’aquesta manera, l’empresa pública impulsa el seu objectiu de convertir-se en el gran Districte 4.0 no només de Barcelona, sinó de tota la regió metropolitana de la ciutat, la dels 5 milions i mig d’habitants. Un epicentre tecnològic d’innovació i transformació, de referència al sud d’Europa, que impactarà en tota la comunitat, liderarà la nova economia de Barcelona, i permetrà crear noves oportunitats i solucions per a les empreses i el conjunt de la societat. 

Les grans corporacions, petites i mitjanes empreses i centres de recerca que conviuen al DFactory Barcelona desenvolupen solucions i productes innovadors dels sectors més disruptius i capdavanters de la indústria 4.0, com és el cas de la Intel·ligència Artificial, la robòtica, la impressió 3D, blockchain, la sensòrica, la IoT, la ciberseguretat o la fabricació avançada. El seu model de gestió consisteix en la coordinació i col·laboració de projectes entre totes elles, per així generar sinergies, tecnologia conjunta i nous models de negoci. 

El delegat especial de l’Estat al CZFB, Pere Navarro, ha afirmat durant la visita que “el DFactory Barcelona és un projecte ambiciós que impulsa la transformació del marc productiu espanyol i dona suport a les empreses durant el seu procés de digitalització. És una aposta ferma i clara del Consorci de la Zona Franca per promoure la indústria 4.0, l’impuls de les noves tecnologies i el teixit empresarial del país i la creació de noves oportunitats”.  

Per la seva banda, la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, ha posat en relleu que “les noves tecnologies que es desenvolupen en aquest ecosistema tecnològic d’indústria 4.0 són pioneres pel seu caràcter innovador i ja estan brindant un nou ventall de possibilitats i solucions per a les empreses en l’era de la nova economia.  DFactory Barcelona és sinònim de progrés empresarial i social, impulsant els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides”.  

Les empreses pertanyents al DFactory Barcelona han aprofitat la visita institucional per traslladar al Govern la importància de l’execució de la segona fase, i així encarar el futur amb garanties per tenir més espai on desenvolupar les seves innovacions i seguir impulsant des de Barcelona l’avanç de la indústria 4.0.

La entrada Montero considera que l’activitat del DFactory Barcelona és essencial per impulsar la indústria 4.0 a Espanya se publicó primero en El Triangle.

En els darrers anys, i fonamentalment des de l’inici de la brutal transformació de Mercadona a finals del 2016, l’evolució de la plantilla ha estat destacada per consolidar un model d’empresa més digital, productiu i sostenible. Des de llavors, la companyia ha creat fins a 25.000 nous llocs de treball, xifra que en termes relatius suposa un increment del 32 %. “És un orgull poder dir que ja som una família de més de 100.000 persones, el compromís de les quals ens ha permès d’aconseguir els reptes marcats malgrat el context d’incertesa que hem viscut els darrers anys“, declara Paula Llop, directora de Responsabilitat Social de Mercadona.

Pel que fa al perfil de la plantilla, el percentatge més gran de persones (el 39 %) té edats compreses entre els 40 i 49 anys; el 29 % tenen entre 30 i 39 anys; un 16 % són majors de 50 anys, i un altre 16 % són joves de fins a 29 anys. Com que és una companyia de supermercats, el gruix de la plantilla (el 82 %) desenvolupa la seva feina en botigues, un 12 % en logística i el 6 % restant en oficines. El 61 % del total de la plantilla són dones, i creix el percentatge de directives a la companyia, que al tancament de l’exercici ha arribat al 47 %.

Conscient que les treballadores i els treballadors són el millor actiu dels clients i essencials per al creixement empresarial, Mercadona advoca per una ocupació estable i de qualitat, amb sous per sobre de la mitjana del sector. A més, per garantir el poder adquisitiu de la plantilla, en el marc del seu Model de Qualitat Total ha millorat un any més tant el salari base com els complements existents, amb una pujada salarial d’acord amb l’IPC, que ha situat el salari mínim a la companyia en 1.553 euros bruts al mes (un 17 % superior al salari mínim interprofessional).

A això se suma una aposta per la formació, la projecció professional i l’impuls del talent. En el balanç del 2023 i, concretament, en matèria de formació, cal destacar els 110 milions d’euros destinats a consolidar i millorar les habilitats i els coneixements de la plantilla, que s’han concretat en més de 3,4 milions d’hores de formació. Així mateix, 2.221 treballadores i treballadors han estat promocionats a llocs de més responsabilitat, prova que Mercadona és un projecte empresarial que permet al seu equip créixer al ritme que creix la companyia.

La entrada Mercadona supera les 100.000 persones en plantilla, totes amb contractes fixos i de qualitat se publicó primero en El Triangle.

El nou servei, exclusiu per a clients de CaixaBank, té l’objectiu d’assegurar l’accés a l’efectiu en qualsevol punt d’Espanya, sense necessitat d’utilitzar apps especialitzades o smartphones. Per a això, els clients de l’entitat, des de qualsevol població, podran contactar amb CaixaBank a través de dos telèfons gratuïts (900 40 40 90 o 900 365 065) i sol·licitar l’enviament al seu domicili de diners en metàl·lic per un import d’entre 60 i 500 euros. És el primer servei de sol·licitud telefònica d’enviament d’efectiu posat en marxa a Espanya per una entitat financera en col·laboració amb Correos, que el presta com a part del seu servei Correos Cash.

Un cop activada la petició a través de CaixaBank, Correos, a través de la seva xarxa de 2.388 oficines i els més dels seus 30.000 carters i carteres, que inclouen els prop de 6.000 carters i carteres rurals, s’encarrega de la preparació i lliurament dels diners al domicili del client, amb totes les garanties de seguretat en el procés de transport i identificació del sol·licitant del servei.

CaixaBank no aplica al servei cap cost addicional a la tarifa que aplica Correos pel lliurament a domicili, taxada en 7,15 euros per sol·licitud. El client pot anul·lar el lliurament, sense cap penalització, fins al moment en què el carter surt per iniciar el repartiment.

Segons estimació de CaixaBank, al voltant de 900.000 persones resideixen actualment en alguna població d’Espanya sense oficines ni caixers de cap entitat bancària. Al factor geogràfic cal sumar el fet que bona part d’aquesta població és d’edat avançada, la qual cosa pot dificultar encara més la seva inclusió financera.

D’altra banda, l’acord entre Correos i CaixaBank inclou la possibilitat que, en una segona fase, els clients de CaixaBank puguin ingressar i retirar efectiu en tots els punts d’atenció presencial de què disposa Correos.

D’aquesta manera, Correos posarà a disposició de CaixaBank la seva xarxa d’oficines perquè els clients de l’entitat disposin d’un servei reforçat i un millor accés als diners en efectiu. 

CaixaBank: la xarxa més gran d’oficines i caixers del país

CaixaBank manté un ferm compromís amb la inclusió financera. Compta amb la xarxa de sucursals bancàries i caixers automàtics més àmplia de tot el país, amb prop de 4.000 oficines, per oferir un servei personalitzat i de qualitat en tota mena de localitats, grans i petites. Això suposa a l’entitat tenir presència mitjançant oficina física en més de 2.230 municipis.

Aquesta capil·laritat de la xarxa fa que CaixaBank sigui l’única entitat financera en 483 municipis, amb els quals té, a més, el compromís de no abandonar el servei.

En paral·lel a la seva xarxa d’oficines, CaixaBank disposa d’oficines mòbils, amb les quals dona servei presencial a un total de 783 poblacions rurals. Aquest servei permet als usuaris, siguin o no clients de l’entitat, efectuar les operacions bancàries més habituals, entre les quals destaquen retirar efectiu, fer ingressos i pagar rebuts i impostos en localitats sense oficina bancària o amb restriccions que limiten l’accés als serveis financers.

A més, CaixaBank dona cobertura mitjançant caixer automàtic a gairebé 300 poblacions d’entorn rural. Ofimòbils i caixers rurals han facilitat a l’entitat anar ampliant el nombre de localitats en les quals presta servei CaixaBank: durant 2022 i 2023 ha activat el servei en un total de 484 nous municipis de zones rurals, en els quals fins al moment no tenia presència.

Compromís amb la inclusió financera a tota Espanya

Correos contribueix a la inclusió financera a tot Espanya i ajuda a garantir l’accés a l’efectiu a totes les persones, tant a les que resideixen en àrees rurals com a les més afectades per la bretxa digital, la qual cosa també repercutirà positivament en el desenvolupament econòmic d’aquestes zones.

Correos continuarà oferint els seus serveis a empreses, institucions i administracions per impulsar i desenvolupar l’activitat de la seva xarxa d’oficines, un actiu que garanteix l’accés al servei públic a tothom, i contribueix a la cohesió territorial i al desenvolupament econòmic de persones i empreses, tant en àmbits urbans com a les zones rurals d’Espanya.

La entrada CaixaBank llança en col·laboració amb Correos el primer servei telefònic d’enviament de diners a domicili se publicó primero en El Triangle.

Per quart any consecutiu, aquest esdeveniment abordarà iniciatives que ajudin a accelerar la visibilitat de la dona en sectors clau de l’economia. Entre el 5 i el 7 de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona (8M), l’edifici DFactory Barcelona tornarà a convertir-se en el millor altaveu per al talent femení.

Enguany, BWAW comptarà amb la participació de distingits professionals d’institucions com Pilar Paneque, sotssecretària d’Hisenda del Ministeri d’Hisenda; i Marta Serrano, secretària general d’Infraestructures i Transport Terrestre; Susana Ferrer, vicedegana d’ICAB; i Eva Rosell, CEO de Barcelona Health Hub.

BWAW també comptarà amb la visió de representants d’empreses i grans corporacions de renom com Anna Sánchez, CIO i membre del comitè executiu de Volkswagen Group España Distribución; Enrique Tomás, fundador i director d’Enrique Tomás; Tomas Flier, gerent regional de diversitat i inclusió per a EMEA a Google; Georgina Flamme, directora de relacions institucionals, comunicació i sostenibilitat a Abertis i directora de Fundació Abertis; Laura Fernández, sòcia i productora de Filmax; Joan Roca, president executiu de RocaJunyent; Mónica Jiménez, directora general de TM2 i Meritxell Bautista, presidenta de Manix Capital.

El programa també inclou professionals d’associacions com Rosa Cañadas, presidenta de la Fundación Tanja; Amaia Celaya, assessora en pràctiques humanitàries de l’ONU Migració i la Comissió Europea; Sara Berbel, directora d’Empowerment Hub; i Elena Álvarez, presidenta i cofundadora de Mujeres en Farma.

14 sessions de debat amb enfocament B2B
L’esdeveniment estarà dividit en 14 sessions, on els diferents professionals reflexionaran sobre la situació actual i les millores en la igualtat de gènere en el món empresarial i industrial. La primera jornada, el dimarts 5 de març, comptarà amb la inauguració oficial de la 4a edició de BWAW a les 10h. Les ponències del primer dia posaran el focus en les temàtiques: BLegal, on es debatrà sobre la presència de la dona en els alts càrrecs jurídics; a BPublic s’analitzarà el lideratge femení en el sector públic; a BIndustry 4.0 s’abordaran els desafiaments als quals s’enfronten les dones en la Indústria 4.0; i a la tarda, a BMultilateral, es reflexionarà sobre les principals prioritats en la relació entre el multilateralisme i la igualtat de gènere.

Durant la segona jornada, el dimecres 6 de març, es debatrà sota el paraigua de BAudiovisual sobre la perspectiva de gènere en la producció audiovisual; a BLeadership es parlarà sobre el lideratge femení en les posicions de Recursos Humans de les empreses i companyies; a BReskiling s’indagarà sobre el reciclatge professional com a segona oportunitat i a BCorporate es tractarà el foment de les polítiques paritàries des de les grans corporacions.

En la tercera i última jornada, el dijous 7 de març, sota el prisma de BEducation, s’abordarà la mirada de gènere en la creació de talent jove; a BAction, es farà èmfasi en les accions empresarials per avançar cap a la igualtat de gènere; a BInternational els ponents debatran sobre la internacionalització del talent femení als països àrabs i es tancarà l’edició d’enguany sota la temàtica BHealth, que aprofundirà sobre la piràmide invertida femenina en el sector de la salut.

Blanca Sorigué, directora general del CZFB, subratlla la importància d’aquest esdeveniment en l’agenda empresarial, afirmant que “hi ha múltiples informes que confirmen que les empreses que fomenten la igualtat d’oportunitats entre homes i dones experimenten un major creixement en els seus beneficis en comparació amb aquelles que no ho fan. És evident que les dones exerceixen un paper fonamental tant en l’economia com en l’estructura organitzativa de les empreses, i és cabdal reconèixer i valorar això. Per aquesta raó, vam crear BWAW fa tres anys”.

Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al CZFB, ha posat en relleu que “BWAW és un recordatori que la igualtat de gènere és fonamental per al progrés de les nostres empreses i de la societat. Volem impulsar un entorn on el talent i el potencial de cada individu, independentment del seu gènere, siguin valorats i aprofitats al màxim. En l’era de la nova economia, la paritat és imprescindible perquè aporta valor a les organitzacions, fomenta una major diversitat i contribueix al creixement global”.

Les ponències tindran un format híbrid i es podran seguir a través de la pròpia plataforma online, que ofereix un accés gratuït als streamings en directe de totes les sessions. Les inscripcions es poden realitzar accedint a la pàgina web de l’esdeveniment, on també està disponible tota la informació. Les trobades es desenvoluparan presencialment en l’ecosistema d’indústria 4.0 de referència a nivell internacional, en el DFactory Barcelona, el hub tecnològic basat en el talent i la tecnologia que reuneix grans corporacions empresarials, startups, centres d’innovació i laboratoris.

La entrada BWAW comptarà amb 60 speakers d’alt nivell per a la seva quarta edició se publicó primero en El Triangle.

SHINING 3D és una empresa especialitzada en la recerca i desenvolupament de tecnologies de digitalització 3D d’alta precisió i en impressió 3D, enfocada en tres àrees clau com són les solucions de metrologia, l’escaneig 3D professional i les eines dentals digitals. Des de la seva fundació el 2004 i amb seu central a la Xina, SHINING 3D s’ha consolidat com un contribuent clau en la tecnologia digital 3D, exercint una influència global i comprometent-se a difondre l’ús de les tecnologies de digitalització.

L’empresa compta amb una plantilla de més de 1.000 professionals distribuïts a nivell mundial, amb seus estratègiques a la Xina, Alemanya, Espanya i Estats Units. Amb un 36% de la seva plantilla dedicat a R+D, el seu treball es reflecteix en l’obtenció de més de 500 patents, a més de la seva dedicació al desenvolupament de coneixement, convertint-la en un agent fonamental en la definició d’estàndards industrials nacionals a la Xina.

La varietat de productes de SHINING 3D abasta des d’escàners 3D de grau metrològic i professionals, solucions especialitzades per a odontologia, sistemes i resines d’impressió 3D, fins a eines dissenyades per al sector educatiu. Les seves col·laboracions amb els principals proveïdors de programari 3D especialitzat i sistemes d’automatització els permeten brindar solucions integrals, adaptades a les necessitats i reptes de cada usuari.

El delegat especial de l’Estat al CZFB, Pere Navarro, ha destacat que “celebrem la incorporació d’una empresa mundial tan única com SHINING 3D en l’ecosistema del DFactory Barcelona. El nostre objectiu és continuar fomentant la col·laboració entre les empreses, la incorporació de talent especialitzat i la convergència de noves tecnologies que afavoreixin el desenvolupament tecnològic i econòmic de la societat”. 

Per la seva banda, el portaveu de la companyia, Niels Stenzel, ha afirmat que formar part de l’ecosistema del DFactory Barcelona “no només implica impulsar l’ús de solucions de digitalització 3D per enfrontar els desafiaments de la indústria, sinó també explorar nous sectors i solucions d’un món cada vegada més digitalitzat. DFactory és una incubadora de projectes multidisciplinaris, una font de solucions i de preguntes que inspiren l’exploració de nous horitzons. SHINING 3D en vol formar part, estar present i posar a disposició les seves solucions i coneixement”.   

Un ecosistema en constant creixement

El DFactory Barcelona segueix complint l’objectiu de convertir-se en la fàbrica del futur, fomentant i desenvolupant la indústria 4.0, el nou talent i les noves tecnologies i inversions, en un espai inigualable. En aquest entorn, tecnologies com la impressió 3D, robòtica, ciberseguretat i blockchain, intel·ligència artificial o sensòrica donen lloc a una nova manera de produir, molt més sostenible, generant sinergies entre empreses i brindat la possibilitat d’establir aliances amb la resta de les organitzacions presents a l’edifici.

És un projecte alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, que facilita la digitalització de la indústria com a palanca clau per a la transició ecològica i potencia l’economia circular adoptant nous sistemes productius i de manufactura avançada sostenibles.

Actualment l’ecosistema compta amb unes instal·lacions de 17.000m2 en quatre plantes, on ja s’han instal·lat prop de 30 companyies i en les quals treballen al voltant de 500 persones, unes xifres que avalen el seu 80% d’ocupació. A més, es preveu que en l’exercici d’enguany es projecti la segona fase de l’emblemàtic edifici, un impuls que li permetrà assolir en els propers anys altres 72.000 m2. Amb això, es preveu que en total treballin 1.500 persones de forma directa i 5.000 de forma indirecta.

La entrada SHINING 3D s’incorpora a l’ecosistema d’indústria 4.0 del DFactory Barcelona se publicó primero en El Triangle.

Des que els accionistes de Mercadona van engegar aquesta iniciativa el 2001, la companyia ha repartit més de 5.580 milions d’euros a les treballadores i els treballadors. Aquesta xifra reflecteix el seu compromís amb el creixement compartit i el benefici mutu.

Al març la plantilla, des del primer any i en el cas d’assolir les metes i els objectius pactats a principi d’any, cobrarà una mensualitat extra en la nòmina, quantitat que ascendirà a dues mensualitats un cop superats els cinc anys d’antiguitat, i excepcionalment aquest any també rebrà una prima extra corresponent a la meitat de la seva mensualitat.

Aquesta mesura fa palès que les treballadores i els treballadors de Mercadona són els principals responsables de l’èxit de la companyia i que un any més han confirmat ser l’actiu més gran per als “Caps” (com internament s’anomena els clients). El seu compromís amb la millora constant de l’eficiència productiva i de la gestió ha donat com a resultat el Carretó Menú amb més qualitat i econòmic del mercat, que cada dia trien més persones, fet que suposa un increment important del nombre de clients que compren a Mercadona i en consolida el creixement i l’increment constant de la seva quota de mercat.

Fonts de Mercadona destaquen la decisió per “l’excepcional compromís de les més de 100.000 persones que formem Mercadona de millorar cada dia l’experiència de compra dels nostres clients, la qualitat dels nostres productes i la implantació constant de millores tecnològiques i innovadores que fan més eficients els nostres processos i faciliten el nostre treball diari. És per tot això que enguany ens hem fet mereixedors de mitja mensualitat més de prima, que hem de sumar a la que ens correspongui, d’una o dues mensualitats, depenent de la nostra antiguitat a l’empresa”.

Pionera en conciliació i avançant

La política de Recursos Humans de Mercadona es caracteritza pel foment de la conciliació professional, personal i familiar de la plantilla. L’any 2020 la companyia va implantar a Espanya, de manera pionera en el sector, la jornada en botigues de cinc dies de treball i dos lliures (5+2) amb almenys vuit caps de setmana a l’any de descans. Aquesta darrera mesura s’està estenent de manera progressiva el 2024 i acabarà l’any 2025 amb els treballadors dels ‘ruscs’ (magatzems exclusius de venda online) i els dels blocs logístics.

La entrada Mercadona comparteix amb la plantilla 600 milions d’euros en primes se publicó primero en El Triangle.

D’aquests, un total de 90 municipis estaven inclosos en l’Informe sobre la Inclusió Financera a Espanya, que identificava un total de 243 punts com a poblacions de més de 500 habitants on no hi havia cap punt d’accés presencial als serveis bancaris. D’aquestes 90 poblacions, 55 s’han cobert amb oficines mòbils i 35, amb caixers de CaixaBank.

Les associacions bancàries AEB, CECA i UNACC van signar l’octubre del 2022 un full de ruta per reforçar la inclusió financera a les zones rurals, amb l’objectiu d’assegurar l’accés presencial als serveis bancaris a tots els municipis espanyols, atenent de forma prioritària els que no comptaven amb cap punt d’accés presencial.

Les entitats, conscients de la necessitat de donar accés a les petites poblacions a tots els serveis fonamentals, entre els quals hi ha els financers, es van comprometre a treballar per reforçar la seva presència a les zones en risc d’exclusió financera i ampliar la cobertura en zones rurals. Així, amb l’Informe sobre la Inclusió Financera a Espanya, es van identificar un total de 243 municipis de més de 500 habitants sense punt d’accés presencial als serveis bancaris.

Gràcies a les accions dutes a terme pel conjunt d’entitats en el marc de la col·laboració publicoprivada, s’ha assolit un desplegament de serveis financers i processos de licitacions en marxa que abasta més del 90% dels 243 municipis identificats.

En el marc dels esforços del conjunt del sector, CaixaBank, primera entitat financera a Espanya, ha cobert gairebé el 40% del total de poblacions identificades en l’Informe sobre la Inclusió Financera a Espanya.

En aquests últims dos anys, l’entitat ha anat més enllà en aquest compromís i ha ampliat els seus serveis financers a 394 municipis més, amb la qual cosa el 2022 i el 2023 ha arribat en total a 484 municipis més de zones rurals.

Principal xarxa de sucursals i caixers
CaixaBank té la xarxa de sucursals i caixers automàtics més àmplia de tot el país per oferir servei en tota mena de localitats, grans i petites. En concret, la xarxa de sucursals de CaixaBank s’aproxima a les 4.000 oficines, en les quals s’ofereix un servei personalitzat als clients. Això suposa tenir presència mitjançant oficina física en més de 2.230 municipis. Aquesta capil·laritat de la xarxa permet a l’entitat arribar a pràcticament tots els racons del país i ser l’única entitat financera en 483 municipis amb els quals té, a més, el compromís de no abandonar el servei.

En paral·lel a la seva xarxa d’oficines, CaixaBank disposa d’oficines mòbils, amb les quals dona servei presencial a un total de 783 poblacions rurals. Amb l’inici de l’any 2024, CaixaBank ha ampliat un 23% el servei financer que presta amb els seus ofimòbils respecte a principis del 2023, quan el servei arribava 636 poblacions, i suposa un avanç del 82% respecte a les 430 poblacions a tancament de l’exercici 2021.

Aquest servei permet als usuaris, siguin o no clients de l’entitat, realitzar les operacions bancàries més habituals, entre les quals destaquen retirar efectiu, fer ingressos i pagar rebuts i impostos en localitats sense oficina bancària o amb restriccions que limiten l’accés als serveis financers.

A més, CaixaBank dona cobertura mitjançant caixer automàtic a gairebé 300 poblacions d’entorn rural.

La entrada CaixaBank amplia els seus serveis financers a gairebé 500 poblacions més en zones rurals en els últims dos anys se publicó primero en El Triangle.

En concret, s’ha reconegut la tasca de Blanca Sorigué pel seu impuls de la logística en motiu del 25è aniversari del SIL Barcelona, celebrat el passat juny del 2023, i per haver apostat per donar impuls a la innovació i revaloritzar el paper de la logística en la indústria 4.0. El gran treball realitzat per la directora general ha permès posicionar el SIL Barcelona – la fira de referència de la Logística, Transport, Intralogística i Supply Chain a Espanya, el Mediterrani i Amèrica Llatina – com l’esdeveniment més representatiu del sector logístic a Espanya i un dels certàmens sectorials més importants d’Europa. 

Durant l’acte de lliurament, Blanca Sorigué ha agraït aquest reconeixement i ha exposat que “és un orgull rebre aquest premi perquè el lliuren professionals dels mitjans de comunicació, fet que li dona molt valor perquè realitzen un treball importantíssim, al mateix temps que posseeixen un gran coneixement i visió del sector. Per a mi personalment és un enorme estímul que m’anima a seguir impulsant projectes innovadors i sostenibles que permetin el bon desenvolupament i creixement del sector logístic”. Sorigué també ha volgut remarcar que “el Consorci de la Zona Franca de Barcelona sempre ha donat suport al sector de la logística organitzant el Saló Internacional de la Logística (SIL), que en la passada edició va celebrar el 25è aniversari com el gran esdeveniment de referència internacional del sector. El SIL és l’únic esdeveniment on tots els sectors de la cadena logística estan representats, servint de palanca clau per al creixement i desenvolupament de la logística, no només a nivell local, sinó a nivell mundial”.

La passada edició del SIL Barcelona, celebrada el juny del 2023, va tancar amb més de 15.000 participants, amb 650 empreses, un 40% d’elles internacionals, i més de 250 esdeveniments. La fira del sector logístic a Espanya va reunir un ampli ventall d’expositors que van presentar més de 150 novetats sobre solucions tecnològiques, innovacions i serveis especialitzats en matèria de logística, transport, intralogística, distribució, última milla, entre d’altres. Actualment tot l’equip del CZFB ja està treballant en l’organització de la seva pròxima edició, que se celebrarà del 5 al 7 de juny de 2024.

Des de l’any 2013 el Premi Admira és alhora un homenatge pòstum a Andrés Mira, periodista, fundador i director de les revistes Operadors Logístics i Cruises News, mort l’agost de 2012. Aquest guardó el concedeixen un grup de professionals dels mitjans de comunicació especialitzats en transport i logística, actuant a títol personal. Virginia López, directora general de Cruises News Media Group i vídua d’Andrés Mira, forma part d’aquesta iniciativa des de la seva primera edició.

Els professionals guardonats de les anteriors edicions van ser Ana González, de CEL; Ester Carrasco, de Toyota MH; Jaime Colsa, de Palibex; Ramón Vázquez, d’ACTE/CBRE/CETM; Verónica Pascual, d’ASTI; Marina Uceda, de Logistics; Luis Zubialde, de Palletways; Enrique Lacalle, del SIL Barcelona; Dulsé Díaz, de Gefco i Jaime Mira, d’ ICIL. 

La entrada Blanca Sorigué és guardonada amb el Premi Admira 2023 se publicó primero en El Triangle.

El passat mes de setembre, l’entitat va incorporar el servei d’ofimòbil a la província de Lleó i, aquest 2 de gener, ha ampliat les rutes amb parades en altres 108 poblacions de la província fins a atendre en un total de 147 localitats.

CaixaBank presta servei amb les seves oficines mòbils en poblacions en les quals resideixen més de 335.000 persones. El servei d’ofimòbil permet als usuaris, siguin o no clients de l’entitat, realitzar les operacions bancàries més habituals, entre les quals destaquen retirar efectiu, fer ingressos i pagar rebuts i impostos en localitats sense oficina bancària o amb restriccions que limiten l’accés als serveis financers.

Un 70% dels usuaris té més de 70 anys, la qual cosa posa de manifest el compromís de CaixaBank amb el col·lectiu sènior.

El banc compta amb un total de 21 oficines mòbils, 18 de les quals recorren més de 52.500 quilòmetres de mitjana al mes i presten servei en tretze províncies de sis comunitats autònomes: Àvila, Burgos, Lleó, Palència i Segòvia, a Castella i Lleó; Ciudad Real, Guadalajara i Toledo, a Castella-la Manxa; Castelló i València, a la Comunitat Valenciana; Granada, a Andalusia; la Comunitat de Madrid i La Rioja. A més, l’entitat té unes altres tres ofimòbils en reserva per atendre esdeveniments empresarials, culturals i esportius.

“El servei de les oficines mòbils posa de manifest el ferm compromís de CaixaBank amb la inclusió financera perquè volem estar a prop dels nostres clients també a les zones rurals”, ha subratllat el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar.

Gortázar ha destacat que “amb l’objectiu de retenir població en els petits municipis, els serveis financers són imprescindibles en poblacions l’economia de les quals depèn, en gran mesura, de l’agricultura i la ramaderia” i ha posat en valor “l’atenció prestada en localitats en les quals la majoria dels clients pertanyen al col·lectiu sènior”.

Oficines mòbils en sis comunitats autònomes
Castella i Lleó, amb deu ofimòbils, és la comunitat autònoma en la qual més presència té el servei de tota Espanya. Dues oficines mòbils recorren localitats de La Rioja, la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa, mentre que la província de Granada i la Comunitat de Madrid són ateses per una oficina mòbil cadascuna.

Els ofimòbils de CaixaBank a Castella i Lleó atenen en un total de 492 poblacions després d’incorporar a les rutes l’últim any 147 localitats de la província de Lleó, on recorren gairebé 9.000 quilòmetres al mes. Lleó s’ha convertit en la província amb un nombre més gran de poblacions ateses de tota Espanya.

A Àvila, les oficines mòbils donen servei a 127 poblacions i recorren una mitjana mensual de 8.000 quilòmetres. A més, a Segòvia, els ofimòbils donen cobertura financera a 104 localitats gràcies a un recorregut de 5.400 quilòmetres; a Palència arriben a 68 poblacions a través d’unes rutes en les quals fan 2.700 quilòmetres al mes, i, a Burgos, ofereixen servei en 46 localitats després de recórrer més de 3.700 quilòmetres.

A La Rioja, les dues oficines mòbils de l’entitat recorren 4.850 quilòmetres al llarg del mes per donar cobertura a 78 poblacions. A Castella-la Manxa, els ofimòbils ofereixen servei a 63 localitats. A Guadalajara, una oficina mòbil realitza una ruta de 4.100 quilòmetres per atendre 32 poblacions; a Ciudad Real dona cobertura a 29 localitats esteses per un recorregut de 3.100 quilòmetres i una oficina mòbil arriba a dues poblacions de Toledo.

A la Comunitat Valenciana, les dues oficines mòbils de CaixaBank donen servei en 70 localitats. A València, atenen 39 poblacions completant un itinerari de quasi 3.100 quilòmetres al mes i, a Castelló, les localitats ateses són 31 i els quilòmetres recorreguts superen els 3.100.

Així mateix, l’oficina mòbil que atén a la Comunitat de Madrid permet realitzar operacions bancàries en 44 poblacions en un recorregut de 2.700 quilòmetres, i la ruta a Granada presta servei a la població de 36 localitats en risc d’exclusió financera en un recorregut que supera els 2.500 quilòmetres al mes.

Cada oficina mòbil compta amb rutes diàries diferents i, en funció de la demanda, visita les localitats a les quals presta servei entre una i quatre vegades al mes.

Clau en l’estratègia de CaixaBank
Les oficines mòbils són clau en l’estratègia de CaixaBank per evitar l’exclusió financera de les zones rurals, a més de preservar la relació directa amb el client que resideix en aquest tipus d’entorns i mantenir l’aposta de CaixaBank per l’economia d’aquests territoris.

Aquest servei de CaixaBank contribueix a la reducció de les desigualtats, un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, amb els quals l’entitat es troba fortament compromesa.

En aquest sentit, CaixaBank aposta per no abandonar aquells municipis en els quals és l’única entitat bancària. És la manera d’entendre la inclusió financera per part de l’entitat com una banca pròxima i accessible, mantenint inalterable el seu compromís d’estar a prop dels clients.

La entrada CaixaBank amplia un 23% el servei de les seves oficines mòbils i arriba ja a 783 poblacions se publicó primero en El Triangle.

L’acord garanteix el poder adquisitiu de la plantilla. L’increment del salari base es vincula a l’IPC, fins a un 2,5%, i, en cas de ser superior, la companyia completarà aquest increment fins a un màxim del 6%, percentatge vinculat als objectius del benefici de l’empresa. Es tracta d’una mesura adoptada d’acord amb el model de creació de riquesa i repartiment de beneficis compartits que la companyia aplica des de fa anys.

A més, l’empresa ja garanteix un sou mínim d’entrada de 1.507 euros bruts al mes (un 20% més que el salari mínim interprofessional), al qual se sumen, entre altres, els complements propis de la seva política retributiva, que suposen increments d’un 11% anual fins al tram 5, i que poden arribar a representar un 60% més sobre el salari mínim interprofessional.

Mercadona continua sent pionera en el sector amb la introducció de polítiques de conciliació. En el nou conveni, es fa extensible el descans de vuit caps de setmana a l’any als treballadors dels ruscs (magatzems exclusius per a la venda online) i dels blocs logístics. Aquesta iniciativa entrarà en vigor de manera progressiva l’any 2024 i acabarà el 2025, la qual cosa suposarà que arribi a la major part de la plantilla. Així mateix, la companyia es compromet a reduir la jornada laboral l’any 2025.

La directora de Relacions Laborals de Mercadona, Ruth García, destaca que “aquest nou conveni és fruit de l’esforç de totes les parts implicades per garantir la satisfacció de les més de 100.000 persones que formen Mercadona, que són la causa de l’èxit i del creixement de la companyia. Una empresa amb un model de gestió que es basa a satisfer els treballadors i les treballadores, perquè ells són els qui satisfan els més de 5,7 milions de llars (els nostres «Caps» com internament els anomenem a Mercadona), cada dia.”

Lola Luna Fernández, responsable estatal del sector de comerç de FeSMC UGT, destaca la importància d’aquest conveni, ja que és el de més afectació del sector, i valora de manera molt positiva els acords assolits en la negociació, acords que permetran que les persones que treballen a Mercadona continuïn al capdavant del sector, no només pel que fa a les retribucions econòmiques, sinó també a la qualitat en la distribució de la jornada i els descansos qualificats, fet que facilita la conciliació de la vida personal i laboral tan demanada en el sector del comerç. Agraeix a l’empresa i als representants sindicals l’esforç i la dedicació durant aquesta negociació, que han permès la signatura d’aquest acord tan important.

Jose María Martínez, secretari general de la Federació de Serveis de CCOO, indica que “entenem que aquest conveni demostra una vegada més que, a través del diàleg social, es poden anar adaptant les noves realitats laborals amb la participació de totes les parts: empresa i RLPT. És possible, així, fer aquesta adaptació, millorar les condicions laborals i incrementar els salaris que garanteixen el poder adquisitiu en l’empresa més gran del sector. També cal destacar la continuïtat de l’Observatori que es va crear en el conveni anterior, en què s’estudiarà com es reduirà la jornada i se n’analitzarà la distribució.”

“Des del primer conveni col·lectiu de l’empresa Mercadona fins a l’actual, el Sindicat Independent, partícip de la negociació del conveni, ha constatat una doble línia: el manteniment del poder adquisitiu de tota la plantilla i la creació continuada d’ocupació estable. Un autèntic compromís social! El conveni col·lectiu més destacat del sector”, segons assenyala el secretari del Sindicat Independent, Fermín Palacios Cortes.

La entrada Mercadona i els sindicats signen el nou conveni col·lectiu amb un increment salarial de fins al 6% se publicó primero en El Triangle.

Durant la celebració, el CZFB ha presentat els principals projectes per a l’any vinent, destacant la segona fase d’execució del DFactory Barcelona, que reforçarà aquest ecosistema de la indústria 4.0 de referència internacional amb 70.000 m² addicionals que se sumaran als 17.000 existents. Igualment, l’entitat ha presentat els seus principals esdeveniments dedicats a la promoció econòmica, encapçalats per la celebració de la 24a edició del SIL Barcelona, una de les fires de referència mundial de Logística, Transport, intralogística i Supply Chain; la cinquena edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW) i la quarta edició de la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW).

Així mateix, el CZFB continuarà impulsant l’ecosistema emprenedor amb les millors iniciatives i projectes a través de les seves dues incubadores d’alta tecnologia: la Incubator 3D, la primera incubadora empresarial d’impressió 3D a Europa i la Incubadora de Logística 4.0, la primera incubadora a Espanya dedicada a la indústria 4.0 en l’àmbit de la cadena del sector logístic. A més, s’ha presentat el grau d’execució del Pla Estratègic de l’entitat desenvolupat aquests últims quatre anys, en el qual es detallen 16 projectes estratègics dividits en 532 accions estratègiques a desenvolupar. Fins ara, el 98% de les accions s’han executat sense haver-hi cap acció estratègica amb retard.

D’aquesta manera, la institució seguirà al 2024 compromesa amb l’activitat i la promoció econòmica, i plenament focalitzada en la innovació, la sostenibilitat i l’aposta per la nova economia. Cal destacar que el Consorci de la Zona Franca de Barcelona és una entitat pública que no rep cap ingrés o ajuda econòmica, que autogestiona el polígon industrial i dels beneficis que extreu de les seves activitats fabrica oportunitats per a les empreses i el conjunt de la societat.

“Els pressupostos per al 2024 mostren clarament la nostra aposta per ser un motor de progrés, impulsant la creació d’ocupació, promovent la inversió, i contribuint al creixement econòmic sostenible de la nostra regió”, ha explicat Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al CZFB, en la seva compareixença. Per part seva, Blanca Sorigué, directora general del CZFB, ha manifestat que “mitjançant els tres eixos estratègics de l’entitat, la sostenibilitat econòmica, el desenvolupament econòmic i progrés social del nostre territori, i la integració urbana i la sostenibilitat mediambiental, aspirem a ser un model exemplar de com la gestió pública pot marcar la diferència en la vida de les persones i en construcció d’un futur pròsper i sostenible”.

La entrada La Zona Franca de Barcelona presenta els pressupostos i els seus principals projectes per a 2024 se publicó primero en El Triangle.

Al mateix temps, S&P Global situa CaixaBank dins de l’índex DJSI Europe com la segona entitat financera més sostenible d’Europa d’entre 40 candidats.

Dels tres àmbits valorats per l’analista: econòmic, ambiental i social, CaixaBank ha obtingut un increment molt destacat en l’aspecte ambiental, amb una pujada en la puntuació de cinc punts respecte a l’any anterior, a causa de la positiva valoració que ha obtingut l’estratègia de descarbonització del banc (+25 vs 2022).

Prova d’això és que CaixaBank acaba de publicar el seu segon informe climàtic, on explica els seus nous objectius intermedis de descarbonització per al 2030 de la cartera creditícia per als sectors de carbó tèrmic, automoció, ferro i acer, i que se sumen als ja existents en sector elèctric, petroli i gas.

CaixaBank ha assolit la màxima puntuació (100 punts) en les àrees de transparència i reporting, ètica en els negocis, tractament de la informació i ciberseguretat, i desenvolupament del capital humà.

A més, els analistes han destacat positivament altres aspectes com la mesura i gestió d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI), les bones pràctiques laborals, Drets Humans, i la relació i experiència de client.

Referent europeu en sostenibilitat

CaixaBank és una entitat amb un fort vincle històric amb l’impacte social de la seva activitat. Per això, assumeix la responsabilitat d’impulsar una economia positiva per al benestar de les persones. Amb aquest propòsit ha desenvolupat un Pla de Banca Sostenible per al període 2022-2024, integrat en el Pla Estratègic de CaixaBank, que té com una de les seves ambicions ser referents a Europa en sostenibilitat.

Com a demostratius d’aquesta ambició, a més de formar part de Dow Jones Sustainability Index (DJSI) per dotzè any consecutiu, CaixaBank ha obtingut altes valoracions d’altres analistes de sostenibilitat com Fitch, MSCI, Sustainalytics, ISS, FTSE Russell i Moody ́s ESG. L’entitat també està inclosa en l’A List de CDP, que analitza i valora les empreses amb millor gestió i acompliment en els aspectes relacionats amb el clima. A més, el banc forma part d’índexs ASG com MSCI ESG Leader Index, FTSE4Good Index Series, STOXX Global ESG, ISS ESG Europe Governance QualityScore Index, Solactive ISS ESG Index Series i Solactive Europe Corporate Social Responsibility Index PR.

En el seu Pla de Banca Sostenible, CaixaBank té com a objectiu mobilitzar 64.000 milions d’euros en finances sostenibles entre 2022 i 2024, que inclou, a més de facilitar capital per finançar iniciatives de transició energètica, finalitats amb impacte social, com microcrèdits per a estudiants, autònoms, microempreses o famílies i noves empreses que creïn ocupació. L’entitat també té el compromís d’assolir 413.300 beneficiaris de MicroBank, el banc social del Grup.

La entrada CaixaBank se situa com un dels bancs més sostenibles del món se publicó primero en El Triangle.

Les oficines de CaixaBank disposen des del passat 20 de novembre de les cartes escrites per nens de fins a 12 anys d’edat que es troben en situació de risc per diferents motius: famílies desestructurades, pobresa alimentària, trobar-se en centres residencials…

Per col·laborar en la iniciativa només és necessari ser client i dirigir-se a una oficina de CaixaBank, on se li assignarà una de les cartes escrites per un nen en la qual detallarà el regal concret que més desitja per a aquest Nadal. Un cop recollida la carta, els participants tenen fins al 15 de desembre per portar el seu regal a la seva oficina, que té com a límit un màxim de 50 euros.

A partir d’aquesta data, CaixaBank i les més de 370 entitats socials amb les quals col·labora en aquesta iniciativa organitzaran la recollida i repartiment dels regals amb la finalitat de què els nens puguin veure convertida la seva il·lusió en realitat.

Per a moltes famílies aquest és l’únic regal que reben gràcies a la cadena de solidaritat que es genera entre els clients de l’entitat.

Entitats socials i empreses implicades
L’Arbre dels Somnis és una iniciativa organitzada per CaixaBank que compta amb la col·laboració de 371 entitats socials, incloses les seves delegacions, vinculades a la lluita contra la pobresa i la vulnerabilitat infantil, així com amb més de 400 empreses.

Gràcies a les més de 3.000 oficines que participen en aquest programa en prop de 1.500 municipis, CaixaBank aconsegueix portar L’Arbre dels Somnis a tota Espanya.

L’edició de 2023 és la sisena per a L’Arbre dels Somnis i la previsió d’atendre les peticions d’un total de 29.229 cartes implica superar el rècord de beneficiaris de la iniciativa en la seva història. Des de la primera edició el 2018 de L’Arbre dels Somnis, CaixaBank ha aconseguit amb aquesta campanya ajudar a complir els més de 140.000 desitjos de nens en risc de pobresa i exclusió social.

La entrada ‘L’Arbre dels Somnis’ de CaixaBank repartirà més de 29.000 regals a nens en situació de vulnerabilitat se publicó primero en El Triangle.

Durant la seva participació al Congrés de FITAC, Pere Navarro ha rebut la medalla de mèrit en reconeixement a la seva trajectòria professional i a l’excel·lent tasca que està portant a terme a la Zona Franca de Barcelona, amb el seu desenvolupament empresarial, l’impuls de la innovació tecnològica, la transformació de la indústria i la connexió de la nova economia.

Navarro, en el seu discurs d’agraïment, ha ressaltat la importància de l’activitat empresarial i logística de les Zones Franques: “Són unes àrees geogràfiques indispensables per al desenvolupament dels països i regions. Estimulen l’economia, incrementen el comerç internacional, afavoreixen el desenvolupament tecnològic i industrial, i no menys important, generen ocupació i talent professional. És un orgull rebre aquest reconeixement, i des del Consorci de la Zona Franca de Barcelona seguirem projectant el nostre ecosistema d’indústria 4.0 i epicentre de noves oportunitats per al conjunt de la societat”. El delegat especial de l’Estat al CZFB ha expressat el seu desig de “convertir la Zona Franca de Barcelona en el districte 4.0 de la regió metropolitana de Barcelona”.

El CZFB com a catalitzador de la Indústria 4.0
Durant la seva visita al Congrés, tots dos representants han promocionat la pròxima edició del SIL, la fira de referència de la Logística, Transport, Intralogística i Supply Chain d’Espanya, el Mediterrani i Amèrica Llatina, que s’organitzarà a Barcelona del pròxim 5 al 7 de juny de 2024 i reunirà els sectors de transport, logística, distribució, fabricants, retailers i serveis derivats del sector logístic mundial. També s’han presentat la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW), l’esdeveniment de referència per avançar de forma activa en la igualtat de gènere, i que a inicis del proper març 2024 celebrarà la seva 4a edició, i la Barcelona New Economy Week (BNEW), l’esdeveniment multisectorial que vol posicionar Barcelona com a capital de la nova economia.

De la mateixa manera, s’han donat a conèixer els dos projectes amb els quals el CZFB impulsa la innovació: la Incubator 3D, la primera incubadora europea d’alta tecnologia en impressió 3D, i la Incubadora Logística 4.0, la primera incubadora d’Espanya dedicada a la indústria 4.0 en l’àmbit de la logística. També s’ha presentat el DFactory Barcelona, l’ecosistema d’Indústria 4.0 referent a escala mundial que reuneix empreses, grans corporacions i startups que desenvolupen projectes basats en la Intel·ligència Artificial, Impressió 3D, Big Data, robòtica i sensòrica, entre d’altres.

Tots dos van participar, a més, en el programa acadèmic del Congrés, sent el Consorci de la Zona Franca el patrocinador oficial de l’esdeveniment. Pere Navarro va ser una de les autoritats convidades a l’acte inaugural i va ser ponent en el panell sobre “Zones Franques: una nova visió enfront dels desafiaments de creixement global”. Al seu torn, Blanca Sorigué va ser una de les protagonistes del nou escenari de transformació i sostenibilitat en el panell sobre dones i logística. Al llarg dels tres dies de Congrés, més de 500 empreses nacionals i internacionals es van donar cita per parlar de comerç exterior, duanes, crear noves sinergies i networking i generar estratègies entre els sectors públic i privat.

La entrada Pere Navarro rep la medalla de mèrit de FITAC a Colòmbia se publicó primero en El Triangle.

En concret, s’ha reconegut la tasca de Blanca Sorigué per la seva aportació per revaloritzar el paper de la logística en l’economia 4.0 amb esdeveniments referents com el Saló Internacional de la Logística (SIL) o el Barcelona New Economy Week (BNEW) i per haver apostat per donar un impuls a la innovació a través de diversos projectes liderats per la institució. Per la creació de la 3D Incubator, la primera incubadora europea d’alta tecnologia en impressió 3D, inaugurada el 2019 i que des d’aleshores ha incubat més de 100 startups. I pel lideratge en el moment d’impulsar un altre projecte disruptiu com és la Incubadora d’Alta Tecnologia en Logística 4.0, la primera incubadora d’Espanya dedicada a la indústria 4.0 en l’àmbit de la logística, que compta amb el suport dels Fons FEDER i Incyde i que amb menys d’un any d’activitat ja ha incubat 30 iniciatives tecnològiques. 

A més, la directora general del CZFB, també directora general del SIL Barcelona – la fira de referència de la Logística, Transport, Intralogística i Supply Chain a Espanya, el Mediterrani i Amèrica Llatina – ha anat un pas més enllà aconseguint posicionar aquesta fira com l’esdeveniment més representatiu del sector logístic a Espanya i un dels certàmens sectorials més importants d’Europa. Actualment tot l’equip del CZFB ja està treballant en l’organització de la seva pròxima edició, que se celebrarà del 5 al 7 de juny de 2024. 

Seguint la missió del Consorci d’impulsar l’activitat econòmica i la transformació de la indústria, la directora general també va promoure el que ara ja és l’ecosistema tecnològic de referència a escala mundial, el DFactory Barcelona. Actualment el hub tecnològic compta amb projectes de 30 empreses dedicades a la robòtica, sensòrica, intel·ligència artificial, Blockchain i Cloud Computing, entre d’altres. Un espai diàfan que ja compta amb 30 companyies, més de 500 empleats i el 80% d’ocupació; una autèntica fàbrica d’oportunitats.

El lideratge de Sorigué també ha estat reconegut per haver elaborat el Pla Estratègic del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, iniciat l’any 2019 i que actualment ja compta amb l’execució del 90% de les accions definides. Unes accions basades en els tres pilars clau de la institució, com són la sostenibilitat del CZFB a llarg termini, el desenvolupament econòmic i social del territori i la integració urbana i la sostenibilitat mediambiental. 

Blanca Sorigué, directora general del CZFB, va afirmar després de rebre el guardó que “aquest premi és un estímul per seguir liderant iniciatives innovadores i sostenibles. Des del Consorci treballem cada dia per impulsar el creixement i assolir estàndards d’excel·lència en l’àmbit logístic. Aquest premi no només és un reconeixement personal, sinó un testimoni de l’esforç col·lectiu que impulsa la nostra missió d’innovar i contribuir al progrés sostenible de la indústria”.

Sorigué ha compartit aquest reconeixement amb destacats líders del sector, com són Guillermo Belcastro, CEO de Hutchison Ports BEST; Jesús Cuéllar, president de Fòrum MADCargo i Francisco Lorente, director general de MSC Espanya, entre d’altres.

La entrada Blanca Sorigué, guardonada en els Premis Nacionals de Logística 2023 se publicó primero en El Triangle.

Durant la trobada, ha explicat que el Pla Estratègic incorpora objectius financers i estratègics “molt ambiciosos” i que s’està duent a terme  “gràcies a l’esforç de tot l’equip de CaixaBank”. En aquest sentit, ha posat com a exemple la millora de la rendibilitat sobre fons propis, fins a assolir l’11,9% a tancament de setembre, així com que la ràtio d’eficiència recurrent s’ha situat el 42,6%.

Goirigolzarri ha exposat als membres del Comitè Consultiu que aquestes variables “ens acosten al nostre objectiu de remuneració a l’accionista”. Així, ha remarcat que, des del llançament del pla, CaixaBank ha distribuït 1.730 milions d’euros en dividend a càrrec dels resultats del 2022, ha aprovat un nou programa de recompra d’accions que, sumat al de l’any passat, assolirà els 2.300 milions d’euros, i ha donat el vistiplau a un payout en efectiu entre el 50% i el 60% del resultat final amb càrrec als resultats del 2023.

El president de l’entitat afirma que, després del pas de l’equador del nostre pla estratègic, “podem dir que CaixaBank, avui, és una entitat més forta, més solvent i està més ben preparada per afrontar els enormes reptes als que com a entitat i com a sector ens estem enfrontant”.

Durant la seva intervenció, ha fet referència a un 2024 en què  “continuarem aprofitant el moment per accelerar la nostra transformació i la digitalització del negoci, encara que l’entorn no serà fàcil”. I ha afegit: “Comptem amb una posició de gran solidesa financera, una estratègia ben definida i una organització madura i amb una gran ambició, cosa que contribuirà a continuar millorant els nostres resultats”.

Renovació del Comitè Consultiu

Durant la jornada s’ha donat la benvinguda als tres nous membres que s’incorporen al Comitè, una vegada ha culminat el procés de renovació anual. Els tres nous membres són: Fernando María Sainz de la Maza (Catalunya), Núria Torras Crespo (Catalunya) i Juan Dionís González Martínez (Andalusia).

CaixaBank va ser la primera entitat financera en l’IBEX35 a comptar amb un Comitè Consultiu d’accionistes que té com a objectiu proposar, fomentar i valorar accions i canals de comunicació per millorar el diàleg entre l’entitat i els seus accionistes.

Està format per 12 membres representatius de la base accionarial i, segons estableix la normativa del Comitè, la permanència màxima és de tres anys, per la qual cosa anualment se’n renova una part. Els nous integrants són seleccionats a partir de les candidatures rebudes en l’‘Espai de l’accionista’ del web corporatiu (www.CaixaBank.cat). Cada integrant del Comitè ha de posseir un mínim de 1.000 accions durant tota la seva participació.

‘Programa Aula’ de formació financera

Gràcies a les aportacions fetes per part dels membres del Comitè Consultiu d’accionistes s’han desenvolupat diferents iniciatives, algunes d’elles en el marc del ‘Programa Aula’ de formació financera per a accionistes, en el que l’entitat aposta per l’educació financera a través de cursos presencials, webinars i materials per a la formació a distància.

Mitjançant el ‘Programa Aula’, CaixaBank va aconseguir només el 2022 acostar els seus continguts a més de 10.000 accionistes, que van participar en les diferents sessions de formació.

El febrer del 2022, es va llançar la sèrie audiovisual ‘Formació sobre rodes’, amb l’objectiu d’acostar a tots els públics conceptes financers, econòmics i de sostenibilitat a través del format vídeo.

çL’entitat difon ‘Formació sobre rodes’ a través del perfil de X (anteriorment Twitter) per a accionistes de CaixaBank (@AccionistasCABK), un canal únic a l’IBEX 35 amb informació exclusiva per a aquest col·lectiu. Tots els vídeos realitzats també estan disponibles en el canal de YouTube de CaixaBank.

En el marc d’aquest programa, es va llançar també el podcast ‘Formació financera Aula’ amb la publicació de diferents capítols sobre temes vinculats a economia i finances, i disponibles per ser escoltats en les principals plataformes.  Tots els continguts d’‘Aula’ estan disponibles des de l’‘Espai de l’accionista’ del web corporatiu (www.CaixaBank.cat), perquè tothom que estigui interessat hi pugui accedir online als diferents materials.

La entrada Goirigolzarri trasllada al Comitè Consultiu d’accionistes de CaixaBank que “estem en el camí de complir” els objectius del Pla Estratègic se publicó primero en El Triangle.

En el marc de la Conferència de Zones Franques d’Iberoamèrica, l’associació internacional GASEZ ha aprofitat l’ocasió per celebrar la seva segona assemblea general a la ciutat comtal. La inauguració ha comptat amb la participació de Claudia Pellerano, presidenta d’AZFA; James Zhan, director de la UNCTAD i copresident de GASEZ; Samir Hamrouni, CEO de la WFZO, i Blanca Sorigué, directora general del CZFB.

Claudia Pellerano, presidenta d’AZFA, ha manifestat que “les Zones Econòmiques Especials són el centre d’operació de la creació d’ocupacions, de traspàs de coneixement i tecnologia a les regions locals i el foment dels negocis a nivell regional i internacional”. Per la seva banda, James Zhan, director de la UNCTAD, ha expressat que “existeixen molts reptes que hem d’enfocar junts i treballar alineats per articular posicions per canviar el món. Hem de poder donar la nostra veu com a actors principals de les Zones Econòmiques Especials d’arreu del món”.

Samir Hamrouni, CEO de la WFZO, ha constatat que “les iniciatives dutes a terme per les Zones Franques no solament tracten d’infraestructures, sinó de desenvolupament, d’aprenentatge, de comunitat, de tecnologia i innovació, de sostenibilitat entre totes les Zones Econòmiques Especials”. Blanca Sorigué, directora general del CZFB i vocal de la junta directiva d’AZFA, ha acabat la inauguració explicant que “al Consorci de la Zona Franca de Barcelona decidim apostar per la innovació, com aquí al DFactory, on hi ha 30 empreses que innoven i comparteixen tots aquells projectes que puguem imaginar. I ja estem treballant en la seva segona fase. Volem ser un gran pol global de la innovació i de la indústria 4.0, un Districte 4.0 que generarà ponts amb altres regions, com fa precisament avui GASEZ. Des de la Zona Franca de Barcelona treballem per oferir cada dia noves oportunitats per a tothom”.

El panell destacat de la jornada ha estat “Iniciativa de GASEZ per reconèixer les 50 Zones Franques més importants del món en relació amb els ODS”, on s’ha presentat el procés en curs i els resultats de la iniciativa GASEZ per identificar zones model en compliment dels ODS. L’objectiu de la iniciativa és iniciar, mobilitzar i reconèixer els esforços de la comunitat de les Zones Econòmiques Especials (ZEE) per contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

Entre les zones franques nominades destaca la Zona Franca de Barcelona que, gràcies al seu compromís amb el desenvolupament sostenible, el foment de la inversió en els ODS i els nivells estàndards socials, ambientals i de governança, ha entrat en la llista de les 50 Zones Franques més importants del món referents en desenvolupament sostenible. El Polígon Industrial de la Zona Franca compta actualment amb 175 empreses instal·lades en 4,7 milions de m² d’extensió, unes xifres que l’avalen com una de les majors i més actives àrees industrials d’Espanya. Coneguda com la porta d’entrada a la Unió Europea, està orientada al negoci internacional i amb sectors predominants com l’automoció, la química bàsica i la logística.

La sessió ha estat moderada per Paul Wessendorp, responsable de la Secció de Promoció d’Inversions de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD), i introduïda per James Zhan, director senior d’Inversió i Empresa de la UNCTAD. Ha comptat amb ponents internacionals com Ahmed Bennis, secretari general de l’Africa Economic Zones Organization (AEZO); Yuyan Song, directora general del Secretariat de la Green Partnership of Industrial Parks of China; Martin Dovat, gerent general de Zonamérica Uruguay; Tadas Kubilius, vicepresidenta executiva de Sostenibilitat, Klaipeda Zones Franques Econòmiques de Lituània; Cristina Andrés, responsable de Màrqueting i Innovació del Parc Tecnològic del País Basc i Rie Vejs-Kjeldgaard, directora del Departament d’Empreses Sostenibles, Productivitat i Transició Justa de la International Labour Organization.

Ahmed Bennis, secretari general de l’Africa Economic Zones Organization (AEZO), ha exposat que hi ha tres reptes respecte als ODS a tenir en compte: “La responsabilitat mediambiental, no per reduir el CO2 sinó per desenvolupar habitatges i parcs industrials i plantes de producció; la inclusió social entre les empreses, ja que les petites i grans empreses no s’estan beneficiant de la instal·lació de les ZEE, un repte important a treballar, i finalment la inversió tecnològica en aquestes zones, per fomentar l’intercanvi de la tecnologia, innovació i coneixement entre les pimes de les regions i les ZEE”.

Yuyan Song, directora general del Secretariat de la Green Partnership of Industrial Parks of China, ha explicat el treball de GPIP d’aquests últims cinc anys: “El GPIP ha estat promovent tant el creixement econòmic com els beneficis ecològics per aconseguir la transformació verda, la cooperació internacional i el desenvolupament d’alta qualitat per a les Zones Nacionals de Desenvolupament Econòmic i Tecnològic i els Parcs Industrials de Cooperació Internacional”.

Per acabar, Martin Dovat, gerent general de Zonamérica Uruguay, ha presentat el seu cas d’èxit a l’Amèrica Llatina: “Zonamérica Uruguay va ser creada el 1990, amb 90 hectàrees de terreny destinat a indústries i negocis. Actualment està un 70% desenvolupada i compta amb més de 500 companyies, amb més de 7.000 treballadors. Estem aplicant ODS en termes de l’energia, medi ambient i la governança. Cal destacar que no solament ens relacionem amb les empreses de la Zona Econòmica en si, sinó que també parlem amb els negocis implicats en la nostra activitat fora de les nostres instal·lacions, una cosa important en relació al desenvolupament econòmic de la regió”.

Amb motiu d’aquesta edició, Claudia Pellerano, presidenta d’AZFA, ha aprofitat l’ocasió per lliurar la medalla ‘Personaje del Año Alfonso Algara” al Sr. Juan Pablo Rivera, president de la Zona Franca de Bogotà. Aquest premi es lliura anualment a una personalitat destacada pel seu lideratge en el sector de les Zones Franques a nivell mundial.

Durant els tres dies de celebració, el DFactory Barcelona ha reunit 38 ponents internacionals de 26 països repartits en més de 10 sessions d’alt nivell. El hub tecnològic ha estat epicentre del sector econòmic i logístic mundial, on més de 200 participants d’Amèrica Llatina, Europa i Àfrica han pogut debatre sobre els reptes de la indústria. El sector B2B ha aprofitat l’enclavament per realitzar networking d’alta qualitat, visitar la capital i endinsar-se en el teixit empresarial de la Zona Franca de Barcelona.

Aquesta 26a edició de la Conferència de les Zones Franques d’Iberoamèrica culmina demà amb les visites empresarials dels visitants i assistents al Barcelona Supercomputing Center, la Logistics 4.0 Incubator impulsada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona i la planta d’hidrogen verd ubicada a la Zona Franca de la ciutat. Al final de la jornada s’ha mostrat un vídeo de Curaçao convidant a tots els participants a assistir a la pròxima edició de 2024 al país ubicat al mar Carib.

La entrada La Zona Franca de Barcelona és nominada com a referent en desenvolupament sostenible per l’aliança internacional GASEZ se publicó primero en El Triangle.

Així doncs, durant tres dies, més de 200 professionals, operadors, entitats públiques, inversors, consultors i proveïdors de la indústria de zones franques d’Amèrica Llatina, Europa i Àfrica es donaran cita per analitzar i discutir temes relacionats amb la situació actual, avanços, innovacions, millors pràctiques, tendències i desafiaments futurs en el context de les zones franques.

Aquesta tarda, el major esdeveniment de zones franques de les Amèriques ha donat el tret de sortida amb la sessió “Supercomputadors, Intel·ligència Artificial, Iberoamèrica i Europa”, impartida per Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center. En la seva intervenció, Valero ha ofert una introducció a la computació HPC i ha presentat la recerca realitzada pel seu equip, que s’ha basat en l’ecosistema de RISC-V per a desenvolupar una plataforma de maquinari de codi obert. 

“És fonamental avançar en la creació de programes que imitin el complex funcionament del cervell, ja que la capacitat de predicció és essencial per al progrés. En aquesta mateixa línia, la teoria i la supercomputació s’erigeixen com a eines fonamentals per abordar els desafiaments socials, com ara el canvi climàtic i la medicina” ha afirmat Valero.  

Valero també ha destacat que “al Barcelona Supercomputing Center estem impulsant la tecnologia de bessons digitals, que són representacions visuals del que desitgem conèixer, o bé, comprendre millor, com per exemple, el canvi climàtic. Estem compromesos a transformar aquestes idees en solucions tangibles per al benefici de la societat”. A més, ha compartit la seva visió de futur, que abasta projectes d’innovació, millores en infraestructura i el creixement de la comunitat involucrada en aquest esforç.

A més, aquesta tarda també se celebra la reunió de la Junta Directiva de la World Free Zone (WFZO) amb la presència de les zones franques més importants del món i en la qual el Consorci de la Zona Franca de Barcelona actuarà com a amfitrió.

El programa de la conferència comprèn sessions i panells especialitzats que abordaran qüestions com l’eficiència logística, les tecnologies que impulsen les Zones Franques i els desafiaments que enfronten en relació a l’Impost Mínim Global. A més, es durà a terme un “Showcase de Zones Franques com a agents del canvi”, amb la col·laboració de reconeguts speakers internacionals com Rafael Sayagués, Managing Partner – Tax & Law / Central Amèrica, Panama & República Dominicana, EY CENTRAL AMERICA, Inc; Fernando Carazo, General Manager La Lima Free Zone (Costa Rica); i Andrea Serrano, General Manager Santander Free Trade Zone (Colòmbia), entre altres.

La inauguració oficial de l’esdeveniment tindrà lloc demà a les 9:30 hores i comptarà amb la participació de Claudia Pellerano, presidenta d’AZFA; Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al CZFB, i Mohammed Al Zarooni, Chairman de WFZO.

La celebració seguirà el 9 de novembre amb la Conferència de GASEZ, la inauguració de la qual comptarà amb la participació de Claudia Pellerano; James Zhan, director de la UNCTAD i copresident de GASEZ; Samir Hamrouni, CEO de la WFZO, i Blanca Sorigué, directora general del CZFB. A més, durant aquesta jornada hi haurà dos panells principals que se centraran en iniciatives per a reconèixer zones model relacionades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, així com en qüestions emergents que impacten en la comunitat de les Zones Econòmiques.

Finalment, el divendres 10 de novembre, els assistents a la conferència tindran l’oportunitat de realitzar una visita a les instal·lacions del Barcelona Super Computing Center, la planta d’hidrogen verd d’Iberdrola a la Zona Franca i el Logistics 4.0 Incubator.

La entrada Amèrica Llatina descobreix el Barcelona Supercomputing Center com a centre de recerca de referència se publicó primero en El Triangle.