La gratuïtat del curs d’infantil de dos anys (I2), implantada al sector públic a partir del curs 2022/2023, no ha aconseguit reduir de manera prou significativa les desigualtats en l’accés a l’educació infantil de primer cicle, malgrat que ha tingut un impacte inicial positiu en l’escolarització. És una de les conclusions de l’informe L’impacte de la gratuïtat en l’accés a educació infantil 2, publicat pel Síndic de Greuges de Catalunya.
Segons el document, la mesura va permetre recuperar ràpidament els nivells d’escolarització després de la pandèmia, però després d’aquest primer impacte, les taxes s’han mantingut relativament estables. A més, les fortes desigualtats socials en l’accés continuen marcant l’educació infantil de primer cicle: l’escolarització és molt inferior entre els infants de famílies socialment més vulnerables, mentre que l’alumnat socialment afavorit quasi triplica les taxes d’escolarització de l’alumnat vulnerable.
Més demanda que oferta a la pública
L’informe també assenyala que la gratuïtat d’I2 s’ha traduït en un augment de la demanda de places a les escoles bressol públiques. Des del curs 2021/2022, la demanda ha crescut un 34,6 %, mentre que l’oferta només ho ha fet un 7,4 %, de manera que part de la demanda ha quedat descoberta.
La manca de places a I2 fa que famílies vulnerables no puguin accedir a l’educació infantil de primer cicle en el moment en què és gratuïta. De fet, l’informe destaca que la mesura de la gratuïtat, tal com està dissenyada, beneficia proporcionalment més la població socialment afavorida, que és la que sol accedir abans i de manera més prevalent a aquesta etapa educativa.
Davant d’aquesta situació, la síndica, Esther Giménez-Salinas, demana incrementar l’oferta a I2 per garantir la cobertura de la demanda. També reclama que, mentre no existeixi la cobertura universal, s’utilitzin de manera més efectiva les mesures per contrarestar les desigualtats d’accés, com la reserva de places o el criteri de renda establert amb caràcter general per a l’accés prioritari a l’educació infantil.
La síndica també recorda que l’escolarització té uns costos afegits per fer ús de serveis complementaris com el menjador escolar, els quals no queden coberts per la gratuïtat d’I2, fet que també en dificulta l’accés a l’alumnat més desfavorit. A més, l’informe critica que el finançament de les escoles bressol és lineal i no està condicionat per la composició social dels municipis ni per les necessitats de l’alumnat, a diferència del que succeeix amb l’educació infantil de segon cicle o l’educació bàsica.
Subvencions a l’oferta privada
Pel que fa al sector privat, el Síndic de Greuges assenyala que prop del 30% de l’alumnat d’I2 no té garantida la gratuïtat perquè està escolaritzat al sector privat, una situació que passa “molt sovint” en no poder accedir al sector públic per manca d’oferta suficient. En aquest sentit, l’informe conclou que el sistema de subvencions per a l’escolarització de 0 a 3 anys en llars d’infants privades té un impacte limitat en l’equitat d’accés.
En analitzar la convocatòria de 2023, el document constata que, tot i preveure un ajut addicional per a l’alumnat en situació de vulnerabilitat, una part significativa del pressupost no es va esgotar perquè aquest perfil d’alumnat no s’escolaritza en aquest sector. Entre els factors que ho expliquen, destaca la diferència entre el cost real d’una plaça —d’uns 3.850 euros— i l’import de la subvenció —1.600 euros per a l’alumnat vulnerable—, així com un llindar de renda molt baix per accedir a aquest ajut, per sota de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) en funció de la composició de la llar.
Recomanacions de la síndica
Davant d’aquesta situació, la síndica reclama diverses mesures per garantir més equitat en l’accés a l’educació infantil de primer cicle, com ampliar l’oferta de places d’escola bressol; revisar els criteris d’admissió per evitar barreres d’accés a famílies vulnerables; reforçar els canals d’informació i d’acompanyament a les famílies amb l’objectiu de posar en valor l’escolarització a I2; incorporar ajuts per als serveis complementaris i revisar el model de finançament per tenir en compte la composició social dels municipis.
La síndica recorda que l’escolarització primerenca té efectes positius en el desenvolupament dels infants i, més enllà de garantir la conciliació de la vida laboral i familiar, és una eina clau per reduir les desigualtats educatives.
