Difícilment, Joan Laporta serà capaç de promoure, en nom del FC Barcelona, una estàtua, en vida, al propietari de la UE Cornellà. Leo Messi ha trobat la manera de sorprendre una altra vegada al barcelonisme, i al món, amb una maniobra d’aproximació tan inesperada com inquietant, il·lusionant alhora i –el temps ho dirà– potser també amb un atractiu punt de desafiament al personatge que, per raons més que conegudes, ha liderat un moviment cada vegada menys dissimulat, orientat a que els socis del Barça el rebutgin, com ho ha fet Laporta des d’agost de 2021, quan va decidir fer-lo fora.
Avui se sap que Laporta va enganyar els socis inventant-se 285 milions de pèrdues inexistents per desfer-se de Leo. No perquè el Barça no necessités el seu talent, carisma i extraordinari pes comercial, sinó perquè era, i continua sent, més popular que qualsevol altre futbolista de la història.
Per Laporta, impossible competir en lideratge amb ell i molt menys rebaixar-se a presidir el Barça amb la missió prioritària d’amassar diners perquè se’ls emportés un futbolista que, almenys a Laporta li semblava, simbolitzava la decadència i un passat que calia esborrar i superar.
Però ho va fer mentint a Leo, com als socis, a qui va prometre renovar-lo només per instrumentalitzar el seu triomf a les eleccions. Després va tornar a enganyar-lo, com han reconegut Xavi Hernández i Mateu Alemany, amb una altra falsa oferta de retorn al final del seu contracte amb el PSG.
Laporta no va imaginar que Leo podia guanyar el Mundial i que el Barça es beneficiaria d’almenys 300 milions anuals d’impacte econòmic addicional, ni tampoc de l’incalculable efecte d’una coincidència explosiva i única en la història del futbol de Leo Messi i de Lamine Yamal al primer equip del FC Barcelona.
Leo li va retirar la paraula, li va imposar una ordre d’allunyament fotogràfic a Laporta, cínic i envejós personatge que ara sagna de rancor i venjança envers el davanter argentí, sobretot després de riure’s a la seva cara amb una foto furtiva i nocturna a l’Spotify Camp Nou i premi Puskas 2025 al gol de l’any.
Leo elimina qualsevol debat sobre la seva connexió blaugrana quan torni a Castelldefels
Laporta, guanyador de les eleccions de fa un mes, no ha dubtat en sentir-se encara més fort que mai i enviar-li un missatge d’odi afirmant, en el desè aniversari de la mort de Cruyff, que “Johan ha estat el millor jugador de la història del futbol”.
El 7 de març de 2021, per guanyar les eleccions, Laporta no va dubtar, en canvi, en dir de Leo que “és el millor jugador del món i de la història del futbol”.
Egocentrisme, totalitarisme i supèrbia en la seva forma més espontània i repugnant barcelonista que Laporta no necessitava exagerar, ja que Leo ja havia rebut i entès el seu missatge inequívoc d’odi i de rebuig.
Ho tenia prou clar quan, fa unes setmanes, amb motiu dels primers escartegis electorals, va treure’s de sobre a Leo amb allò de que “si no vol venir al seu homenatge, li farem una estàtua”.
Decisió de Messi
Ja no podrà ser perquè Leo ha escollit, sense deixar de banda el barcelonisme del qual sempre ha presumit i exercit, al contrari, plantar la seva pròpia bandera en un territori de futbol català visible i sorprenent, com a nou propietari de la UE Cornellà, no lluny de casa seva, a Castelldefels, en un estadi que toca, paret amb paret, amb el RCD Stadium de l’Espanyol i perfectament visible des del Camp Nou, però sobretot a tocar de la Ciutat Esportiva del Barça de Sant Joan Despí.
D’aquesta manera, Leo s’ha desmarcat voluntàriament de qualsevol gest o jugada de Laporta d’incorporar-lo, sense el seu exprés consentiment, al seu patrimoni personal com a president. Ara, això és formalment incompatible per la seva condició de propietari d’un club rival.
Amb quin propòsit? Indubtablement, per anunciar que tornarà a Barcelona, a Catalunya, però no al Barça de Laporta. Això mai.
També per desafiar-lo d’alguna manera en un terreny on Leo és inexpert, o no, segons com es miri. L’elecció de comprar el Cornellà no és gratuïta, capriciosa, ni tampoc respon a cap ambició financera. No es guanya diners sent president-propietari d’un club de futbol com el Cornellà que, ningú s’atreveix a dir-ho, és el tercer poder a Catalunya en la batalla pel control del futbol formatiu, rànquing que lidera el Barça, seguit de l’Espanyol i amb el Cornellà completant el podi.
Futbol formatiu
Fa anys que el Cornellà s’ha convertit, al Baix Llobregat i zones del Barcelonès, en el ‘Barça’ local, entès com el club poderós-depredador que millora qualsevol oferta als cracs emergents de la gran i productiu planter del Baix Llobregat. No hi ha qui li faci ombra en aquest tercer nivell formatiu, que al Cornellà li ha permès guanyar petites fortunes amb internacionals com Jordi Alba o David Raya.
Mèrit d’Andrés Manzano, el president històric, propietari, secretari tècnic del Cornellà que ha perfeccionat aquest ‘rodillo’ d’arrossegament dels millors futbolistes potencials de la seva zona geogràfica d’influència amb el seu particular final feliç, ja que Manzano ha venut el Cornellà a Messi als pocs mesos de ser nomenat segon d’Alexanko al futbol base del FC Barcelona.
Com a primera conseqüència, Leo li acaba de tallar a Laporta aquest petit, però sempre destacat, afluent de talent que ha estat el Cornellà, club que a la seva hegemonia a la zona suma ara l’atractiu per a qualsevol nano de fitxar pel club de Messi.
No sembla que portar el Cornellà a Primera Divisió sigui el plantejament de Leo. Tampoc té gaire sentit, a menys, que, de forma natural i coherent, l’equip creixi sense necessitat d’una gran inversió. Messi sap que l’estadi és de titularitat municipal, cedit, a condició que segueixi sent, com fins ara, el cor esportiu de la ciutat on milers de nens i joves aprenen i es beneficien dels valors de l’esport de base.
Expectatives diferents
Els seus amics Jordi Alba i Thiago Alcántara, que pretenien ser l’‘ascensor’ de L’Hospitalet, ja li hauran explicat que, precisament, el futbol base és la primera i única font d’ingressos i d’explotació i no a l’inrevés. Les seves expectatives són diferents i passen pel desenvolupament i aprofitament d’una pastilla de milers d’hectàrees de terreny on promoure una Ciutat Esportiva i equipaments per generar recursos via comerç i lleure.
Leo, no hi ha dubte, planifica el seu retorn a casa alliberat, ell i el Barça, d’aquesta relació que, per culpa de Laporta, s’estava tornant tòxica i que amenaçava per provocar un debat permanent en la recuperació prevista de la seva vida domèstica i familiar a Castelldefels.
Messi tornarà amb el seu propi guió i objectius futbolístics independents de la tempestuosa actualitat del Barça. És prou intel·ligent com per donar-li l’esquena i eludir les intencions malignes de Laporta i fer-ho, a més, sense provocar aquest cos a cos amb Leo que sí persegueix el president del Barça de manera desesperada.
Messi no considera a Laporta un igual. No està a la seva altura ni com a figura mundial que continua venent més samarretes que ningú i conserva un prestigi i admiració mundial insuperables, ni molt menys a nivell de patrimoni i solvència.
Leo ha adquirit el Cornellà com, si vol, demà pot comprar qualsevol altre club i fins i tot el Barça si, per culpa de Laporta, es posa aviat a la venda. Leo també vol el Cornellà per aprendre el negoci i les entranyes de la gestió d’un club de futbol. Després de dirigir el Cornellà, qui sap què pot passar.
