A cada pas que dona el nou Spotify Camp Nou, un nyap arquitectònic, oblit, negligència o imprevist, brilla com el sol en el tenebrós i fosc espectre de Limak i de l’allargada ombra de la seva més que sospitosa elecció.
L’última grolleria de Joan Sentelles, l’home de confiança posat al capdavant de l’obra per Joan Laporta, només perquè tot el que passi entre el president i Limak no transcendeixi més enllà d’aquest binomi, ha estat reconèixer que els problemes de visibilitat per als espectadors amb visibilitat reduïda ja eren coneguts abans de projectar la reforma de l’estadi i va afirmar que “estem estudiant solucions per elevar aquestes posicions. A tribuna és impossible, però sí que hi ha prou places a la zona lateral per intentar-ho”.
La reaparició de Sentelles ha estat obligada després de la difusió de vídeos de protesta de socis i aficionats demostrant que les seves places per a usuaris en cadira de rodes no són aptes per la senzilla raó que a cada jugada del Barça en atac, ocasió o gol, el públic de la primera graderia s’aixeca impedint-los gaudir del desenllaç, és a dir, de l’espectacle pel qual han pagat i tenen dret a veure.
Sentelles, veu dels seus dos amos, Laporta i Limak, va afegir que “hi ha 98 localitats de tribuna on no podrem fer res, unes 200 més a primera graderia que podrem millorar i les de tercera graderia que tindran una visió excel·lent”.
Traduït, vol dir que l’ús de les posicions de la tribuna principal directament s’han de descartar perquè es van dissenyar sobre plànols per complir amb la normativa, però que, en la pràctica, no serveixen per a res.
Pel que fa a les de la primera graderia, les del soterrani que Laporta ha decidit no tocar per donar curs a una reforma de bojos, la solució implica afegir una tarima darrere de la darrera fila perquè quan els aficionats s’aixequin els asseguts en cadires de rodes puguin disposar d’un marge de visió una mica més ampli.
El poc que permeti aquest graó afegit que, sens dubte, per a qui circula amb cadira de rodes suposarà una dificultat afegida, això imaginant que esglaonar un espai ja reduït i incòmode sigui possible, tenint en compte que salvar aquesta alçada suplementària per als afectats ja és complicat.
Ver esta publicación en Instagram
Projecte original
Els experts confirmen que les solucions anteriors practicades abans que Limak intervingués al Camp Nou eren força més satisfactòries i que, precisament, el projecte original aportava a l’estadi solucions definitives i a l’altura dels estadis pioners del món i més avançats en serveis i accessos sense problemes per als espectadors amb mobilitat reduïda.
Les ferides i els talls que va deixant Limak al seu pas, aquest és el veritable drama, sagnen i empitjoren el mal estat generalitzat de les instal·lacions, cada dia més lluny d’aquella afirmació recurrent que serà “el millor estadi del món”.
Limak va començar donant de què parlar per guanyar la licitació de l’obra insuficientment acreditada, un primer mal pas que aviat es va confirmar amb les innombrables contractacions de mà d’obra irregular, inclosos centenars de ciutadans turcs sense papers.
Els retards han estat la senya d’identitat que el mateix Laporta s’ha encarregat d’aguditzar afirmant en el seu moment que Limak va ser triada perquè garantia un menor cost i el compliment dels terminis i que, va tornar a mentir, el contracte estipulava un milió de multa per dia de demora en la certificació de les obres planificades.
Promesa de Laporta
D’aquella ferma i seriosa promesa del president que els socis han reelegit per cinc anys més, el que ha quedat ha estat un any i mig llarg d’exili extra, quan en principi només era un, i la més que segura tornada a Montjuïc per quan es col·loqui la coberta, una operació d’imprecís i cada cop més vague pronòstic sobre els mesos de durada.
Els acabats de les instal·lacions, ja amb llicència d’ús i d’ocupació, són de segona divisió, els accessos i passadissos interns més estrets i de risc, la visibilitat ha empitjorat, les baranes i graons afegits no són funcionals, al contrari, centenars de localitats ja no es posen a la venda perquè la U televisiva de publicitat impedeix directament la visió de la porteria i no s’explica la raó per la qual no s’ocupa el cent per cent les poques places del teòric i minimalista nou espai d’animació, Gol 1957, entre altres imperfeccions, goteres i incomoditats d’un espai, primera graderia i segona graderia, l’estructura del qual Limak no ha tocat.
I les expectatives no són optimistes per a quan es pugui obrir la nova, aquesta sí, tercera graderia i l’anell VIP més a prop del cel que del terreny de joc.
També s’han de posar en quarantena les declaracions de Joan Sentelles, qui fa uns dies va concedir una entrevista exclusiva a una de les ràdios al servei del règim oferint detalls sobre l’ampliació de l’estadi Johan Cruyff per a 2027: “La idea és treballar al lateral i potser alguna cosa a gol nord”, va assegurar el director d’operacions del Barça amb la previsió que sigui al setembre de l’any vinent amb 10.000 seients més.
“No és una obra complexa. Hi ha temps suficient i estic més preocupat per acabar el disseny i lliurar els papers a l’Ajuntament de Sant Joan Despí“, va afirmar Sentelles. Avui ja se sap que aquest projecte ni existeix ni s’ha plantejat, que només era una altra escaramussa mediàtica per refer els ponts amb l’Ajuntament de Barcelona per a l’operació exili a Montjuïc, segona part. Uns no es cansen de mentir i altres de difondre tant de falsedat seguida, acumulada i sistemàtica. El dia a dia habitual del Barça de Laporta.
