Dos dels cinc empresaris tecnològics suposadament espiats amb els programes Pegasus i Candiru han ratificat aquest dimecres davant una magistrada de Barcelona la querella que van presentar contra el fabricant d’aquest software, el CNI i la Guàrdia Civil. Els querellants aportaran els seus dispositius electrònics perquè els Mossos d’Esquadra en facin una anàlisi pericial forense.
A més, la magistrada ha demanat a l’Audiència Nacional que li enviï les interlocutòries que van autoritzar l’espionatge, per determinar si encaixen les dates, motius i àmbits pels quals van ser vigilats. Finalment, la magistrada ha demanat la traducció de la querella al francès i hebreu per notificar-la als directius d’NSO Group i Candiru a Luxemburg i Israel.
Anul·lada la investigació a Azón
Fa uns dies, com havia demanat la Fiscalia, la magistrada va anul·lar la investigació contra Félix Vicente Azón, exdirector general de la Guàrdia Civil i actualment magistrat de la sala social del Suprem, condició que el fa aforat en aquest mateix tribunal. Azón va dirigir la Guàrdia Civil del 2018 al 2020, i la seva successora del 2020 al 2023, María Gámez, també està investigada en aquesta causa. El mateix expedient investiga l’exdirectora del CNI Paz Esteban, ja investigada per altres jutjats per l’espionatge a independentistes, així com cinc directius o exdirectius de l’empresa israeliana NSO, creadora de Pegasus, i de Candiru, un altre programari espia israelià. És el primer cop que la justícia espanyola investiga exresponsables de la Guàrdia Civil per aquest tipus d’espionatge.
Dos dels cinc querellants, Joan Arús i Jordi Baylina, han declarat aquest dimecres, i els altres tres, Joan Matamala, Pau Escrich i Xavier Vives, ho faran dilluns. Comparteixen el perfil professional d’empresaris i desenvolupadors de protocols de codi obert per a governança descentralitzada, votació digital anònima i identitat digital sobirana. Sentinel Alliance sosté que l’espionatge va ser dirigit contra els querellants per la seva activitat professional.
Amenaça per a la seguretat nacional
La querella documenta que les autoritats espanyoles van al·legar el desenvolupament de les eines de vot digital de codi obert dels querellants com a justificació de l’espionatge: van considerar que l’ús potencial futur d’aquestes eines per tercers constituïa una amenaça a la seguretat nacional. Cap dels querellants va ser mai investigat en cap procediment penal i, per tant, en cap moment van tenir possibilitat de defensar-se. Les investigacions que els afectaven van ser arxivades sense càrrecs. El govern espanyol, per la seva part, no ha reconegut mai l’adquisició ni l’ús d’aquest programari.
Durant dos anys, des del 2019, els seus dispositius van patir la intrusió de Pegasus i Candiru, programari espia de grau militar capaç d’extreure xats, correus, contrasenyes, fitxers i fotografies, i d’activar remotament el micròfon i la càmera. Citizen Lab va documentar almenys 78 atacs contra els querellants i el seu entorn, incloent-hi familiars. Entre les persones del seu entorn directe que van ser espiades hi ha Elies Campo, assessor dels querellants i autor de l’informe de CitizenLab sobre el denominat Catalangate.
