La jutgessa de Barcelona ha aturat el desnonament del veí del bloc Sant Agustí de Barcelona que s’havia d’executar el 25 de març i que no es va poder fer per l’oposició de més de 500 persones que es van concentrar davant l’edifici i van impedir el pas a la comitiva judicial.
Arran d’aquells fets, i a petició de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, la propietat va demanar un ajornament del llançament -el segon intent del qual s’havia de produir avui- i va obrir un procés de mediació.
En paral·lel, entitats veïnals havien recorregut contra la decisió judicial del mateix desnonament davant l’Audiència de Barcelona, i ara la jutgessa instructora decideix aturar el llançament fins que es resolgui aquest recurs.
A la resolució, a la qual ha tingut accés l’ACN, la jutgessa recorda que es va autoritzar el desnonament perquè el contracte de lloguer s’havia extingit, però afegeix que, atès que es va presentar recurs a l’Audiència de Barcelona, es va obligar el veí a seguir pagant el lloguer fins que es resolgués.
En aquest escenari és «incongruent» executar el desnonament, per la qual cosa, la jutgessa decideix ajornar-lo fins que l’Audiència Provincial de Barcelona resolgui l’apel·lació.
El Sindicat de Llogateres i el Sindicat d’Habitatge de Gràcia han reaccionat al nou capítol judicial tot subratllant que «no n’hi ha prou amb suspensions i ajornaments», sinó que «cal una solució per a tots els veïns» del Bloc Sant Agustí i dels altres blocs «afectats per les pràctiques especulatives» de la propietat, l’empresa New Amsterdam Developers.
«La sortida a aquest conflicte ha de passar per la renovació dels contractes de lloguer, a preus regulats, i la transformació de tots els coallotjaments (els anomenats ‘colivings’) en pisos de lloguer habitual», afirmen les dues entitats en un comunicat.
Sanció
La Generalitat ha iniciat un expedient sancionador contra New Amsterdam Developers per incompliment de la normativa. En aquests moments la Generalitat té oberts quatre expedients, dos de greus i els altres dos de molt greus.
Segons el règim sancionador, si es confirmés l’incompliment de la normativa, implicaria una multa de fins 90.000 euros per a cadascun dels habitatges.
