El barcelonisme sap, de sobres, que la construcció del nou Palau Blaugrana va ser una altra mentida electoral de Joan Laporta, la típica i previsible promesa en aquestes situacions, alimentant l’esperança dels cada cop menys socis de les seccions creients en el projecte.
Fa tot just sis mesos que el mateix cap de la secció de bàsquet, Josep Cubells, ara ascendit a vicepresident per mèrits semblants i per haver degradat el bàsquet del Barça a mínims històrics, va anunciar per a principis de 2026 la col·locació de la primera pedra i l’inici imparable de les obres amb la finalitat d’inaugurar-lo el 2027.
La nova data posada en circulació ja ha endarrerit per a l’any vinent qualsevol novetat, sense que, d’altra banda, s’hagi respost a la pregunta sobre el canal de finançament previst per la senzilla raó que no existeix i perquè els 1.500 milions d’euros concedits per Goldman Sachs per a la reforma de l’Spotify Camp Nou potser fins i tot siguin insuficients.
A aquesta tempesta de notícies contradictòries, a la qual s’ha sumat l’ERO de Limak per desfer-se a baix cost de la seva plantilla operativa actual, de gairebé 400 treballadors propis, i justificada davant l’autoritat laboral per “manca de projectes”, s’afegeix l’anunci inesperat i sorprenent que Laporta té entre cella i cella ampliar l’estadi Johan Cruyff.
Ho ha deixat anar el mateix cap de l’Espai Barça, Joan Sentelles, director d’operacions del club, segons ell perquè cal augmentar la capacitat de l’estadi per respondre tant a necessitats conjunturals com estructurals de l’equip Femení i potser algun dia del Barça At., que per ara està lluny de recuperar la categoria perduda l’any passat.
Ampliació del Johan Cruyff
Sentelles va explicar que l’ampliació se centrarà en el lateral i, possiblement, a la zona de gol nord. L’objectiu és sumar 10.000 seients, incrementant així la capacitat de l’estadi. Segons el director d’operacions, l’obra no presenta una gran complexitat tècnica i es basa en estructures prefabricades, cosa que permet confiar que estarà llesta en un any.
La preocupació principal de Sentelles no resideix en l’execució de l’obra, sinó en finalitzar el disseny i lliurar la documentació necessària a l’Ajuntament de Sant Joan Despí. Actualment, encara no s’ha presentat cap document oficial, tot i que defensa ser a temps de completar aquests tràmits.
La maledicència del mateix i desorientat nucli dur del president ha fet córrer que la veritable raó és utilitzar el Johan Cruyff ampliat com a alternativa als partits que, inevitablement, haurà de jugar el primer equip, en qualitat d’exiliat, mentre s’acaba de col·locar la coberta del nou estadi en una maniobra que la directiva redueix a quatre mesos i els experts fixen en set o vuit mesos.
Montjuic com alternativa?
Alhora, per altra banda, fonts de la mateixa directiva han admès l’inici de contactes amb l’Ajuntament de Barcelona per acordar el retorn a Montjuïc com a alternativa. Sobre la necessitat de superar un problema de capacitat insuficient per al Femení a causa del seu èxit esportiu, les estadístiques no corroboren aquesta sensació, ja que mai s’ha penjat el cartell de complet al Johan Cruyff i els dos partits rècord d’assistència han registrat 5.750 espectadors, contra el Chelsea el 20 d’abril de 2025, i un anterior de 5.569 assistents pel Barça contra el Real Madrid al març de 2022.
Per a les grans ocasions, el Camp Nou i Montjuïc han estat l’escenari ideal per disparar l’atenció de l’afició. En cap cas, però, aquestes experiències ocasionals, ni els massius desplaçaments a les finals de Champions tampoc s’han traduït en una expectació que, de cara a la competició regular, permeti assegurar la viabilitat i la rendibilitat d’una ampliació.
D’altra banda, la possibilitat de refer el segon estadi blaugrana ja va ser qualificada al seu dia d’anada d’olla de Laporta poc després de recuperar la presidència com a alternativa a les obres de l’ Spotify Camp Nou. Ho va dir, abusant del cafè matinal en una entrevista a RAC1, convençut de poder-lo convertir en un estadi amb 40.000 o 50.000 places amb grades supletòries per a una temporada.
Els experts no van tardar ni un minut a airejar limitacions tècniques i logístiques greus: la parcel·la no permet afegir 44.000 espectadors, caldrien 19.630 m² extres (tres camps de futbol), la qual cosa eliminaria aparcaments i espais de circulació/evacuació. Aquesta manca d’aparcament provocaria un col·lapse del transport públic, que ja és evident ara mateix a més d’un col·lapse viari.
També van apuntar dificultats insalvables per ampliar lavabos, sortides d’emergència i serveis en grades temporals, a més de la necessitat de modificar torres d’il·luminació, vídeo-marcadors i la coberta baixa. El primer a mostrar la seva alarma i preocupació va ser el mateix Ajuntament de Sant Joan Despí, desaprovant el caos que generaria, igual que ho ha fet ara, internament, amb la proposta menor de guanyar entre 10.000 i 15.000 seients.
No ho preveu sota cap model, si bé ha procurat no sortir públicament a provocar una situació de conflicte amb el FC Barcelona que, lògicament i prudentment, pretén evitar. Per la seva banda, el nefast Joan Sentelles, inalterable com el seu president en l’enganyifa als socis, ha assegurat que l’ampliació del Johan Cruyff no afectaria els plans de construcció del nou Palau.
Globus sonda
Tot fa suposar que la filtració de la notícia no ha estat més que un globus sonda de cara a sensibilitzar i/o amenaçar l’Ajuntament de Barcelona davant la perspectiva de reactivar el retorn a Montjuïc a un preu de ganga i no a la tarifa vigent fins fa poc. No quadra que el Barça de Laporta, sense diners per acabar l’ampliació de l’estadi principal, sense recursos ni pressupostos ni ganes per afrontar el Palau Blaugrana i la resta dels equipaments i urbanització de l’Espai Barça, amb Limak preparant el tancament de les seves oficines i sense diners tampoc per reforçar el primer equip, pateixi un sobtat atac d’ampliació del Johan Cruyff.
Una ximpleria més que, això no obstant, deixa aflorar l’altre motiu irracional i absurd de Laporta per reduir a l’oblit qualsevol estructura del passat, sigui la Tercera Graderia de Josep Lluís Núñez, la reforma de Sandro Rosell, que ell ha dissenyat del revés amb resultat de nyap històric, o el Johan Cruyff il·luminat sota la presidència de Josep Maria Bartomeu.
Fins i tot pot ser que deixi dempeus el Palau Blaugrana per sempre, només perquè el va construir Agustí Montalt. Paranoies i contractes.
