Ara ha transcendit que Limak, la constructora preferida de Joan Laporta, havia planejat quedar-se més enllà del final de les obres de la reforma del Spotify Camp Nou, inicialment previst per a la primavera de 2028.
Laporta li havia promès que, després de deixar-hi el seu segell a l’estadi blaugrana, especialment pel que fa a un cost més baix, al compliment dels terminis i a una qualitat superior en disseny i acabats, aniria a triomfar i a signar un contracte rere l’altre fins a convertir-se en la constructora de moda a Europa i al món.
Però, com sempre, la realitat esfonda qualsevol discurs de Laporta i Limak va sorprendre dilluns passat el món amb l’inici d’un ERO amb què pretén minimitzar l’impacte negatiu d’un acomiadament massiu abans d’haver d’abandonar Barcelona quan l’estadi estigui acabat.
L’ERO té com a únic objectiu, des del punt de vista laboral, oferir a l’empresa una via “ordenada” i més barata jurídicament per reduir plantilla o contractes quan acredita causes econòmiques, tècniques, organitzatives, productives o de força major.
Els avantatges es tradueixen en una reducció de costos laborals, ja que sota el seu paraigua pot extingir contractes amb la indemnització mínima legal de vint dies per any treballat, amb un topall de 12 mensualitats, en lloc d’assumir els 33 dies de l’acomiadament improcedent o pactar indemnitzacions superiors cas per cas.
Mesura quirúrgica
Sorprèn aquesta mesura perquè Limak sabia d’antuvi que el seu contracte s’extingeix amb el final de l’obra, un horitzó que permetia conèixer, amb força previsió, el probable límit de la seva permanència.
I sorprèn, igualment, que aquests càlculs de permanència a Barcelona requereixin una solució laboral quirúrgica orientada a una reducció de la seva plantilla per al primer trimestre de 2028, quan les obres arrosseguen tal retard que ja fa temps es va adoptar la decisió d’ajornar la col·locació de la coberta fins al 2027 i no per a aquest estiu tal i com estava planejat.
L’ERO de Limak afecta 399 treballadors de la seva plantilla directa a Espanya, segons confirmació oficial del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, aprovat davant la manca de nous projectes a Espanya i l’avanç de les obres del Spotify Camp Nou.
La majoria dels empleats sota el seu impacte són d’origen turc i no pertanyen als subcontractes, que actualment ocupen uns 1.200 treballadors addicionals, motiu pel qual Limak s’ha afanyat a advertir que el gruix de les obres de la tercera graderia i els acabats de l’estadi no patiran retards.
Per al seu desplegament i futura consolidació continental, Limak va crear una filial a Espanya, Limak Construction Europe, amb vista a expandir-se per l’Europa occidental; però, a banda d’un projecte a Luton, no ha aconseguit més encàrrecs.
Si l’elecció de Limak per a l’Espai Barça, projecte finalment reduït a la costosa i interminable reforma de l’estadi, va ser polèmica per la seva inexperiència en grans infraestructures i, sobretot, perquè va entrar en la fase terminal de la licitació amb la puntuació més baixa de les tres aspirants, les pitjors expectatives s’han confirmat en forma de pèssimes condicions laborals per a la seva mà d’obra (multes per contractar reiteradament estrangers sense papers), retards continus, errors constructius de gran importància, menor qualitat dels materials, acabats bruts i canvis arquitectònics sobre la marxa que, malauradament, no convertiran el Spotify Camp Nou en el millor estadi del món, ni de bon tros.
Ajust estructural
Ara, amb aquest ajust estructural de la plantilla, Limak filtra que està en condicions de “redimensionar” l’empresa per adaptar-la al nivell real d’activitat (menys producció, menys encàrrecs, reorganització interna), amb un instrument pensat justament per a aquests supòsits.
L’ERO li permet protegir-se amb una seguretat jurídica més gran, ja que es tracta d’un procediment formal (període de consultes amb la representació dels treballadors, comunicació a l’autoritat laboral, acreditació de causes), perquè l’empresa pugui justificar l’acomiadament massiu com a objectiu evitant el risc que tots els acomiadaments es declarin improcedents en bloc.
A més, l’ERO és l’instrument que permet actuar amb rapidesa en situacions de crisi quan una companyia amb problemes seriosos de viabilitat necessita, amb urgència, rebaixar costos fixos per assegurar la continuïtat del negoci.
En contrapartida, Limak perd capital humà per la marxa de treballadors formats, amb coneixement del projecte i dels processos, cosa que pot afectar la qualitat i la productivitat, a més d’arriscar-se que l’autoritat laboral dependent de la Generalitat li tombi l’ERO amb el cost econòmic i reputacional associat que això suposaria.
L’ERO és una altra trampa més d’aquesta relació tan tòxica —amb la institució, no amb el president— de Limak i el Barça?
Nou Palau
Que Limak faci les maletes abans d’hora fa mala espina perquè ha estat la mateixa junta de Laporta, en el context de la recent campanya electoral, la que ha anunciat la construcció del nou Palau Blaugrana com una «promesa real» dins l’Espai Barça, amb avanços en l’avantprojecte i terminis ajustats al final del Camp Nou.
Segons els detalls avançats, el projecte tindrà una capacitat per a 15.000 espectadors, amb Petit Palau, pista de gel, aparcament d’autobusos i explotació per a concerts (fins a 21.000 persones), llotges VIP i zones gastronòmiques per rendibilitzar una inversió d’entre 300 i 420 milions.
També ha transcendit la titularitat dels arquitectes: Tac Arquitectes (guanyador 2016) + Artytech2, les maquetes dels quals es van publicar el febrer de 2026 de la mateixa manera que, va repetir la premsa còmicament, el finançament està previst dins dels 1.500 milions aprovats per a l’Espai Barça.
Terminis
I, el més important, els terminis avançats: col·locació de la primera pedra a inicis de 2027 (post-Camp Nou) i obres al llarg del període 2027-2030, una rectificació de l’anterior i ferma promesa (una altra mentida) de Josep Cubells que havia assegurat aquest acte de la primera pedra per als primers de 2026. Laporta ha anunciat que ascendirà Cubells a vicepresident en recompensa als seus serveis, entre els quals enganyar sistemàticament els socis del Palau i capitanejar un alarmant retrocés de la secció de bàsquet del Barça.
No quadra, per tant, que Limak també faci aquesta maniobra evasiva al·legant manca de projectes i descens tangible de la producció quan, precisament, o almenys així ho va dir Laporta en el seu dia, la concessió de l’obra a Limak era per a la totalitat de l’Espai Barça, d’una enorme magnitud.
Si fos cert que la construcció del nou Palau està realment aprovada per la junta, no tindria sentit que la base logística i tècnica especialitzada de Limak, que és el personal afectat per l’ERO, tornés a casa justament quan comença la festa.
Podria tenir sentit rebaixar el volum dels subcontractes que aporten la mà d’obra menys especialitzada, però no el personal de direcció i dels diferents i complexos nivells executius.
Pot ser, és el més probable, que això del Palau sigui una altra ensarronada electoral de Laporta perquè és sabut, notori i així consta al Fons de Titulització, que l’obra del Spotify Camp Nou consumeix completament els 1.450 milions del préstec.
Si hi ha un marge d’esperança per a la resta, caldria una nova operació d’endeutament que, ara per ara, no sembla probable i que, preceptivament, hauria de ser aprovada en assemblea.
Llevat que Laporta s’hagi cansat de Limak i hagi fet nous amics constructors. Que tot pot ser. Més difícil serà, en canvi, aconseguir els diners, ja que deuen 3.000 milions d’euros abans que estigui acabat l’estadi i pugui començar a produir ingressos. Generar beneficis amb Laporta al capdavant de les operacions és possible per a Limak, però no per al Barça.
