El Tribunal Suprem ha resolt un recurs de cassació interposat per l’Ajuntament de Barcelona obligant el PSC a pagar l’impost de béns immobles (IBI) per la seu al carrer Pallars, corresponent a l’exercici del 2020. D’aquesta manera, el Suprem tomba la sentència prèvia del contenciós administratiu que donava la raó a la formació política amb l’argument que la Llei de partits l’eximia del pagament.
El tribunal contenciós havia anul·lat les resolucions municipals que obligaven al pagament, que ara tornen a ser vigents. El Suprem ha conclòs que la remissió genèrica d’impostos que estableix la Llei de partits per a entitats sense afany de lucre no és «suficient» per integrar automàticament tributs locals com l’IBI.
En concret, la resolució determina que la remissió genèrica que l’article 9.2 de la Llei Orgànica sobre finançament dels partits polítics fa a les normes tributàries previstes per a les entitats sense fins lucratius, no habilita, ella sola, l’aplicació de les exempcions previstes a l’article 15 de la Llei de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, que comprèn tributs locals com l’IBI, l’IAE o l’IIVTNU.
Així, el Suprem ha acordat estimar el recurs de cassació que va interposar l’advocat de l’Ajuntament de Barcelona, i ha anul·lat la sentència d’instància de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Finalment, atès que el Suprem no aprecia «mala fe o temeritat» en cap de les parts, ha resolt que no és procedent una declaració de condemna al pagament de les costes causades en el recurs de cassació. Respecte de les generades a la instància, cada part ha d’abonar les seves i les comunes per meitat.
