El Govern d’Espanya ha demanat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que intensifiqui la vigilància sobre les empreses energètiques arran del conflicte a l’Orient Pròxim. La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha explicat que s’ha sol·licitat “màxima supervisió” per analitzar l’evolució dels mercats majoristes i l’impacte en els preus minoristes de l’electricitat i dels productes petrolífers. Tot i això, ha remarcat que la situació és “molt diferent” de la crisi energètica del 2022 i que “no estem en una fase de prendre mesures”.
Aagesen ha insistit que la intensitat de l’impacte dependrà de la durada de l’escalada i de com afecti les infraestructures energètiques, i ha defensat que ara cal “prioritzar la tranquil·litat”. Ha recordat que l’executiu disposa del “ventall d’actuacions” utilitzat durant la guerra d’Ucraïna —com rebaixes fiscals, bonificacions al combustible i ajudes a grans consumidores d’energia—, però ha subratllat que “encara és molt precipitat” activar-les. També ha remarcat que ni la Comissió Europea ni l’Agència Internacional de l’Energia han plantejat mesures extraordinàries ni l’alliberament de reserves estratègiques.
Sobre l’amenaça del president nord-americà Donald Trump de suspendre el comerç amb Espanya per la negativa a cedir l’ús de les bases de Morón i Rota, Aagesen ha estat taxativa: “Qualsevol amenaça a Espanya és una amenaça a la UE en el seu conjunt”. La vicepresidenta tercera s’ha mostrat convençuda que els Estats Units no adoptaran mesures unilaterals “en contra d’Espanya”.
